Al Vendrell també hem d’afrontar el problema del canvi climàtic

La natura és sabia i avança molt més ràpid que l’home que està pendent de plans, projectes, pressupostos, administracions, terminis i altres fites que s’han de superar per aconseguir una fita que molts cops no té res a veure amb la proposta inicial.

El que va passar la nit del dissabte dia 22 d’agost principalment a la zona de Coma-ruga és una prova que ens hem d’adaptar a la nova realitat i que no la podem sortejar, ni menys ignorar.

En només tres hores a la nit van caure 100  litres per metre quadrat d’aigua dins un volum de 146 l/m en aquelles 24 hores. No cal tornar a repassar totes les desgràcies que va produir aquest volum de precipitació a les nostre contrades. Es lamentable que no  sonés l’alarma d’aquest episodi quan l’any passat en un episodi de pluges i per molt menys i al migdia va sonar en tots els dispositius mòbils de la zona. Hem de fer un ús racional d’aquest sistema. No es bo ni que en fem un ús per defecte ni per excés. Les persones han de ser conscients que en una situació x sonarà aquesta alarma. Si la gent desconeix els límits d’aquesta mesura estem perduts. En qualsevol cas la seva utilització errònia pot arribar a fer perdre l’interès per les persones afectades. És difícil de preveure que pot passar en el darrer minut però quan ho tens tot a sobre ha de sonar l’alerta. Val més que et desperti el seu so i puguis actuar que acabis sota un mur de pedra desplomat per la força de la riuada.

La història ens torna als nostres indefectiblement orígens. Coma-ruga fins fa poques dècades era una zona d’estanys que es van assecar per anar construint habitatges amb els seus carrers i places.

Quan plou una mica del normal Coma-ruga i en especial la zona del Tabaris torna al seu passat que ha mantingut durant tants segles. Jo crec que ara més que mai s’ha d’actuar amb decisió. Les obres que s’estan fent al voltant de la Riera de la Bisbal al nucli del Vendrell amb la supressió de pàrquing i la destrucció de les parets de ciment per posar-hi murs de pedra amb xarxa no ens aporta res de nou. Si abans ens podíem inundar cada 500 anys, ara potser podrà passar cada 510 anys. Es el mateix amb un petit retoc per justifica la despesa innecessària de 6.00 milions d’euros que es podien estalviar perfectament i dedicar-ho a altres punts molt més necessaris, però potser amb menys impacte electoral.

El problema el tenim als barris marítims del Vendrell perquè la seva idiosincràsia ens porta un gran risc en casos d’intensitat de pluja com l’altre dia que sembla que cada cop seran més freqüents en les nostres latituds per això del canvi climàtic que ja fa dies que ens assetja i cada cop amb més força.

S’ha d’invertir en mètodes eficaços  per poder solucionar aquest problema que fa molts anys que viu Coma-ruga. Ara no ens serveix de res posar parcs bonics al Botafoc si a dos quilòmetres i escaig d’allí hi ha persones que es poden ofegar per inundació previsible. Hem de ser valents. No val a passar la pilota d’una administració a una altra quan al final en molts casos és el mateix partit que governa. Igual que queden per fer un sopar d’estiu també poden quedar per arreglar problemes greus del nostre territori.

Hem de fer projectes interessants per al nostre dia a dia. Ens carreguem els banys tradicionals de Coma-ruga. Hi posem una sala gran i un museu que no aporta res de nou. Potser que haguéssim mantingut l’esperit termal i no una presumpta  llauna de sardines amorfa com la que ens han plantat ara amb un cost també d’uns 8 milions d’euros.

Hem de fer obres per mantenir el tipus i no a veure quina subvenció podem arreplegar. El Riuet ha estat el símbol d’una política desastrosa que estem fent fins ara. Hem de canviar el model aplicat perquè la renaturalització ha deixat el Riuet en el punt zero de tot plegat. Ara cal construir uns barris marítims amb uns mínims imprescindibles per afrontar el futur. Ja està bé de llençar els diners amb obres que no tenen ni solta ni volta i justificacions de pa sucat amb oli. Hem de ser valents per un municipi del Vendrell millor per tothom i no només per fer tik toks. La natura ens ha avisat. Espero que en prenguem nota i no  tornem a amagar la perillositat que ens amenaça tot sota l’estora. No volem ser els més guapos sinó simplement volem viure intentant controlar els perills que ens envolten amb aquesta natura agressiva que ens vetlla.