Sobre la violència sexual

La llei catalana 17/2020, del 22 de desembre, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, defineix la violència sexual com ‘qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona creant unes condicions o aprofitant-se d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense tenir el consentiment ni la  voluntat de la dona, amb independència del vincle que hi hagi entre la dona i l’agressor o  agressors. Inclou l'accés corporal, la mutilació genital o el risc de patir-ne, els matrimonis forçats, el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual, l'assetjament sexual i per raó de sexe, l'amenaça sexual, l'exhibició, l'observació i la imposició de qualsevol pràctica sexual, entre altres conductes.’ 

Tanmateix, la violència sexual està augmentant a un ritme vertiginós sense que les lleis estiguin servint per respectar els drets de les dones a una vida, inclosa la sexual, lliure de violència i que es desenvolupi en un marc d’igualtat i respecte. Recordem que la violència sexual no és sexe, és  humiliació, imposició, control i poder que s’utilitza per sotmetre a les dones, no només a les que  ho pateixen, sinó com a arma de control i amenaça sobre totes, tot i que podríem dir que som  totes o gairebé totes en diferents nivells, les que patim aquest tipus de violència, que va des de  les ‘floretes’, que et toquin el cul en el metro, la pressió per fer ‘sexting’ que continua amb la  difusió d’imatges privades sense consentiment, fins a la violació, que de vegades va  acompanyada de lesions físiques molt greus i fins i tot de feminicidi. 

L’any 2022 es va produir un augment d’un 38% en les violacions respecte a 2019 segons dades  del Ministeri de l’Interior, i el Grup d’Estudis Avançats en Violència de la UB constata que entre  2012 i 2021 la violència sexual ha augmentat un 89%. 9 de cada 10 víctimes són dones i nenes  segons l’Informe de 2021 sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual a Espanya i 97%  dels agressors són homes.  

Segons l’Informe Anual de l’Hospital Clínic de Barcelona, els agressors són majoritàriament  homes coneguts per la víctima. Només es denuncien d’un 10-15% d’agressions sexuals perquè  les dones no se senten protegides pel sistema jurídic i se les revictimitza qüestionant-les, a més  d’haver de repetir el mateix moltes vegades, cosa que les trenca encara més psicològicament.  

Hi ha alguns tipus de violència sexual que fa uns anys eren poc usuals i que ara s’han tornat més  freqüents, com és la violació en grup. Des de la violació de la manada de Pamplona al 2016 s’han  produït 3000 violacions grupals segons el Ministeri de l’Interior. També han augmentat molt les  violacions per via anal, ambdues coses relacionades amb la visualització de pornografia per  homes però també per nens cada cop més joves, a partir dels 7-8 anys. La pornografia és cada  cop més violenta. Segons Mónica Alario, el vídeo porno més vist, amb 225 milions de  visualitzacions, és una violació grupal, mentre que un estudi de Gail Dines mostra que el 90% de  les escenes contenen agressions físiques a dones. Un problema molt greu és l’augment  d’agressions sexuals de menors d’edat, fins i tot de 13-14 anys, a noies també menors, en  manada. Hem sentit diversos casos a Catalunya darrerament. Aquests nois aprenen de la  pornografia a no tenir empatia cap a les noies i fins i tot els fa pensar que els agrada patir. Els  abusos sexuals comesos per menors s’han incrementat 111% en els darrers 5 anys amb gairebé  2000 causes l’any passat. La causa d’aquest augment, segons molts estudis, és el consum de  pornografia, que com ja hem vist comença a edats primerenques, i que constitueix en la majoria 

de casos la única font d’”educació sexual” d’aquests menors, que els ensenya que les noies i  dones són o poden ser objectes sexuals al seu servei i que poden vexar-les i humiliar-les, i per  tant fomenten encara més la cultura de la violació. Quan tenen parelles sexuals també molts  cops intenten imitar el que veuen a la pornografia, un ‘sexe’ centrat en el plaer masculí, alhora  viciat per la violència pornogràfica. Per això, per exemple, cada cop hi ha més dones joves sent  ateses als hospitals per lesions i fissures anals. 

