El dret a estar informada

L’enquesta d’aquesta setmana, dedicada a valorar si les dones reben prou informació per decidir sobre el seu part, confirma una realitat que fa temps que assenyalen tant les afectades com les entitats de defensa dels drets sexuals i reproductius: la informació continua sent una assignatura pendent en l’atenció obstètrica. De les 83 respostes recollides fins avui, només un 20,5% considera que la informació és suficient. La majoria de participants situa la qüestió en matisos o en dèficits clars.

El resultat més destacat és que el 34,9% dels lectors indica que la informació rebuda “depèn del centre”, evidenciant així una desigualtat territorial i institucional que ja apuntaven els informes oficials. No totes les dones viuen el part de la mateixa manera ni reben la mateixa qualitat comunicativa; l’experiència varia segons l’hospital, l’equip de guàrdia i fins i tot l’hora en què arriben al servei d’obstetrícia.

Un altre bloc important de respostes —el 26,5%— afirma directament que la informació és insuficient, una dada coherent amb les denúncies que descriuen induccions no explicades, cesàries sense un consentiment real o maniobres invasives de les quals les dones no són informades prèviament. Aquest 26,5% no només denuncia un dèficit comunicatiu: posa en qüestió el compliment efectiu d’un dret fonamental.

El 18,1% assenyala que la informació és “parcial”, un terme que sovint amaga un problema estructural: no es dona tota la informació o no s’ofereix de manera clara, comprensible i continuada. El dret a decidir sobre el propi cos requereix context, temps, explicacions i la possibilitat real de preguntar o de negar-se. Quan això falla, es vulneren drets sexuals i reproductius.

Finalment, només un 20,5% percep que la informació és suficient, una minoria que confirma que la vivència positiva existeix, però no és generalitzada.

Aquestes dades arriben en un moment en què el debat sobre la violència obstètrica creix arreu del país, i en què testimonis recents han posat en relleu la necessitat de reforçar la comunicació, el consentiment i l’acompanyament. Els nostres lectors, amb les seves respostes, apunten en la mateixa direcció: el dret a estar informada no pot dependre del centre ni del professional de torn; ha de ser una garantia universal.

L’enquesta no pretén jutjar la feina d’uns professionals que treballen en contextos exigents i sovint amb recursos limitats. Però sí que reflecteix una demanda social clara: cal avançar cap a una atenció obstètrica més transparent, més humana i més respectuosa amb les decisions de les dones.

L’opinió del territori és inequívoca: quan parlem d’informació, encara hi ha molta feina per fer. I escoltar aquesta veu és el primer pas per transformar-la en canvis reals.

Enquesta