De contradiccions n’hi ha sempre i sempre n’hi haurà

Qui no ha viscut una contradicció.

Qui no s’ha trobat en la tessitura d’una decisió que contradiu el que penses o fas.

I en ocasions com la que ens mostra la fotografia la contradicció et ve de fora, és afegida a les que ja puguis tenir tu.

Porta tancada diu... Però queda clar que la porta està oberta.

D’entrada pot creure que encara no és l’hora de tancar-la i per tant roman oberta una estona més.

Sense més indicació temporal.

Altre cosa és pensar que es tracta d’allò que és molt recurrent a la “tele” de l’objectiu indiscret, en que es vol pillar a algun personatge amb els dubtes que els pot suposar un avís que no entra en la lògica del que es veu.

Clar, que quan et trobes davant de la situació et generen dubtes (o no) de com actuar.

Pot travessar, amb el cap més aixecat que mai, la porta i ignorar el que diu el cartell, com si no anés amb tu.

Desafiant l’advertència.

Pots mirar a banda i banda i discretament saltar-te el que diu el cartell.

I encara et queda l’opció adequada al que diu el cartell no passar i anar a buscar l’entrada del camp de futbol, que en aquest cas i per més inri, estava tancada.

I la situació m’ha fet revifar alguns dubte relatiu a les senyals de circulació que et pots trobar.

Quines tenen prevalença sobre les altres?.

Per què com a la fotografia et pots trobar situacions que són contradictòries i cal resoldre en qüestió de segons el que fas.

Com que no ho recordem hem fet una consulta ràpida i bàsica. I quedà clar sempre mana si hi ha un agent. Aquí en aquesta entrada no hi havia ningú, per tant no val, després senyalitzacions provisionals i semàfors. Tampoc és el cas.

I després venen les senyals verticals.

Aquí sí, aquí caldria seguir les indicacions del que ens diu la nota (senyal) i per tant abstenir-nos d’entrar per la porta (que sigui dit de pas contradiu l’avís perquè no estava tancada) almenys físicament.

Podria tractar-se d’un exercici per veure si es segueixen les consignes més enllà del que físicament hi ha de realitat.

Picats per la curiositat ja que havíem transgredit el que deia la nota informativa ens vàrem aturar una estona a veure si algú complia amb la norma que dictava l’escrit. Ei, ningú, però ningú va fer-ne cas, i vaig esperar fins que una vintena llarga de persones hi va passar amb absoluta indiferència a l’advertiment.

Cap dubte ni cap titubeig, de cara i endavant.

Que es deuria sentir el que va penjar la nota pensant que li farien cas i per tant tothom arribat a la porta giraria cua i aniria a buscar la porta del camp de futbol per accedir al recinte.

La contradicció entre la porta està tancada escrita a la nota i la porta oberta en realitat genera un neguit (relatiu com tot) i també la sensació de que alguna cosa no està coordinada.

Si en un moment s’aixecava el tancament, mantenir la nota és inútil, i si la porta sempre va estar oberta doncs algú va seguir una consigna que ja se sabia des del primer moment que seria inútil i obsoleta i ningú la respectaria com en realitat va passar almenys en l’observació “in situ” que vam fer.

Davant del dubte la majoria va considerar que malgrat la nota la porta es podia travessar sense cap mena de problema ni infringir cap norma. El cartell va perdre la seva voluntat informativa i fins i tot coercitiva, i res, a seguir que són quatre dies.

Advertiments n’hi ha molts, alguns cal seguir-los, altres, com aquest, tenen el valor que tenen, i en temps concret. Després són ganes d’embolicar la troca i de compliment difícil.

Quan tens el pas franc ningú et pot dir que la porta està tancada.

Per portes tancades que les posin al camp a veure si són efectives.

Dit i fet.

I ja sabem que una porta oberta és una mena d’esperança sinó recordem el que cantaven els Triana.

Abre la puerta, niña
Que el día va a comenzar
Se marchan todos los sueños
Qué pena da despertar

Portes? Sempre obertes!