El albatros negro

María Oruña ens porta la trama aquest cop a la ciutat de Vigo i a la seva història. La novel·la 'El albatros negro” es desenvolupa a la ciutat de Vigo en dues èpoques ben diverses, una part s'inspira en els galions de la batalla naval de Rande i la llegenda del tresor perdut el 1702 que portava el galió El Albatros Negro i per altra banda una investigació de la policia en el temps actual. Les dues històries enllaçades per la recerca del tresor que sembla portava algun dels navilis que va naufragar en la batalla de Rande i que ara són objecte d’una trama criminal i d’espoli patrimonial. Seguim la història de Miranda de Quiroga, una jove de principis del segle XVIII,que acaba lligant amb una investigació criminal al segle XXI.

'El albatros negro' tracta a més temes com el paper de la dona en la ciència a les portes de la Il·lustració, els orígens de l'entomologia o l'espoliació del patrimoni històric actualment.

María Oruña (Vigo, 1976), és una escriptora gallega que va exercir durant deu anys com a advocada i que en l'actualitat es dedica exclusivament a la literatura. Els seus llibres han estat traduïts a una desena d'idiomes i han superat el milió de lectors.
Les seves novel·les conformen un sorprenent híbrid entre història, misteri i ciència, i en elles desenvolupa de manera deliberada diferents estils literaris que han fascinat a milers de lectors. El 2015 va publicar el primer llibre de la qual es convertiria en la famosa saga de Port Amagat, que es tanca en l'actualitat amb sis títols, en els quals els mateixos investigadors han de resoldre, en cada novel·la, un misteri distint i independent. La sèrie està ambientada a Cantàbria i ha estat publicada en la seva integritat per l'editorial Destino (Planeta), collint un extraordinari èxit de vendes i el reconeixement de la crítica per la seva qualitat narrativa: Port amagat (2015), Un lloc on anar (2017), On vam ser invencibles (2018), El que la marea amaga (2021), El camí del foc (2022) i Els innocents (2023).

En 2020, l'autora va publicar una novel·la històrica de misteri independent a la saga, El bosc dels quatre vents (Ediciones Destino, Planeta), ambientada en els boscos d'Ourense de la seva Galícia natal. En la trama, el protagonista buscava unes relíquies mil·lenàries reals, que van aparèixer en part després de la publicació del llibre, la qual cosa va generar l'interès internacional per la novel·la i per l'insòlit treball documental realitzat per l'escriptora.

Al març de 2024, va publicar el seu primer llibre infantil: ‘El tren fantasma’, editat per ANAYA, que recull algun dels contes que María Oruña ideava cada nit per al seu propi fill.

Al març 2025, de mà de l'editorial Plaza&Janés, del grup Penguin Random House, l'autora va publicar ‘L'Albatros Negre’, una novel·la històrica de misteri amb una sinopsi sorprenent i en la qual fa l'ullet a les novel·les d'aventures de Stevenson, Doyle i Jules Verne, que ha generat una immediata reacció positiva de públic, llibreters i crítics literaris.
Premis: Premio Fundació de la Guàrdia Civil (2022). Premi de Cultura Emilia Pardo Bazán al País de les Ries (2023), atorgat per la Diputació de Pontevedra i el periòdic el Faro de Vigo. Emboqui d'or (2024), atorgat per Casa Cantàbria a Madrid.

La novel·la com hem dit té dos fil narratius, per una banda les investigacions que genera la mort d’una historiadora naval, ja gran i malalta però que en la seva mort es donen circumstàncies que fan pensar en que hi hagut alguna acció criminal. L’encarregat de portar la investigació serà Pietro Rivas, un sotsinspector que acaba d'arribar a la ciutat de Vigo i encara li costa familiaritzar-se amb els ambients del lloc però també hi haurà la Nagore Freire, una  peculiar i singular inspectora de la brigada de Patrimoni ja que es vincula la mort de la historiadora i successives morts que es van produint al mateix fet i es creu tenen alguna relació amb la recerca d’un possible tresor que portava el galió Albatros Negre que va esfondrar-se en la batalla que hi va haver a Vigo a l’any 1700.

I aquí, en la història del Galió és on fonamenta els segon relat de la novel·la, la història d’una jove la Miranda de Quiroga que torna a la seva terra gallega des de les Amèriques amb la seva família després d'uns anys vivint fora de Galícia. La Miranda ha desenvolupat el seu gust per la naturalesa i, especialment, per dibuixar els insectes, una afició que no agrada al seu entorn però que ella portarà endavant arribant a fer algunes publicacions sobre el tema. La família concerta un matrimoni que durarà molt poc i  partir d’aquí serà la protagonista d’una història de lluita en tots els àmbits, personal i també en la guerra contra els anglesos i holandesos.

Les dues històries es creuen, Pietro Rivas i Nagore Freire, amb l'ajuda d'una estranya colla d'investigadors, professionals del busseig, l'arqueologia i la ciència, tracten de descobrir què ha succeït amb la investigadora i en què consisteix el tresor que buscava.
La combinació d’unes morts inexplicables. Un tresor submergit en la ria de Vigo. Un secret ocult des de fa més de tres segles són elements claus en la trama i el seu desenvolupament.  

La trama ens va portant de l'actualitat en la qual ocorren determinades morts en estranyes circumstàncies, al segle XVIII per a descobrir les curioses connexions que ens continuen unint a fets importants d'aquella època com va ser la Batalla de Rande entre Espanya i l'armada anglo-holandesa.

La novel·la és de protagonisme coral, encara que uns certs personatges destaquen més en cada època, especialment les dones. Una de les grans senyes d'identitat de María Oruña, és el bé que documenta totes les seves obres, amb un bon equilibri i especialment escrupolosa i curosa en determinats aspectes rellevants. El Albatros negro no és una excepció, segueix els mateixos procediments i alts nivells d’investigació i documentació. De fet, al final de la novel·la ofereix interessant informació que ajuda a entendre i a tenir la visió sobre com va ser aquest treball de recerca: petits apunts sobre aspectes narrats i la seva veracitat o adequació a l'obra. A més, inclou elements de la planificació com a ciutat del Vigo en l'antiguitat, la qual cosa ajuda a situar la trama i els personatges. Encara que cal reconèixer que la novel·la és llarga i amb capítols bastant extensos en determinats moments es fa una mica feixuga

En definitiva, El albatros negro és una obra que no sols entreté, sinó que també ens ajuda a conèixer el nostre passat. Lectura obligada per als amants del gènere policíac, la història i el món nàutic i dels seus tresors.

El albatros negro
Maria Oruña
Editorial Plaza&Janés
Barcelona, març 2025