En aquesta fase es reactiva un del serveis important de la nostra societat, es reobren les escoles. Tancar va ser fàcil. Tornar a obrir no tant
L’ús és recomanable i ara obligatori en l’espai públic tot i que encara veiem força gent que no l’usa. I és que en aquest país el compliment de les normes cadascú se l’agafa com vol
Es diu que legislar en calent no és bo: es té la mirada massa curta. Possiblement calguin mesures immediates, que s’han d’implementar, com treure espai de les calçades per a una mobilitat més tranquil·la de les persones, però veiem també que se’n treu, per posar més terrasses dels bars
El sobtat canvi que s’ha produït a pobles i ciutats ha portat també que es ressaltin alguns aspectes de l’àmbit natural que possiblement sense aquesta poca ocupació obligada dels espai urbans no ens en haguéssim adonat
Qui mana a les províncies? Barcelona PSC- JxCat, Tarragona. ERC i JxCat, Lleida ERC i Jxcat i Girona JxCatt i ERC. Veiem que quan es tracta d’aprofitar la divisió provincial –tocar poder i calers per repartir, ben repartit, eh- ningú hi fa fàstics
Em sembla que si alguna cosa hem (re)descobert aquets dies són balcons i finestres. Tot un món a partir d’ara
En aquesta maleïda crisi ningú pot tirar la primera pedra, perquè les “culpes” es poden repartir i molt. I no es tracta de trobar culpes (responsabilitats, sí) sinó de aprendre del drama i prevenir la següent sinó ho fem així estem perduts
Si superem aquest bretxa digital es planteja el següent debat, avaluació sí o no? Final de curs amb les clàssiques avaluacions? Aquí sembla que hi ha la coincidència general que el curs s’acabarà de manera més o menys presencial sense que això signifiqui una avaluació “normal”
El virus criminal s’haurà emportat persones estimades, però també arrasarà economies, vivències, treballs, esforços , sentiments i segurament també, si no hi som a temps d’evitar-ho, part de la cohesió social
En temps de polarització de la informació -abans era el procés- i ara la maleïda pandèmia emergeixen molts tertulians/anes que acaben esdevenint experts en no sols l’epidèmia sinó experts en la resolució de la mateixa pandèmia
És espectacular la resposta que hi ha hagut del sector. Des de casa estant amb qualsevol aparell mínimament adequat podíem i podem gaudir des d’una òpera a una sessió de circ, a concerts a dojo, a llegir en línea i a veure activats múltiples
Cal preparar-nos, que no ens agafi a traïció com el confinament i per tant que estiguem amb els ànims i la temprança suficient per tornar al carrer, no cal que ens ho mengen tot en un sol dia, amb calma anirem recuperant la normalitat, que no serà com ara la coneixem, però ens hi adaptarem
Hem renunciat a l‘hospital? Al tren orbital? Als recorreguts circulars verds?, a resoldre els torrents? A desviar la via del tren?
Segur que n’aprendrem i en sortirem enfortits de tot això, però quan passi, que passarà potser també caldrà tenir en compte i reflexionar per què hem d’afrontar aquesta crisi sanitària amb 700 metges i 1000 llits d’aguts menys que al 2010
Això de demanar que ens donin el menjar que ens ha sobrat no ens feia massa gracia semblava de gent que no sabia anar pels llocs, una mica ordinària en deien
No és d’ara però, històricament el Garraf ha estat una de els comarques amb més baixa inversió de la Generalitat, amb tots els governs, i amb tots els colors d’aquest governs
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local