No votar ja no és de revolucionaris

D’una manera imprevista tot i que previsible ens han posat al calendari unes eleccions legislatives tot just en plena campanya prenadalenca del Black Friday, data en què comença aquesta irresistible temptació de comprar i tirar de la Visa. Doncs quan la gent tot just s’hagi donat el tret de sortida a aquest esport comercial tenim una cita amb les urnes per decidir qui governa a Madrid, entre Barcelona i Europa.

Tot estava previst. Presentem uns decrets al Congrés sobre un tema que porta molta polseguera mediàticament com és l’habitatge. Abans de començar la partida ja sabem que segurament no tirarà endavant. Nosaltres que volíem salvar el món i hem tingut temps de sobra apurem la darrera maniobra política saben que els nostres diputats no sumen el suficient perquè sigui aprovat.

Llavors aparentment tirem la tovallola i convoquem eleccions presentant-nos com a únics defensors dels grans valors de la societat com augmentar pensions, accés a l’habitatge per tothom, defensors de les classes més desfavorides, ensenyament públic i gratuït, igualtat d’oportunitats entre els diferents orígens i tendències sexuals, etc...

Si no guanyem nosaltres o els qui tenim al costat vindrà el llop ferotge i ens portarà a de cop i volta l’edat mitjana. Tots els que no tinguin els vuit cognoms ibèrics ho poden passar malament i veure trontollar algunes prestacions per atur, habitatge, violència de gènere i altres que trobem en aquesta societat.

Jo crec que la política “woke” actual no és bona perquè per moltes persones la diferència entre treballar i no fer-ho és qüestió de pocs diners. Llavors per aquesta diferència una persona s’està a casa i si troba alguna petita feina en negre doncs li surt molt més rendible que complir amb unes obligacions laborals a canvi del salari mínim interprofessional.

Estic d’acord que d’ajudar a les classes més necessitades, però amb algunes condicions perquè s’integrin i hagin de fer un petit esforç per assolir aquesta compensació econòmica que jo crec que s’està fent un abús. Per altra banda a sectors com l’agricultura i els autònoms cada dia se’ls colla més i van més apurats per arribar a cap de mes. Potser que equilibrem una mica els sistema, perquè el que tenim ara és inviable com es va veient amb una societat cada dia més empobrida i amb l’escletxa social més ampla.

Com anava dient el fet de no votar o votar en blanc o nul només afavoreixes al partit que ha tret més paperetes. Si l’abstenció es traduís en escons buits, podria ser una solució però tal com està muntat aquest sistema ara per ara només afavoreix al partit més votat. Per tant, voteu qui vulgueu però la resta d’alternatives no porten enlloc. Aquest és el sistema que tenim. No és el millor ni el pitjor, però té unes regles que al final pot ser que el teu vot acabi afavorint a un partit que no vols veure ni en pintura. És molt injust, però és la pura realitat. Després no us queixeu. Haureu d’esperar a la propera cita que tal com estan les previsions potser que no trigui gaire. Haurem d’esperar la nit del 29 de novembre a veure per on es decanta la gent. Un resultat  que no sempre ha de coincidir amb les enquestes que van sortint de tant en tant. Vindrà el llop o seguirem amb aquest “wokisme” que fa aigües per tot arreu?.