Una falena als dits

Pel meu desconeixement de l’autora, que en l’àmbit cultural polonès va ser anomenada «una autèntica dama de la literatura», he llegit amb curiositat i avidesa el prefaci d’Una falena als dits (Salze Editorial), de Xavier Farré, en el qual dona notícia d’aquesta poeta dins del context personal i intel·lectual en el qual va desenvolupar la seva creativitat. El mateix Xavier Farré ha tingut cura exquisida de la traducció dels poemes que componen l’antologia que il·lumina la trajectòria humana i artística d’aquesta escriptora contemporània dels grans poetes Jósef Czechowicz (1903-1939), Czeslaw Milosz (1911-2004) i Wislawa Szymborska (1923-2012).

A través de l’antologia Una falena als dits, als lectors se’ns obre tot un món de riques contemplacions de la realitat que inclou manifestacions artístiques tant en l’àmbit de la plàstica com de la música; en aquesta tria selecta de Xavier Farré se’ns posa a l’abast conèixer, valorar i fins i tot enamorar-nos d’una veu poètica que es desplega autònoma de corrents i modes amb una particularitat, com diu Farré al seu prefaci: «no és una poeta del jo, sinó una poeta de l’altre, o de l’altre que ens reflecteix».

En efecte: Julia Hartwig s’expressa en un joc de miralls en què només en algunes ocasions apareixen al·lusions a la seva biografia personal. En general, Hartwig es manifesta en un discurs de l’alteritat en sentit ampli, tot li és, fins al més ínfim i amagat, motiu d’atenta, sensible contemplació: «La resplendor als llossos esmolats de les vies ja s’esmussa»; o de reflexió: «Una frase creïble/ fa que torni a sentir la terra sota els peus».

Julia Hartwitg, traductora de poesia del francès i biògrafa de Guillaume Apollinaire i Gérard de Nérval, una dona, doncs, de cultura extensa que sàviament va mantenir un lligam en la tradició pròpia, es mostra, això no obstant i amb el pas del temps, capaç i inspirada per posar veu a les problemàtiques existencials que han aclaparat els homes i les dones dels segles XX i XXI, i que potser tan sols poden ser ‘conjurades’ a través de l’art que transcendeix: «L’art és conjurar l’existència/ perquè perduri/ però el seu espai s’estira vers l’invisible».

Cal tenir en consideració els títols dels llibres, també si són obra dels traductors, ja que traslladen als lectors un missatge de fons. Una falena als dits sorprèn per la imatge visual que comunica, i els lectors interessats de seguida voldran fer atenció al títol del poema, o al vers o fragment del poema, que ha inspirat el títol.

Una falena és una papallona de la nit que se sent irremeiablement atreta per la llum: «A les ales de la falena, hi ha inscrits els manaments de la nit. No els llegiràs al vol, i els esborraràs si agafes una falena als dits».

Els manaments de la nit inscrits en les ales d’una falena que, en tocar-la, se’ns queda als dits... «Però algú llegeix aquells símbols», es diu en el mateix poema escrit en prosa, forma poètica en la qual Julia Hartwig va excel·lir. Sí, en aquestes ales fràgils, delicades, els lectors hi podem llegir la imatge de l’efímer en l’etern. Imatge poderosa que també trobem en altres poemes com aquest del recull Llampecs: «Els actors han mort, però l’obra no s’ha acabat». I com que cada lector llegeix des de la pròpia sensibilitat, des dels propis referents culturals i des dels propis anhels espirituals, remarco la bellesa i profunditat metafísica d’aquest altre ‘llampec’ de Julia Hartwig: «Mirar amb cura. Recordar.// Començar la immortalitat ja aquí, a la Terra». I és que la memòria del que hem contemplat amb meravella, del que hem estimat amb dedicació i, sobretot, dels qui hem estimat amb amor de cor, és ara aquí, amb nosaltres.