Recollida residus

'Quo vadis', porta a porta?

Contenidors plens al centre de Vilanova. Eix

Contenidors plens al centre de Vilanova. Eix

Insostenible. Aquest podria ser un dels molts i simpàtics adjectius que se'ns presenten quan topem amb una no tan agradable àrea de contenidors a la capital garrafenca.

Encara que ben conscients en som des de fa anys del deficient sistema de recollida d'escombraries amb el que compta la nostra ciutat, no deixa de generar un sentiment d'impotència l'estampa de la vila plena de bosses i residus, romanent en una mena de permanent cerca de l'apogeu de la brutícia a Vilanova i la Geltrú.

La ja doblement exregidora –tant per llur dimissió, com pel cessament d'Alcaldia- Marta Jofra, tractà sense èxit de posar remei a l'insuficient percentatge de recollida selectiva imposat per les directrius europees. I és que, a banda que els procediments administratius tenen uns tempos força més dilatats un cop s'és al govern, que no pas mirant-s'ho des de la barrera, cal entendre la complexitat de la nostra vila. Prendre un model d'èxit en la recollida porta a porta, com és el cas de Berga, no pot simplement importar-se i esperar que funcioni sense una minuciosa adaptació a les característiques locals, que contempli en bona part estratègies de participació i de cultura, tant en el treball amb els actors de la ciutat, com en fer una acurada campanya informativa. Certament, la participació en tot el procés ha estat minsa, independentment de la ironia que ho hagi capitanejat qui venia per transformar la participació ciutadana a Vilanova, alhora que el compàs del ball ha anat variant segons subvencions de la Diputació perdudes a Cuba o canvis d'humor a la regidoria. L'error de diagnosi de qui ha dicotomitzat les opcions, o porta a porta o incompliment del percentatge de recollida selectiva, ha obviat el marge de millora substancial de l'actual model, guaitant una solució a llarg terme que no ha fet sinó descuidar el present. Sorprenent és que ara aprenguem –després de més de tres anys-, que l'aplicació del nou model i el seu calendari hagi estat motiu de divisió en el Govern, quan aquesta permanent fugida endavant del consistori, comprensible en el marc d'una majoria trontollant, ha abocat la ciutat a una situació d'insostenibilitat. Passats els amables comiats i els dolços retrets, veiem com l'exregidora restava enrocada en la seva quant a la contractació d'un reforç estival en la recollida, en una sort de caixa o faixa, aparentment aliena a la degradació que tots i totes diàriament observem.

La nova regidora d'Espai Públic, la veterana Blanca Albà, ha valentament entomat el complicat repte de trastocar l'estat de la qüestió. Caracteritzada per la seva tenacitat i llur capacitat de treball, cal confiar en el fet que l'enfocament de la cosa faci un gir des d'ara i fins a final de legislatura. Caldrà –recursos econòmics a banda- que el procés participatiu que prompte s'engegarà tingui un rerefons sincer, valorant les aportacions de les entitats que són sobre el terreny, i contemplant una prova pilot en algun barri, on pugui avaluar-se l'eficiència del sistema porta a porta en zones d'habitatge compacte, amb alta densitat i edificis alts. A considerar les tímides freqüències en la recollida del vidre que contempla el projecte de porta a porta en els barris on totes les fraccions es recollirien amb aquest model. Encara que ens agradés que el servei de recollida i gestió de residus estigués internalitzat, ben complicat ho fa la situació de la nostra hisenda. Tanmateix, si finalment resulta que tot plegat no és econòmicament sostenible, s'haurà de ser valent per explicar que s'ha pixat fora de test i assumir una nova licitació amb el model de recollida convencional, per anar cuinant a foc lent el canvi de model. I és que aniria molt bé que la insostenibilitat de la situació perdurés fins als comicis municipals, així ho espera almenys l'oposició i els seus veteraníssims regidors.

Si bé aquest model de recollida fa vint anys que es va implementant progressivament als municipis del país, o recull dades molt positives en grans ciutats del nord d'Itàlia, dona no obstant la inevitable sensació que encara ens manquen uns quants i enrevessats actes d'aquesta ominosa obra; mentrestant, seguim amablement abonant l'encariment de la taxa d'escombraries.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!