Aquests darrers anys, aquesta mena de comportaments, infantils o de gent poc madura, sembla que estan entrant amb una certa força en àmbits com la política on, per definició, es defensava i practicava justament el contrari
Aquests dies passats hem tingut dos exemples de la persistència del model en la nostra societat
No puc evitar la comparació entre la nostra situació política i el sopar amb què celebrem el traspàs d’any aquests dies
Aquesta desconnexió del cercle entre la pota judicial i la pota del poble la que, al meu entendre, fa trontollar la taula
Fa dies que el ciutadà de peu té el cap com un timbal a compte de la reforma del codi penal que està intentant aprovar el govern (el govern, no el PSOE) amb el suport dels nacionalistes i d’algun altre grup que pugui caure, que sempre seria d’agrair
És més que evident que, l’invent i aplicació del concepte d’àrbitre com a persona encarregada de decidir en un litigi entre persones o institucions, està en la base de qualsevol civilització que ha volgut superar l’estadi purament animal de les confrontacions
Agradi o no, ens esperen uns mesos molt moguts en els que cada marcada de paquet d’algun dels contendents tindrà rèpliques en forma de marcades de paquets més intenses en els rivals
Ja veieu que va passar a Escòcia. Ells també varen fer un referèndum. Però ara sembla que el dret a plantejar-se trencar una relació sigui poc menys que un pecat mortal que es castiga amb el foc etern
Aquestes imatges m’hagin vingut al cap quan he pensat que calia dir alguna cosa sobre aquesta campanya difamatòria i degradant que està patint la ministra d’igualtat Irene Montero
Hem de convenir que, tot i el seu fracàs, oferir al contrari un “quid pro quo” d’allò que cadascun dels enfrontats té de valor, és un punt de partença perfectament vàlid per situacions com aquesta
El PSOE acaba de cantar les 40 en el joc de la democràcia que es va jugant a Espanya. Com si fos una partida de “tute”
Òbviament, una cosa és jugar i l’altra mirar com juguen. Com en política. Una cosa és fer-ne i una altra mirar com la fan
Una capacitat que molts de nosaltres voldríem veure aplicada a casa nostra
Com quasi totes les comunitats del món, això que anomenem “estat espanyol” ha celebrat, el proppassat dia 12, el que també anomenem popularment “fiesta nacional”, equiparant-ho perillosament, a nivell lingüístic, amb les curses de braus
En política, passa una cosa similar. El cap-gros de cada formació política explica, a tall de maître, als més o menys embadalits escoltadors, el seu menú. Què pensa fer des del govern si resulta elegit. Generalment amb dos llenguatges entremesclats
Això és el que està passant amb el procés que, segons diuen, ens ha de dur a la independència de Catalunya
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local