Literatura

Las Madres

Coberta de 'Las Madres' de Carmen Mola. Eix

Coberta de 'Las Madres' de Carmen Mola. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Tres novel·les que no van deixar a ningú indiferent, des d’aquells a qui  enganxava de manera additiva fins els que no passaven de la tercera plana. Novel·la en que no es sostreu la cruesa argumental ni del llenguatges, trames complexes, escenaris i personatges que poden semblar propers, reconeguts, ritme frenètic que enganxa des

de la primera plana i trames ben armades, personatges que pateixen els propis traumes i tenen les seves dependències. Tot plegat i una intel·ligent campanya de màrqueting va fer que a cada llibre que sortia hi hagués un augment de les seves vendes. A més de la qualitat dels llibres s’hi afegia el misteri de saber qui era l’autora. Carmen Mola era desconeguda en els ambients literaris i s’especulava sobre qui s’amagava darrera el pseudònim. El fet de que guanyés el premi Planeta de l’any 2021 amb al novel·la La Bestia va fer que Carmen Mola es personalitzés en tres autors ja coneguts pels seus treballs literaris o bé per guions que han escrit, Carmen Mola va néixer a la primavera del 2017, a Madrid, quan els autors Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero van decidir llançar-se a una aventura de creació col·lectiva que va cristal·litzar en una primera novel·la, La novia gitana, a la qual seguirien La red purpura i La nena. Durant aquests anys, els tres autors han continuat amb els seus projectes personals, tant novel·les com guions.

Jorge Díaz (Alacant, 1962) és autor de les novel·les Cartes a Palau La justícia dels errants, entre altres, així com de sèries de televisió com Hospital Central .

Agustín Martínez (Lorca, 1975) és creador de sèries com Fira, la llum més fosca o La Caça (Monteperdido i Tramuntana), i autor de les novel·les Monteperdido i La mala herba.

Antonio Mercero (Madrid, 1969) ha portat en paral·lel l'escriptura de guions de cinema i televisió (Felices 140, Hospital Central, Hache) amb la publicació de novel·les, entre els títols de les quals es troben Pleamar o El final de l'home.

Curiosament quan encara no eren coneguts, en una entrevista feta a través de mails digués: Es mi primera novela y eso quiere decir que me dedico profesionalmente a otra cosa. No quería que mis compañeros y compañeras de trabajo, mis amigas, mis cuñadas o mi madre supieran que se me ocurría escribir sobre alguien que mata a una joven haciéndole perforaciones en el cráneo para meter larvas de gusano y sentarse a ver cómo le van comiendo el cerebro… No lo entenderían, para todas ellas soy tan convencional… Hay más. ¿Y si la novela hubiera sido un absoluto fracaso? Tendría que dar explicaciones y pasaría mucha vergüenza. Y, por el contrario, ¿si fuera un clamoroso éxito? A lo mejor me veía obligada a cambiar de vida, que es algo que no me apetece, estoy muy satisfecha con la mía… Se me ocurrirían más razones, estoy segura.

Ara ja se sap qui són i això no ha fet que la seva novel·la perdi ni interès ni les característiques narratives de les anteriors.

A Las Madres la inspectora Elena Blanco s’ha d’enfrontar a un seguit de morts esgarrifoses.

Novel·la dura, crua i descarnada, que gira al voltant d’un negoci internacional de ventres de lloguer i xarxes d’adopcions il·legals. La maternitat subrogada no és un tema clar ni transparent en molts indrets i tampoc hi ha una regulació legal unificada en tots els països i això genera buits legals que algunes màfies ho aprofitin per  fer negocis foscos i moltes vegades dins del marc de la delinqüència.

Tot comença quan la inspectora Elena Blanco arriba al dipòsit de la Grua Municipal del barri del Mediodia de Madrid, hi ha hagut sospites de que en una furgoneta abandonada i vella hi podria haver alguna “sorpresa” després de dies de notar-se un olor fètid i un gos dels que detecta droga ha l’ha assenyalat com un possible indret on hi podria haver estupefaents. La sorpresa és enorme quan, oberta la furgoneta, hi descobreixen un cadàver d’un home però encara la sorpresa és més gran quan es descobreixen que a l’home l’han obert en canal des de pubis a l'abdomen. Els primers resultats de l'autòpsia aclareixen que és toxicòman i que li van arrencar alguns òrgans i en el seu lloc van col·locar un fetus, que fetes les corresponents anàlisi d’ADN corresponen al cos del seu fill biològic.

Els policies comencem a investigar intentant identificar la persona morta i les possibles implicacions que hi pot haver amb els entorns on es movia.

La situació es complica quan als pocs dies, apareix en la zona portuària de la Corunya el cos d'un assessor fiscal que ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relació existeix entre totes dues víctimes? I on estan les mares dels bebès? Quins llaços hi ha entre els dos personatges morts.

A partir d’aquesta situació comença una complexa investigació al voltant dels fets i d’una organització molt tancada i jerarquitzada que opera de manera sigil·losa però ara, amb les morts surt a la superfície i es desvetlla un negoci de la venda de nadons de manera clandestina i engendrats en condicions d’esclavatge d’algunes dones.

Les madres està dividida en quatre parts, precedides d'un relat  inicial que comença amb una matança en el Turó del Cristo Negro de Ciutat Juárez a Mèxic i que anirà donant pistes al lector per a encaixar el relat dels fets amb la posterior trama i desenllaç del llibre.

A la trama principal cal afegir-hi també el seguiment i descoberta d’una xarxa de corrupció policial i d’extorsió que genera que es remoguin alguns records de companys de la inspectora. Els  Zárate, Buendía, Mariajo, Orduño i Reyes Rentero membres de la Brigada d'Anàlisi de Casos, dirigida per la inspectora Elena Blanco, que viu una situació personal inestable amb un procés de possible adopció. Tots ells i elles hauran de bregar, i molt, per aconseguir resoldre el cas.

Estil narratiu directe i sense masses floritures, capítols molt curts que conviden a una lectura ràpida i additiva. Elements de les religions espiritistes afroamericanes que formen part dels fonaments del fets.

En la línia de les altres novel·les i sense perdre tensió narrativa. 

Las Madres
Carmen Mola
Narrativa Hispànica
Editorial Alfaguara
Barcelona, setembre 2022

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local