Votar als 16 anys, una aposta per la maduresa democràtica

La proposta de la Síndica de Greuges de Catalunya de rebaixar l’edat per votar als 16 anys obre un debat que va més enllà del dret de sufragi: qüestiona com entenem la maduresa cívica i el paper dels joves en la vida pública. La iniciativa, que s’alinea amb models ja implantats a països com Àustria, Escòcia o Alemanya, parteix d'una idea clara: els adolescents de 16 i 17 anys ja prenen decisions rellevants sobre el seu futur i, per tant, han de poder participar també en les decisions col·lectives.

Els defensors de la mesura assenyalen que ampliar el cens electoral a aquesta franja d'edat podria enfortir la cultura democràtica i reduir la desafecció política. En un context en què la participació juvenil és sovint escassa i fragmentada, donar veu a aquest col·lectiu suposaria un reconeixement del seu compromís amb causes socials, climàtiques o de justícia de gènere que ja articulen el debat públic. No es tracta només d’una qüestió d'edat, sinó de confiança en la capacitat de raonament i responsabilitat dels més joves.

Els detractors, en canvi, alerten del risc de convertir el vot juvenil en una extensió de les influències familiars o mediàtiques. Temen que la manca d’experiència o d’educació política pugui afavorir la manipulació o el vot emocional. Precisament per això, la proposta de la Síndica vincula la rebaixa de l'edat de vot amb l'ampliació de l’educació obligatòria fins als 18 anys: més formació, més criteri, més democràcia.

Catalunya té ara l’oportunitat d’encapçalar un debat profund sobre la participació dels joves. Si volem que les noves generacions se sentin partícips del projecte comú, cal oferir-los veu i espai. I potser, com diu la Síndica, la millor manera d'educar en democràcia és començar a practicar-la abans dels 18 anys.