El mite de la jubilació: la vida, una cursa de relleus

Durant molts anys, la jubilació ha estat vista com el final del camí: aquell moment en què, després de dècades de feina, toca descansar i fer “vida de jubilat”. Però en una societat que canvia ràpidament, amb més esperança de vida i nous reptes col·lectius, aquesta visió resulta cada cop més limitada. Cal una nova manera d’entendre aquesta etapa vital, més connectada amb el món i amb els altres.

Imaginem la vida com una cursa de relleus. En lloc d’una carrera cap a l’arribada, és un recorregut compartit, on cada persona fa un tram i passa el testimoni. Ningú corre sol ni és imprescindible. Cada pas té sentit si contribueix al conjunt. Aquesta imatge ens permet replantejar la jubilació no com una retirada, sinó com una nova oportunitat per seguir participant activament a la societat.

Un bon exemple d’aquest canvi de mirada el trobem a Vilanova i la Geltrú amb la Turuta, una moneda social local i ciutadana que promou una economia al servei de les persones i del territori. Gràcies a la Turuta, moltes persones —incloses jubilades— participen activament en una xarxa d’intercanvi basada en valors com la solidaritat, la sostenibilitat i la cooperació. És una manera real i concreta de continuar formant part de la necessària transformació social, de manera pròxima i significativa. Participar a la Turuta no és només “fer alguna cosa”: és seguir sent part de la solució.

També hi ha espais com les Cantades Populars pel Planeta i la Pau, que convida tothom - independentment de l’edat o la situació laboral - a unir-se per expressar valors compartits a través de la música. Aquestes trobades de tots els dijous no només generen comunitat, sinó que posen en marxa una forma de militància creativa, festiva, inclusiva i pedagògica. Perquè participar en la vida social no sempre ha de passar pel treball remunerat: pot passar per la veu, per la presència, per la connexió humana.

Aquestes iniciatives són una mostra clara que la jubilació no és un punt i final, sinó un punt i seguit. Una etapa que, alliberada de les obligacions laborals, pot omplir-se de sentit a través de la implicació en projectes col·lectius, en moviments de base, en causes que ens connecten localment i globalment. Això és el que molts anomenen gloCalització: actuar des del territori amb una mirada planetària.

El repte, doncs, no és només personal. És col·lectiu. Com a societat, hem de trencar amb la idea que “produir” és l’única forma de contribuir. Hem de reivindicar altres formes de presència: transmetre coneixement, cuidar, cantar, compartir, fer xarxa. I reconèixer que les persones grans no són una càrrega, sinó un tresor viu de memòria, experiència i voluntat de canvi.

En definitiva, potser la millor jubilació no és la que ens aparta del món, sinó la que ens hi reconnecta. La que ens permet seguir passant el testimoni, no per deixar de córrer, sinó per córrer plegats. I per descobrir que, en realitat, la cursa només té sentit si la fem en comunitat.

Si vols participar en aquestes experiències trobaràs tota la informació a www.turuta.cat