Llegir i llegir més per anar millor

El darrer informe PISA ha generat un terrabastall enorme en constatar que a Catalunya els resultat obtingut ha sofert un retrocés evident. Algunes dades anteriors a PISA ja evidenciaven, entre altres dèficits, que els nens i nenes tenien una baixa comprensió lectora.

És també una evidència que cal esperonar a la lectura sobretot en les aules tot i que, ara per ara, el Pla de Biblioteques que s’havia d’activar a les escoles encara no s’ha fet.  Però també cal incentivar la lectura a la societat en general si es vol que es notin els efectes d’una lectura habitual; a més de la comprensió també la configuració de l’opinió i l’augment de coneixement entre altres coses.

Ara s’apropa Sant Jordi, i tindrem xifres de vendes de llibres extraordinàries i el que representa en ingressos econòmics. Però no se’ns escapa que la diada per més interessant, amable, socialitzadora i festiva no deixa de ser un miratge pel que fa al consum de llibres i el conseqüent hàbit de lectura.

Ja sabem (almenys així ho creiem) que la lectura esdevé un plaer. Podem viatjar arreu amb la imaginació o seguint les peripècies d’alguns protagonistes, podem conèixer nous personatges que s’assemblen, o no, al que ens envolten en la realitat, ens permet conèixer noves paraules, conceptes i així enriquir el nostre vocabulari, ens pot portar, amb la imaginació a recercar espais desitjats i que mai tindrem en la vida quotidiana, podem somiar tocant de peus a terra i amb recreació si cal, llegir ens aporta molta informació i, per alguns el plaer sensitiu de tocar el paper, d’acaronar el llom dels llibres, de gaudir d’una bona enquadernació.

El poeta Joan Margarit en un dels seus poemes deixava un vers incontestable, contundent i carregat de veritat: La llibertat és una llibreria, doncs imagineu-vos quants instruments de llibertat hi ha a les llibreries, a les biblioteques.

A rel de la situació que va posar de relleu l’informe PISA es va plantejar un Pla de Biblioteques escolars, com hem dit, que suposava la dinamització de la  lectura als centres escolars amb bibliotecaris i sobretot amb recursos que permetessin acompanyar les lectures. No n’hi ha prou amb tenir prestatgeries plenes de volums, a l’escola cal orientar, comentar, esperonar als escolars el que més els convé en cada moment i fer-ho de manera personalitzada. Cada lector és únic. Cada lectura és un nou viatge.

En pocs dies de diferència ens hem trobat en indrets ben diferents “casetes per llibres”. Espais on uns quants volums diversos en matèria o per edats ben diferents estan a disposició dels lectors o lectores potencials.

Un primer ens el vam trobar caminant cap el castell de Foix, passant per l’indret de les Font de les Dous. Abans d’arribar-hi, just per sota de la Font de l’Omeda, al costat d’una de les rescloses de la riera de Pontons hi ha una esplanada  amb zones d’ombres on hi han posat alguns bancs. És, sens dubte un lloc per passar-hi una estona a la fresca una tarda d’estiu per exemple. Allà doncs hi ha posat una caseta on hi podem trobar llibres “La caseta del llibres”. La iniciativa és una invitació a la lectura, a asseure’s una estona i llegir, a fugir fabulant amb les argumentacions que pot fer el llibre. Certament és una bona idea, és una bona proposta, una interessant iniciativa que permet, ni que sigui de passada, mentre descansem una estona a l’ombra, fullejar algun llibre, segur que sempre en trauràs algun benefici, segur!.

Però encara hem pogut constatar una segona iniciativa semblant -i ben segur que n’hi deuen haver moltes més-, és la que vam trobar a la plaça de Vilobí del Penedès.

Una caseta ben decorada, sembla pel que hem pogut escatir, al municipi a l’estiu n’hi ha vuit repartides en diversos indrets i nuclis de la població del  municipi. És una lloable iniciativa de l’Ateneu Popular de Vilobí fruit del projecte Viloteca, una biblioteca popular que subministra els llibres a aquestes casetes, tothom en pot agafar, llegir-los i tornar-los. Posar-n’hi de teus que ja no els vols o no els tornaràs a llegir, i fins i tot, per deixar-hi una nota amb la sol·licitud del llibre que et plauria llegir. Tafaner de mena, no em puc resistir a obrir la porta i veure els llibres que hi ha. Varietat. Llibres relativament actuals i amb molt bon estat, cosa que fa pensar que hi ha qui nodreix la caseta amb el que llegeix i que hi cura del materials que si van deixant.

Tenim clar que no serà, evidentment, aquesta acció la que solventarà el problema dels baixos nivells de lectura al país, però és un gra de sorra potent, és posar a disposició, de manera fàcil un seguit de llibres que et despertin l’interès, o si més no, la curiositat en agafar-ne un per fullejar-lo. Si és així una  part dels usuaris quedarà atrapat per la màgia del llibre, per les seves històries, per la imaginació seductora, per les il·lustracions exposades... En fi un cop captivat, si et deixes portar i entres en el món fabulós dels llibres, ja no en sortiràs. Quedes atrapat.

Estimular la lectura de manera senzilla i sense intermediaris i també amb la incògnita i sorpresa de saber que et trobaràs és també una bon manera de començar. Després ja seguiràs els teus gustos i apetències i segur que et deixes mil vegades aconsellar pels professionals, a les escoles, a les llibreries i a les biblioteques que en saben molt.

Iniciatives senzilles i modestes però que denoten una voluntat de promocionar la lectura com element clau en la conformació dels nostres esquemes culturals.

I encara en “la caseta dels llibre“ de Vilobí i vaig trobar un detall emotiu. Hi ha una petita placa amb una frase al·legòrica a la lectura: “No deixis mai de llegir. Salvem l’esperit crític”. La frase és de qui fou un bon amic i enyorat periodista Josep Maria Flores, que va fer de Vilobí la seva residencia i va treballar per millorar el poble. Que hi hagin posat aquesta frase és significatiu perquè recorda algú com el Flores que va fer de la paraula un element vital i professional, que escrivia, que dibuixava amb paraules i imatges la realitat, que combinava mots per donar-nos informació i fer el món, el petit i el gros una mica millor.

Emotiu, trobo que és un homenatge magnífic, senzill i discret, com era el Josep Maria. Un recordatori d’algú que ha fet de la paraula un element de transformació i encara més que estiguí en un lloc, modest i humil que dona acolliment als llibres, on les paraules encadenades que poden portar a mil i un mons, a mil i una sensació i a conèixer mil i un personatges. Fa justícia al periodista.

I sobretot perquè ens crida a seguir llegint per seguir essent capaços de veure,  de cercar propostes i idees que millorarien la convivència.

No deixem de llegir doncs. No deixem adormir l’esperit crític. Ben segur que si es llegís més la “cosa” aniria millor.