No callarem!

Paraules pronunciades a mitges, silenciades a la força.

Esglais.

Deliris d’amor, en silenci.

Finals esmicolats.

Imatges borroses que s’il·luminen, i són far. El nostre far, la nostra llum.

Tot de braços que abriguen. I no sé quants parells d’ulls còmplices i càlids.

I la sort de la tribu, que afebleix la por.

Por, donaria el que fos per aniquilar-la!

Sentir-nos i saber-nos lliures és possible?

Ens ataquen la dignitat, la llibertat.

Crits crits crits...i més crits unànimes de dones lliures, dignes, vives.

I la sort de la tribu, que enforteix la raó.

Cap renúncia a la vida, cap.

No callarem!