Mor Carlos Esteva, alma mater de Can Ràfols dels Caus

Nascut l’any 1950, en Carlos va dedicar la seva vida a l’elaboració de vins al Massís del Garraf, un paisatge que ha cuidat, estimat i posat al mapa. Els seus vins i la finca de Can Ràfols dels Caus han sigut la seva forma d’expressió més sincera, i un llegat que la família està decidida a cuidar com ell sempre ha fet, recordant el seu esperit artístic i la seva valentia.

La seva trajectòria professional queda marcada per la modernització de la viticultura al Penedès, la interpretació genuïna dels seus vins i una mirada universal que no el van desarrelar mai del Massís del Garraf. Va ser nominat titular de l’Académie Internationale du Vin i, paral·lelament a Can Ràfols dels Caus, també va deixar la seva petjada a les finques de Mas Oller a l’Empordà i Can Camps al cor del Garraf. També destacar la seva inquietud d’aprenentatge i capacitat de connectar amb diferents persones i sensibilitats.

La família vol donar les gràcies a tots per les paraules d’amor i suport que estan rebent en aquest moment tan dur. És difícil imaginar-se una vida sense el Carlos; però com ell sempre deia: “¡La vida es maravillosa, es un regalo!”, i és per això que s’ha de viure al màxim. Des de Can Ràfols dels Caus s’intentaran fer les coses tan bé com el Carlos va fer, amb l’ajuda de tothom, perseverants i decidits a continuar el seu llegat. Carlos Esteva, alma mater de Can Ràfols dels Caus, ens ha deixat aquest dissabte 10 de juny.

Can Ràfols dels Caus

L’any 1979 en Carlos Esteva decideix anar a viure a la finca del seu avi, Can Ràfols dels Caus. Els seus primers contactes amb la viticultura van tenir lloc a Menorca, a la dècada de 1970, però no va ser fins que es va fer càrrec de la finca familiar quan va decidir implicar-se en cos i ànima a la producció de vins de qualitat, tot potenciant les característiques del paisatge i l’arquitectura del lloc en un marc sostenible. L’arribada d’Esteva al Garraf va suposar tota una revolució: no només es va aplicar a restaurar la noble masia, que es trobava en un estat ruïnós, sinó que va regenerar l’explotació de les seves vinyes, introduint noves varietats i mètodes de conreu, apostant per l’excel·lència vinícola, amb un caràcter singular i dotant el celler d’una identitat pròpia.