Literatura

Aquest tros de vida

Coberta de 'Aquest tros de vida'  d'Estel Solé. Eix

Coberta de 'Aquest tros de vida' d'Estel Solé. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un jurat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i l'editor Emili Rosales i ha elegit la guanyadora entre les 53 obres originals presentades, i la guanyadora va ser Estel Solé amb l’obra Aquest tros de vida.

La novel·la és una història en que la fragilitat, però també la voluntat de persistir davant les més dures adversitats fa que la protagonista hagi de remuntar situacions que coincideixen en el temps i la porten a buscar nous horitzons. Les circumstàncies l’ajudaran en aquest desig i podrà reflexionar, repensar la seva vida i la seva relació i, fins i tot, generar-se unes expectatives d’una nova vida que possiblement mai hagués pensat. Solé ens proposa una història carregada de sensibilitat però també de superació davant les adversitats que a vegades de manera impensada et toca afrontar. De la novel·la l’autora en diu: “la història ja és allà, jo baixo a la cova a buscar les paraules, fet que em demana ser les mateixes; fragilitats, és un procés tortuós i per això he trigat més de tres anys a acabar la novel·la”.

Estel Solé Casadellà (Molins de Rei, 1987) és escriptora, actriu, productora i directora cultural. Com a escriptora ha publicat poesia, teatre i contes infantils. El 2011 va rebre el Premi Amadeu Oller pel seu poemari Dones que somiaven ser altres dones. La seva obra de teatre Animals de companyia va ser un èxit al nostre país, va fer gira internacional i s’ha produït a Mèxic, Madrid i Panamà. Aquest tros de vida és la seva segona novel·la. Actualment, és codirectora del cicle Perifèria Cultural. Escriu setmanalment articles d’opinió a Vilaweb, col·labora a La tarda de Catalunya Ràdio i al programa Tot es mou de TV3. També forma part de la junta directiva d’Òmnium Cultural.

El llibre que ens explica la història de la Lena, una científica que està en un moment dolç de la seva vida, espera el segon fill i té al davant un futur professional que li permetrà fer un treball pel que ha desenvolupat un projecte molt interessant que li pot portar una projecció notable.

Però ja se sap que allò que sembla, que es visualitza de cara al futur pot quedar totalment trencat i fer-nos quedar amb la sensació de que tot el món s’esfondra la teu voltant i no tens gaires llocs a on agafar-te.

D’avui per demà la Lena només pateix batzegades que la vida li va donant, problemes amb la seva futura maternitat, la constatació de que el masclisme encara és dominant en els camps professionals i que les seves circumstàncies, a parer dels seus caps, no són les millors per adquirir responsabilitats i veu com també la seva relació de parella entra en una situació d’inestabilitat. En conjunt una situació que només en sortirà a base de valorar el seu treball i la seva persona davant els entorns que qüestionen la seva vàlua professional i vital.

Un viatge vital que passa per la maternitat, la pèrdua, la culpa i la recerca del propi jo i la llibertat. 

I de cop i volta la Lena té la possibilitat de marxar, d’allunyar-se d’una realitat, del company i del fill. Feina perduda i ganes d’alliberar-se i aquesta possibilitat la porta a acompanyar a l’Abel, que la va ajudar a recuperar una documentació mot valuosa. L’Abel li demana que l’acompanyi a França per anar a trobar-se amb el Benoit i la Margue amb qui ha tingut una relació complicada al llarg dels anys.

La trobada està carregada  de sentiments i allà conviuran amb el  matrimoni peculiar de més edat que ella però amb una proximitat personal molt alta, l’Abel també jugarà un paper clau en el  desenvolupament de la trama sobretot quan anem coneixent els detalls del perquè ha viatjat fins a França. Lena fuig de la violència obstetrícia de que va ser objecte, de la seva frustració en saber que no li donaran la feina sabent que ella és la més ben preparada però s’ha optat per un investigador més conegut i sense càrregues familiars i d’una relació amb el seu company que es va esmorteint dia que passa. Aquesta estada a Occitània li canviarà la vida i la manera de veure les coses i com afrontar els reptes que se li han plantejat amb les decisions que ha anat prenent.

La Lena coneix un altra manera de viure, descobreix sentiments que tenia adormits, busca la senzillesa de les coses, coneix i vol entendre la història que lliga a l’Abel amb el Benoit i la Margue i com evolucionarà el final de la història.

El coneixement de la història del que serà la seva nova família porta a la protagonista a plantejar-se moltes coses relatives a la mateixa vida, a la mort, a les relacions, a dilemes morals, i també a conèixer-se una mica més ella mateixa.

La fugida s’acaba tornant en l’ensenyament de com les vinculacions de les persones tenen possibilitats diverses. La protagonista coneix un món de dones que tenen la seva lluita per ajudar a altres i també com supera les fragilitats inherents als seus suposats fracassos en  diversos projectes vitals.

Tot plegat en un escenari que mostra com una dona lluita contra allò que la societat vol que sigui i en el qual és qüestionada com a professional, i també com a mare. També hi ha ambició, dubtes i un qüestionament constant d'una protagonista que se sent sola i perduda, i també forta.

El llibre està molt ben escrit amb un llenguatge que discorre molt bé i que es llegeix fàcilment.

És una història dura, trista en alguns moments però també una història d’esperança, de reconstrucció personal, d’establir nous vincles emocionals, amb uns protagonistes que són versemblants.

La mateixa autora declarava en rebre el premi: “Assumir un premi em costa, però estic fent gairebé un exercici psicològic”, ha assenyalat, “el que sí que m’agrada molt és el contacte amb la gent”. “Que hi hagi una persona que surt de casa seva, se’n va a una llibreria, i es gasta uns diners a comprar una cosa que he escrit jo, em sembla una cosa tan simple, però tan increïble, hi ha molt amor darrere, i per això vull que sentin que els ha aportat alguna cosa la lectura”.

Crec que aporta coses, moltes en aquesta lectura.

Aquest tros de vida
Premi Ramon llull.2025
Estel Solé

Col·lecció Clàssica 1492
Editorial Columna
Barcelona febrer 2025

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local