Reentrée escolar: Pinten bastos

Manquen menys de dues setmanes per a endegar el nou curs. Volent reflectir plàsticament com veig el panorama i sense voler ésser destraler, convinc que veig el més calent a l’aigüera. Fa massa mesos que dura la broma. Òbviament faig referència a l’estil  prepotent i provocador del conseller del ram: el lleidatà Josep Gonzàlez i Cambray. Lluny d’intentar posar pau i harmonitzar la cosa, sembla que tan sols es dedica a tensar la corda. Una forma com una altra de mantenir l’obstinació i d’encabritar tota la “família” (alumnat, professorat i personal no docent). Així, no es va enlloc. En qualsevol altre país democràtic, el seu president ja l’hauria cessat fa molts dies. 

Entroncant la meva reflexió i d’acord amb el meu gust pels refranys, avui em passaré al ram de la faula: la del ruc i el tigre. El primer li  espetà al segon que la pastura és blava, quan aquest la veia verda. En escalfar-se la disputa, convingueren un arbitratge extern i anaren a trobar al lleó.. Abans d'arribar-hi, el ruc l’escridassà, de lluny, dient li: “oi que és blava?”… I el rei de la selva respongué: “i tant que sí!” 

A requeriment del ruc, el lleó castigà el tigre a 5 anys de silenci, acceptant la sentència, sense piular. No sense abans preguntar-li al  “jutge” el motiu del càstig, quan la pastura és verda. La resposta l’esclafà: “el veredicte rau en que una criatura intel·ligent com tu mai no hauria de discutir en va, perdre el temps i fer-me'l perdre a mi”. 

Malgastar el temps no mena enlloc. Hi ha gent encegada i traçuda, que vol tenir la raó, pixant fora de test. La negociació entre educació  i sindicats educatius, palesa que som en un carreró sense sortida. Potser el conseller ha assolit algun acord: mantenir una part dels  mestres de reforç pagats per l'estat amb fons COVID de la UE. Alhora contractar monitors -pels centres- a l'hora de l'educació en lleure. Com a moralitat de la faula, doncs, potser val més que calli la  intel·ligència i romangui l´entesa. Millor no fer un diàleg de sords! 

Al llarg de la història, l'educació ha estat valor cabdal, per damunt de cap altra tesi. Essent així, va prou bé que el conseller faci una crida  a la desesperada, per a obtenir acord amb els sindicats, abans de setembre. L’espasa de Dàmocles penja damunt seu, amb 2 jornades  de vaga convocades (7 i 28 de setembre)…S’albira un curs marcat  pel conflicte. No serà que no demana un acord pel bé de la comunitat educativa, sinó per a afavorir i protegir la seva carrera  política?