D’altra banda, segons Teresa San Segundo a Europa 1 de cada 5 nens i nenes pateixen agressions  sexuals, dels quals 70% són noies. Segons Save the Children almenys entre 10 a 20% de la  població ha patit abusos a la infància però només s’ha denunciat el 15 %. Tanmateix, d’aquestes  denúncies poques arriben al judici oral doncs a la meitat dels casos l’agressor és un familiar,  molts cops el pare o la parella de la mare. En aquests casos, quan les mares han denunciat, han  estat acusades del fals SAP (síndrome d’alienació parental) i fins i tot han perdut la pàtria  potestat. Aquest fet es contraposa a què, en casos de sentència condemnatòria contra aquests pares, ells no han perdut la pàtria potestat malgrat estar contemplat a la llei. Un exemple més  de violència institucional per part d’una justícia patriarcal. Un altre cas esfereïdor és el dels  abusos sexuals a menors tutelades en diverses CA de l’estat, inclosa Catalunya. 

Com és que tenim una situació tant greu malgrat governs progressistes i noves lleis? S’ha de dir  que les institucions, malgrat la propaganda superficial, no estan, en general, a l’alçada. Una part  important dels fons del pacte d’estat contra la violència masclista han estat desviats cap a altres  fins que no tenen res a veure, arribant a què malgrat aquests fons, els recursos per dones  maltractades són escassos i només existeix un model d’atenció integral a la violència sexual a  l’Hospital Clínic de Barcelona, que ha establert “Un model d’atenció en la urgència i en el  seguiment en que participa un equip multidisciplinari amb diferents professionals i nivells  assistencials. El programa garanteix la posada al centre de la víctima…", en col·laboració amb la  Justícia i els mossos. A la resta de Catalunya i de l’estat, l’atenció deixa bastant que desitjar. D’altra banda, lleis com la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual (coneguda com  la llei de “només sí és sí”), tot i que introdueix alguns canvis positius, també rebaixa les  condemnes als agressors en general i despenalitza les agressions sexuals a noies menors d’entre  16 a 18 anys amb la fal·làcia del consentiment.  

El consentiment ja existia en lleis anteriors. Es parla de posar el consentiment en el centre, però,  que implica el concepte de ‘consentiment’? En peu d’igualtat dues persones acorden, perquè  ambdós desitgen, una relació sexual. Consentir implica deixar-se fer, no desitjar, qui consenteix  es converteix en part passiva de l’acte. En general, la dona és l’objecte passiu i l’home elsubjecte  actiu. Això no és una relació d’igualtat. El consentiment es converteix en una disfressa més del  mite neoliberal de la lliure elecció. Perquè no hi ha llibertat sense igualtat. És neoliberalisme  sexual, com bé explica Ana de Miguel. Aquest consentiment no només ens deixa com a objectes  passius sinó que pot estar viciat per múltiples causes, com l’engany o els diners. La prostitució n’és un exemple, en constituir explotació sexual desigual on les dones són la mercaderia, i que  afecta a totes les dones com a possibles víctimes, particularment si són pobres i/o migrades.  Entenem que no es pot consentir vendre un òrgan o un esclau, però quan es tracta de dones  sembla que aquest sentit ètic es difumina. A la vegada, el consentiment pot utilitzar-se com a  justificació per a culpar a una dona d’una agressió sexual, com ja passava a l’Edat Mitjana. Per exemple, a Catalunya, la Constitució "Jacme per la gratia" (S. XIII), castiga la dona que "permetra esser rapada" (permetrà ser violada) a desheretament, i als suposats raptors o violadors a exili perpetu, confonent rapte i violació i donant lloc a culpar la víctima de la violació. Sembla que no tant hagi canviat des de llavors... 

Isabel Pérez Molina  

Associació de Dones Feministes La Frontissa 

Per més informació: 

Violència sexual i menors. Què està fallant? Perspectiva feminista. Feministes de Catalunya  

Lluïsa Garcia Esteve: “La violencia sexual provoca enfermedad a corto, medio o largo plazo”  

La Violència Sexual al Clínic 

Despenalización del abuso sexual a menores de edad con capacidad legal para consentir: cambios en la LO 10/2022