Hem d’ esperar una desgràcia per que es tiri endavant? En què estan pensat les nostres Institucions?
És l’episodi que m’ha xocat més de tots aquests fets lamentables
Les comarques del Penedès estem travessant un moment interessant ja que, com els individus, ens anem fent grans i hem de prendre decisions que ens marcaran la resta de la nostra vida. Aquests dies ho estem vivint en dos camps essencials dels serveis públics: la mobilitat i la sanitat
A la nostra societat, i sobretot als nostres polítics, hi calen moltes dosis de “Governança”, de bon Govern, que consisteix en resoldre les necessitats urgents però, alhora, anar construint el futur per no anar repetint sempre els mateixos errors
És molt complex dirigir des de Barcelona l’atenció sanitària de més de 8 milions de persones repartides per tot el país; com ho és fer-ho sense una planificació global per tot Catalunya
Tot un camí que traspua humanitat en un món que, a vegades, fa por
Celebrem que el Govern comenci a posar fil a l’agulla, l’insistim en que la primera fase del nou Eix no pot esperar, ni pels Rodalies ni per les Mercaderies
Davant d’aquesta situació no ens podem quedar de braços plegats; cal ser bel·ligerants optant per una solució pacífica per resoldre els problemes i cal també posar en marxa les infraestructures del país per no quedar despenjats
L’excusa de tot sempre és que busquen als militants de Hamàs. Quan s’arriba a aquesta explicació sempre m’imagino el País Basc, en els temps més durs de la ETA, o Irlanda en els moments àlgids de l’IRA
En realitat, però, el nou Hospital es va començar a gestar fa 46 anys, el 1979, amb el nou Consistori sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques de després de la guerra civil
Si algú es pensa que un cop s’hagin arreglat les actuals destrosses ja estarem en un món ferroviari millor, és que somnia truites
La Vegueria de les 4 comarques del Penedès és de les que ha de treballar més per fer sentir la nostra veu
La Mobilitat, junt amb l’Habitatge, s’ha convertit en un dels problemes més seriosos que tenim al nostre voltant, i en els que cal posar solucions a curt i llarg termini
Hi ha entitats, o Lobbys, que amb menys bona fe intenten que les mesures “provisionals” siguin definitives per fer negocis logístics o simplement “salvar els mobles”
És realment preocupant és veure com molts dels Ajuntaments, Consells Comarcals, Mancomunitats, Consorcis, així com altres organismes del territori més aviat donen la sensació que es van tancant en ells mateixos
No volem cap més infraestructura que sigui una barrera al pas de les aigües que, algun dia, travessaran el Garraf i el Baix i l’ Alt Penedès; I això passarà, tard o d’hora
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local