“Volums” i “BIFEEC”: mostres de creació, ara al castell de Canyelles

Amb voluntat de sacsejar les capacitats creatives que hi ha per la contrada, tot cercant les originalitats a partir dels usos i maneres de servir-se’n de les imatges i els volums tridimensionals, enguany retornen les propostes de les fotografies i peces del ‘BIFEEC’ i de ‘VOLUMS’ aquest proper cap de setmana a partir del dia 10, ara al castell de Canyelles.  

Tot i que l’acte inaugural serà a les 12h, el castell ja estarà obert des de les 10h per els qui vulguin apropar-s’hi amb antelació. Una oportunitat d’aproximar-se a uns espais poc coneguts i fins ara privats, que finalment tenen el propòsit de ser recuperats per activitats culturals obertes al públic.  

BIFEEC és la denominació de: Biennal de Fotografia Eclèctica, Experimental i Creativa; una manera de defugir els habituals certàmens esteticistes de les ‘fotografies de postal’ més o menys ‘encertades/ ensucrades’ a l’ús, que solen convocar-se habitualment arreu, per donar pas a propostes més agosarades i/o innovadores sota la provocació significada del seu acrònim.  

1. Eclèctic-a: Que mescla el que li sembla més acceptable de diferents postures, opinions o doctrines, que de vegades poden ser considerades contradictòries. Que admet diferents gèneres, diferents opinions.  

2. Experimental: fa referència a allò basat en l'experimentació, l'experiència  pràctica o la investigació científica, en lloc de la teoria pura. S'aplica a mètodes que comproven hipòtesis mitjançant proves controlades, així com a iniciatives innovadores i d'avantguarda en arts o ciències.  

3. Creatiu-va: capacitat de crear, inventar o produir idees originals, innovadores i útils. Fa referència a la qualitat de ser capaç d'establir noves relacions entre conceptes, sovint associada a la imaginació, el pensament divergent i la resolució de problemes d'una manera diferent.  

Si una cosa caracteritza la intencionalitat artística, precisament és la seva capacitat transformadora i creativa que fan del tot impossible d’encabir-la en una definició tancada. Joyce ja va fer pensar a un personatge de la seva novel·la innovadora ‘Ulisses’ la frase “el sentit de la bellesa ens extravia”.  

Estem en un context en que l’Art segueix endavant amb les seves exploracions, en que cada cop es subverteixen més i més les categories diferenciades dels pretesos compartiments, (Pintura? Dibuix? Fotografia?, Escultura?) cada cop més mesclats i expandits en benefici a les necessitats d’expressió més que a antiquades classificacions. 

A la realitat, a la vida, generalment tot ens ve alhora, a la vegada, tot junt. I també molt sovint les propostes a ‘Volums’ no es quedaran circumscrites a la mera ‘peça’, a la ‘obra’ en sí mateixa; probablement haurà el rerefons de la idea i de la seva concepció que la vol transcendir per fer-la un vehicle d’aquesta experiència indissoluble que és la manera com percebem, com sentim, com vivim la realitat, i que els seus autors, a través d’aquestes realitzacions en peces, en muntatges, en instal·lacions, performances... ens volen compartir, fent créixer el propi pensament i sensibilitat a través de les conclusions -si les hi pot haver- que n’extraiem. 

Aprofitem i coneguem la riquesa del territori que també està en la seva creativitat i innovació. 

Salut, Art i Tinta!