Turisme sí, però amb veïns

L'aprovació inicial del nou Pla d'usos de Vilanova i la Geltrú ha reobert un vell debat que afecta moltes ciutats costaneres: com compaginar l’impuls del turisme amb la preservació de la convivència urbana.

En aquest cas, el punt de fricció és la decisió de l’Ajuntament d’eximir la façana marítima -especialment el passeig del Carme i el passeig Marítim- de les restriccions horàries que sí s’aplicaran a la resta del municipi. L’argument oficial és clar: la zona té “vocació turística” i un “baix pes residencial”, per tant, mereix un tracte específic que afavoreixi l'activitat econòmica.

Tanmateix, aquesta excepció no ha estat ben rebuda per una part del veïnat. L'Associació Veïnal de Baix a Mar ha presentat al·legacions al pla alertant del desequilibri que aquesta mesura pot generar. Rebutgen que es parteixi del supòsit que el barri no és prou “residencial” per merèixer protecció horària, quan precisament la manca de regulació pot accentuar els problemes de soroll, incivisme i degradació d'un espai urbà que també és -o hauria de ser- per viure-hi.

El debat, en el fons, no és tècnic sinó polític. Apel·lar a una suposada vocació turística com a raó per deixar fora de la regulació una part de la ciutat és una afirmació que demana matisos. El turisme pot ser una font de dinamisme econòmic, però quan esdevé criteri exclusiu per ordenar l’espai públic, acaba desplaçant les necessitats i drets dels residents. No hi ha vocació que justifiqui la desprotecció.

L'Ajuntament ha fet una aposta clara per reforçar l’atractiu del front marítim com a pol comercial i d'oci. Però si vol evitar la percepció que sacrifica el teixit veïnal en benefici d'una activitat més rendible a curt termini, caldrà obrir canals de diàleg reals amb les entitats veïnals i incorporar criteris de convivència en la versió definitiva del pla. No es tracta de frenar el turisme, sinó de no oblidar que la ciutat, abans que res, és per als qui hi viuen.

La capacitat de Vilanova de conjugar turisme i qualitat de vida passa per un enfocament ponderat que permeti activitats econòmiques dinàmiques sense sacrificar el descans i la cohesió social. Una via de consens hauria de partir de reconèixer la realitat mixta de la façana marítima: no és un parc d'atraccions exempt de veïns, sinó un espai amb gent que hi viu i contribueix a l'economia local més enllà dels horaris d'estiu.

Davant d'aquest xoc entre impuls turístic i reivindicacions veïnals, cal que l’Ajuntament rebi de forma constructiva les al·legacions presentades i treballi en una regulació que contempli horaris compatibles amb la convivència, mesures de control del soroll i mecanismes clars perquè el comerç de litoral no esdevingui un pol de tensions ni una amenaça a la tranquil·litat ciutadana. Només així Vilanova i la Geltrú podrà preservar la seva identitat de ciutat oberta al mar sense trair els drets dels seus veïns.