Fràgils, de vegades; amb ganes de menjar-nos el món, tantes vegades més
L’any de la pandèmia que no imaginàvem. I descomptem
Amb el solstici d’hivern comença la darrera estació d’aquest any que hem viscut a mitges
3 de desembre, dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
De tant en tant, quan els ulls espurnegen alegres
Caos, potser, però és meu i m’hi entenc. O almenys ho intento
Totes les històries arraconades dins de qualsevol calaix... algun dia
Voltar pel món té aquestes coses: quan tornes, no ets la mateixa ni pretens ser-ho. Els paisatges, les olors i els colors, les vivències i les llengües, els gestos i les mirades t’han canviat d’aquella manera que no saps com explicar amb paraules, però ho saps perquè ho sents molt molt intensament
Vam aturar el temps. I va ser bonic
Escric un punt i final que es converteix en un nou inici. Gràcies, doncs, a la sort de tornar a començar, respiro encara.
Dels (meus) dies de confinament (XXXII) #Covid19
Dels (meus) dies de confinament (XXXI) #Covid19
Dels (meus) dies de confinament (XXX) #Covid19
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local