Els requetès catalans: del terç Montserrat en la guerra civil

El llibre ens fa un seguiment del moviment Carlí des del seu inici amb el conflicte de successió dinàstica, les diverses guerres carlines i la seva representació en nombrosos territoris espanyols. El Carlisme és un moviment de caràcter conservador en alguns moments gairebé integrista. La seva base rural fa que la majoria dels seus adeptes combreguin amb els postulats més conservadors de la societat. Persones que provenen del catolicisme i també de voluntat de conservar el “furs” dels territoris històrics davant el centralisme de la facció Isabelina.

L’autor té una extensa bibliografia vinculada a la història i anàlisi de conflictes que han anat succeint en diverses èpoques de la història.

Aquest llibre és un estudi molt exhaustiu, complert i documentat, amb una extensa bibliografia i cites documentals de diversos historiadors o membres del mateix Requetè, tot plegat fa que es desprengui que darrera el llibre hi ha una feina, un treball molt sòlid de l’autor per oferir-nos una bona narració històrica.

Xavier Deulonder i Camins va néixer l’any 1965 a Barcelona. El 1988 es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona, i en Documentació el 2004 per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la feina de bibliotecari amb la producció d’obres de recerca i d’alta divulgació. És autor d’una vintena llarga de llibres, entre els quals destaquen Les llengües a la República de Catalunya: Una deliberació (Llibres de l’Índex, 2015); França i Catalunya (Bubok, 2017); Els Borbó a la guillotina: La fi de la monarquia a França (Llibres de l’Índex, 2018); Segur que Colom era català? Les raons per dubtar-ne (Edicions del 1979, 2018); Norton I, emperador dels EUA i protector de Mèxic (Llibres de l’Índex, 2018); I si Hitler hagués guanyat la Guerra?: El món de Fatherland (Llibres de l’Índex, 2019); Història dels Balcans (Llibres de l’Índex, 2019); La Guerra Peninsular, o Guerra del Francès (1807-1814) (Llibres de l’Índex, 2019); La llavor del mal: Com va ser possible el III Reich (Llibres de l’Índex, 2020); i Notícies de la Confederació: Viatge al país que hauria pogut ser (Voliana Edicions, 2021).

El Requetè és una organització de caràcter paramilitar que surt de la facció més combativa del Carlisme. Estaven considerats per la propaganda de La Comunión Tradicionalista com “instrument de l’omnipotència de Déu”, que posaven la seva vida al servei de la causa divina. Es tractava, doncs, de soldats de Déu, que concebien la seva mort “en guerra per causa de la religió” com una “via segura per a la salvació eterna”. El seu lema, Dios, Patria y Rey s’hi va afegir els de Fueros com a manera de distanciar-se de la monarquia Alfonsina, i de la voluntat dels Carlins de veure reconeguts alguns dels drets històrics d’alguns territoris.

Tingueren implantació al territori basc navarrès i també a Andalusia. A Catalunya hi hagué una nodrida representació fins que es va arribar a conformar durant la guerra civil, el El Terç Nostra senyora de Montserrat. El terç era una unitat militar formada per voluntaris carlins, la majoria dels Terços estaven sota l’advocació d’alguna marededéu, fet que demostra la seva religiositat. 

El llibre fa una minuciosa i òbviament esquemàtica, per la llargada de la publicació, de la formació i l’evolució del carlisme, parla de les guerres carlines i les seves conseqüències i analitzat també la seva estructura territorial i l’afermament dels seus principis i també parla dels seus fundadors i com ja des de bon principi hi va haver algunes faccions que anaven sempre cap l’extrem en les pressupòsits molt fonamentats en l’integrisme catòlic.

En un ràpid repàs de la història del Carlisme, s’expliquen els principals fites d’aquest moviment i també les implicacions que van tenir en el combat contra la república des de la seva proclamació fins a participar molt directament en el cop d‘estat del juliol del l’any 36.

Els  carlins van considerar el combat contra la república com una guerra santa i des del primer moment ja sigui per la connivència amb alguns del militars colpistes, o directament implicant-se amb el Requetè en els combats contra les forces republicanes. Van estar presents en qualsevol acció que debilités la ja precària solidesa de la II República.

El llibre segueix els combats més importants en que van participar el Requetè i s’explica de manera detallada la formació del Terç Nostra Senyora de Montserrat i com s’hi van anar unint catalans que van fugir per passar-se a la zona nacional i van acabar incorporant-s’hi, alguns carlins de sempre i altres que van trobar-hi aixopluc abans d’anar a altres unitats. El Terç estava format, doncs, per homes joves, catalans la gran majoria, amb un fort sentit religiós i catalanista.

Explica el seu periple a la guerra des de la batalla de l’Ebre fins a Extremadura per acabar desfilant per la ciutat de Barcelona i pel mateix monestir montserratí o van rebre el suport de molta gent. El Requetè es distingien amb una boina vermella i duien un petit llibret al sarró, al qual s’aferraven amb devoció si eren ferits en combat. Es tractava d’un Devocionari, un text escrit per Manuel Fal Conde, secretari general de la Comunió Tradicionalista i beneït per Manuel Castro de Alonso, arquebisbe de Burgos. En el llibret, que condensava les normes que havien de seguir els requetès.  

Però el llibre també desglossa amb noms propis dels principals personatges que van conformar el Terç, des de requetès que no eren catalans i en van formar part i biografia a aquells que estan enterrats a Montserrat. Aquí, a Montserrat, precisament es va fer un monument on s’honorava els requetès morts en combat. Amb l’arribada del Memorial Democràtic es va retirar l’escultura que representava un requetè ferit i les plaques que recordaven els “caiguts”.

El Carlisme però va superar la guerra, durant el franquisme va haver de compartir espais amb la Falange pel decret d’unificació, fet que diluïa la seva acció com a partit polític, però ja durant el franquisme una nova escissió del moviment va donar llum al Partit Carlí que liderat per Carles Hug de Borbó va anar situant-se en posicions de socialisme autogestionari i va participar en algunes eleccions amb resultats modestos, sobretot a Navarra. També l’enfrontament entre dues faccions, la democràtica i la integrista de Sixte de Borbó que va protagonitzar un dels fets més luctuosos de la transició coneguts com els fets de Montejurra on els integristes van disparar contra el partidaris de Carles Hug amb el resultat de diversos morts.

El llibre és interessant per seguir l’epopeia d’un moviment que encara té alguna minsa representació, i el context en que ha sobreviscut al llarg de més de 200 anys.

Per saber una mica més sobre un moviment polític peculiar, propi d‘Espanya amb connexions des de sempre amb els partits europeus fonamentats en l’integrisme religiós.  

Els requetès catalans: del terç Montserrat en la guerra civil
Xavier Deulonder i Camins
Llibres de l’Índex
Barcelona, febrer del 2025