A la línia de sortida

Hi ha indicis que indiquen clarament quan s’acosta la primavera, el dia s’allarga, hi ha una florida generalitzada, les al·lèrgies al pol·len es multipliquen, les pluges (quan n’hi havia ), sovintegen, l’ocellada canta amb més intensitat quan clareja, i fins i tot alguns humans ho noten per aquella desgana davant tot coneguda com l’astènia primaveral.

Però cada quatre anys quan s’apropa la primavera hi ha també uns indicis més materials i menys poètics. Com que hi ha eleccions municipals d’aquí un mes més o menys doncs hi ha així mateix símptomes coincidint amb les  primaverals que ho indiquen.

Aquí mateix ara s’ha augmentat la recollida de les escombraries després d’anys de veure un panorama desolador, es podia haver fet abans?. Sí, clar, però ara creure que queda en la retina de molta gent l’esforç de darrera hora és il·lús. Ara canvien el paviment d’un parc, està molt bé, però fer-ho coincidir quan és el moment en que la canalla el freqüenta més a les tardes que s’allarguen doncs que voleu que us digui... potser es podia haver tingut en compte, però vaja cal donar la sensació d’activitat imparable, brigades amb armilles verdes repintant els senyals del carrer, en les cruïlles, passos zebres, stops...  I posats a fer mirin-se bé el tram entre F. Macià i Avinguda de Cubelles per Coroleu un prova de foc pel amortidors. No cal esperar un pressupost participatiu per fer-ne una mica de manteniment.

Tota aquesta hiperactivitat no és res de nou, res que no hagin fet tots els governs (tots!).

Es fa avui, i repeteixo, s’ha fet sempre, sempre que arriben eleccions municipals.

Estem en precampanya i això també es nota. Sens dubte la publicació de  notícies, notes, articles, llistes i comunicats de les forces polítiques va en augment i progressió geomètrica. Volen generar sorpresa, volen cridar l’atenció, volen fixar algunes idees. Lògic i normal. De les activitats públiques i publicades de les diverses forces politiques es dedueix que comencem amb empenta aquest recorregut que es pot fer inacabable sinó es dosifica una mica i es va pas a pas. Sense pressa, però sense pausa, com diuen.

La precampanya és un temps que es fa llarg i feixuc per a molta gent, cada cop aquest temps es solapa més amb la campanya directament. I són molts els  missatges que es volen llençar a la ciutadania i també són moltes les interpretacions dels mateixos que es fan des dels mitjans de comunicació i des de la mateixa ciutadania. I, no sempre positius, tanmateix, per reiterats, perquè esdevenen una repetició dels que ja es van dir fa quatre anys i no s’han complert i ara es tornen a presentar com una novetat agosarada. Tradicionalment s’explica, per part dels que en saben (o diuen saber-ne), politòlegs que ara n’hi ha a dojo, i altres nigromàntics de la demoscòpia i els nounats gurus de la política, que la mobilització de l’electorat  que es pot fer amb la campanya és realment poca, el situen en un escàs 3%. Però per poca que sigui sempre és útil i sobretot en aquetes eleccions en que s’espera, a priori, molta fragmentació (després ja veurem que passa) i amb previsibles resultats ajustats i cal acumular com més vot fidels sigui possible. La precampanya val la pena si pot ajudar, si entre tots el partits són capaços d’aixecar el nivell dels missatges i exposar amb nitidesa quines són els treballs fets en els darrers anys i quines propostes, alternatives incloses, faran en tots els àmbits de la política de la ciutat sense fer volar coloms ni desacreditar de manera gratuïta tota la feina feta. Criticar la que calgui, només faltaria, però no llençar fakes de manera indiscriminada

Els partits comencen, també sempre la precampanya amb una certa contundència de fons i en ocasions de formes per tractar d’assenyalar i fixar el seu adversari principal, amb qui t’hauràs d’acabar enfrontant; és allò de qui primer pega, pega dues veges (entenguis el símil, tot serà pacífic i gairebé versallesc, malgrat la contundència formal sobretot que no ens fessin mal abans de començar). Es tracta segurament de marcar territori, assenyalar línies vermelles que no es traspassaran, espai propi i descarregar bona part de la carrega crítica ara, per passar a la necessària i imprescindible i cada cop més desitjable i exigible fase propositiva durant la campanya pròpiament dita. Això també pot indicar amb qui hi ha o no hi ha possibilitats d’acords. Després la matemàtica electoral acabarà de decidir o imposarà pactes.

Agafar avantatge, sortir amb bon peu i en primera línia és imprescindible en una campanya per unes eleccions que ambientalment es veuen incertes però que ara per ara prou ajustades segur, i amb dificultats en la seva resolució posterior, també.

No hi ha dubte que mesos abans de les eleccions ens cal conèixer exhaustivament el balanç de la feina feta pel govern de l’ajuntament perquè del balanç hom pot desprendre quina és la voluntat política i ajustar la intenció del vot i saber quina és la trajectòria recorreguda que pot també il·lustrar-nos de cara al futur. Del balanç, la fiabilitat i la confiança per complir el compromís. Després ja valorarem les propostes de futur. Però el que hem rebut fins ara és poc fiable i mancat de la necessària autocrítica ni que sigui per justificar el que era compromís i s’ha esfumat.

A partir d’aquí cadascú de nosaltres particularment trobem a faltar coses o ens hagués plagut més èmfasi en aspectes concrets o sectorials. Però hi ha temes que són d’una urgència meridiana hi ha quedat als calaixos com és la revisió del Pla General o del nou hospital (ja tothom va amb peus de plom a l’hora de parlar-ne) però sí calen explicacions, i moltes, sobre el funcionament del Consorci Sanitari i la pèrdua de qualitat de la sanitat al territori, aspectes que van ser reclams electorals ara fa quatre anys. No caldria explicar el perquè no s’han fet?. I també alguna explicació coherent o convincents de perquè dèria personals han acabat essent acció política sense cap mena de consens i amb resultats més aviat mediocres.

I en aquest propers quatre anys estem més convençuts que mai que caldran consensos importants a l’entorn de temes cabdals de la ciutat. Massa temps perduts i massa oportunitats llençades.

En fi, estem convençuts que la ciutadania ja no només valora l’estricta acció de  govern per les realitats ja que moltes vegades ho considera inherent a la pròpia gestió sinó que reclama, també, elements que sense ser materials si que donen  confiança i autoestima col·lectiva en les nostres possibilitats La precampanya comença amb empenta caldrà veure si els partits són capaços de mantenir-la al llarg de la campanya i arribar fins les eleccions de maig havent generat interès, confiança, credibilitat i fiabilitat en les seves propostes.

Ja queda menys. Objectiu 28 de maig.