L’abstenció va ser la gran guanyadora de les darreres municipals al Vendrell

Estem en any electoral ja tenim alguna força política del  Vendrell amb el seu candidat escollit. De mica en mica aniran apareixent la resta de rivals per aconseguir el màxim de representació política al consistori i poder formar govern.

En aquestes properes eleccions locals a tots els nivells possiblement veurem l’eclosió d’un partit que pot marcar un abans i un després a la política local i catalana com és Aliança Catalana. Ens tocarà repetir el fenomen que va suposar l’augment exponencial de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament del Vendrell que va passar d’un regidor a cinc en la legislatura de l’any 2011. Doncs res, els presumptes partits divergents com CiU i Psc es van unir per tapar aquest fracàs que varen tenir a les urnes per frenar la nova força liderada per August Armengol que no estava per seguir amagant temes sota l’estora. Cada setmana ens oferia una roda de premsa amb caliu donant vida als mitjans de comunicació i tertúlies polítiques de casa nostra.

En la majoria de municipis molta gent passa de tot. Tant els hi fa qui governi mentrestant no els hi toqui el que no sona. Si els puja una mica els impostos, doncs resignadament ho van pagant; que l’ajuntament no et contesta les instàncies, no passa res perquè segur que té molta feina.

El problema ve quan a tota aquesta gent que passa olímpicament de votar sistemàticament se’ls toca el voraviu, llavors canvien d’actitud i exerceixen el seu dret al vot. Hi ha assumptes que es poden amagar però hi ha temes que no marxen ni amb salfumant. Un exemple clar és la indigestió sistemàtica del tema de la recollida selectiva amb els problemes col·laterals que ha comportat de brutícia, rosegadors i males olors. Després tenim el tema de l’eliminació sistemàtica de places de pàrquing al cor del municipi sense cap raó clara i entenedora. Tota aquesta renaturalització de la Riera és com si agafes i canvies l’envàs d’un litre de llet d’una ampolla de vidre a una de plàstic. El problema és el mateix. Una presa total de pèl d’un mag i el seu estol que ja ni se’l creuen a casa seva.

En les darrers municipals al Vendrell la majoria de la població censada no va votar. Només un ho va fer un 48,42% de la població. Estem parlant de 13.322 vots d’un cens de 27.481 persones. El Psc- Cp va guanyar amb un 34,74% dels sufragis deixant a Sp-Erc-Am amb un 20,10% dels vots en un segon lloc.

D’aqui al maig que ve pot passar de tot, però molta gent està indignada amb tot el que està vivint al Vendrell en aquests 4 anys i no votaran per un govern més inclusió ni més igualitari sinó que la primera aposta serà per viure amb més netedat i més places de pàrquing al centre gratuït. Alguns membres de l’oposició s’estan movent molt bé. Altres esperen que el semàfor es posi en verd. La sort que poden tenir el duo Psc és que els líders locals d’AC estan, segons sembla, a anys llum del nivell de l’Armengol de Plataforma, però de moment estem a les primeres audicions. Falta molt de camí amb les grans batalles i la gran final. Hi ha nervis, molts nervis. El ple de 28 de setembre va ser un clar exemple. L’artilleria està preparada amb unes defenses del govern que ja han quedat obsoletes. El poble vol un canvi. Molts d’aquests que no van votar ja estan farts d’arribar a aquests nivells freàtics on estem. Només els cal votar.