Infraestructures

Al Penedès ‘ja’ estem al 2003

Aquests dies he tingut la sensació de que les comarques penedesenques estem revivint l’any 2003 (i els següents fins al crac del 2008), quan es va anunciar la redacció del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès que ja pretenia que el Quart Cinturó no entrés al territori sinó que es milloressin les carreteres existents i es construís l’Eix que unís en bones condicions Vilanova-Vilafranca-Igualada; pel que fa als trens, l’Estat va imposar el traçat de l’AVE i en els anys següents es va dibuixar el Tren Orbital (Vilanova-Vilafranca) i l’Eix Transversal Ferroviari que podria unir Lleida-Igualada-Martorell, els dos sense que l’Estat hi volgués fer res. Així mateix es va començar a treballar en el Codi de Bones Pràctiques Vitivinícoles per potenciar el paisatge i la qualitat de la viticultura. Alhora es va intentar millorar l’ entorn de les zones industrials, considerant que calia que augmentessin en qualitat però no en quantitat i començà a esclatar l’oposició al Logis Penedès, un projecte que mai ha marxat del tot.

Ara, al 2022, l’Estat reconeix que no ha de fer una nova autovia al Penedès (borra el projecte de Quart Cinturó), la Generalitat ha començat la millora de l’Eix Igualada-Vilafranca, i el debat sobre el Pla Territorial que va deixar alguns elements sobre la taula: les noves línies de tren que ara sí que caldria abordar, la cura del paisatge, l’impuls a l’agricultura o el creixement de la indústria sense caure en la especialitat logística, estan en primer pla.

Què ha variat i que no en aquests anys?  En infraestructures les Administracions ha entès que calia millorar les carreteres existents i no fer-ne de noves, però en trens (que és el transport de mercaderies i passatgers que cal potenciar actualment) no estem avançant, sinó al contrari. En quan al model agrari s’obre pas el concepte de Regió Agroalimentària, amb més diversificació de plantacions, i amb el problema agreujat del miserable preu del raïm. I en quan a la Governança del Penedès, la Generalitat ha començat el procés de tractar-lo com una unitat dins el país, però les Administracions d’aquí encara no han “arribat” a l’any 2004 en que els Ajuntaments de les 4 capitals de comarca i els quatre Consells Comarcals van signar el Pacte de Sant Martí per treballar plegats pel Penedès. Potser un acord de treball conjunt d’Institucions i societat civil de manera permanent en mobilitat (especialment trens), model productiu agrari i industrial i producció d’ energia, plasmat en el Pla Territorial del Penedès, ens situaria en l’any 2022 !!!

Jordi Cuyàs i Soler

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!