Esperant un nou rector al Vendrell

Feia dies que es comentava amb la boca petita, però al final ha sortit a la llum que l’actual rector del Vendrell Norbert Miracle després de l’estiu anirà destinat a unes parròquies de l’Alt Camp. S’obren les portes perquè arribi al Vendrell un nou capellà per regir la vila i de retruc vetllar una mica per la comarca. En aquests moments el municipi només compta amb un rector i un diaca per cobrir les obligacions cristianes de la comunitat. Estem parlant d’una població de més de 50.000 persones entre empadronats i altres que hi viuen sense estar registrats oficialment. Aquesta dada l’ofereix el consum de l’aigua que és molt més fiable que no pas el padró que és un simple tràmit municipal. Algunes persones, per mil motius diferents, prefereixen estan inscrits en una localitat on potser no hi passen la majoria del temps.

L’església del Vendrell viu el mateix fenomen de desafecció religiosa que viu la resta del nostre voltant. Ens trobem en moments puntuals al llarg de l’any amb força assistència als actes organitzats per l’església, però a la resta de l’any són molt poques els fidels que compleixen amb les obligacions cristianes bàsiques marcades per la tradició de casa nostra. Potser per les processons de Setmana Santa veus una gentada participant en aquests actes, però la resta de l’any desapareixen de l’escena fins a la propera cita en el calendari. Aquestes manifestacions de religiositat popular són una excepció del que avui en dia és la força social l’església a casa nostra.

Durant molts segles l’església ha estat un dels poders socials més importants amb un paper clau dels seus representants en la presa de decissions. Avui en dia encara conserven molts privilegis com la de no pagar alguns impostos com l’IBI gràcies a un concordat de l’any 1953 entre la Santa Seu i el Govern franquista que encara no ha estat derogat. Aquest acord garanteix sobre el paper la llibertat religiosa a Espanya. Encara que se suposa que aquí som un règim aconfesional encara tenim com a mínim el calendari de la majoria de dies festius anuals segons la devoció cristiana, tot i que ens hem atrevit a posar el dia de la Constitució que va per un altre camí.

No fa gaires anys un rector en un poble podia tenir més importància que l’alcalde. Hi hagut en aquesta comarca mossèns amb més poder que molts batlles que es limitaben a cobrir les necessitats del servei públic i poca cosa més. Els capellans s’encarregaven una mica de fer de psicòlegs, tasques de benestar social, gestió de conflictes personals i molts cops ficaven més que cullerada en les trifulques polítiques que hi havia a l’ajuntament de torn. Això sí, pel darrera i sense que es notés gaire. Molts també van aprendre les primeres classes d’educació sexual de personal del clergat en una societat on parlar del més natural del món era tabú.

No fa gaires anys per recordar un moment històric es referenciava qui realment remenava les cireres en un municipi. Era molt més present que no pas qui manava l’Ajuntament. Mossèn Norbert només ha estat 7 anys entre nosaltres, una xifra que queda molt lluny del darrer capellà que va marcar un temps al Vendrell com va ser Josep Maria Barenys que va estar al Vendrell 43 anys fins que el covid el va allunyar definitivament del món terrenal. Un mossèn que va ser nomenat fins i tot Fill Adoptiu del Vendrell un honor que també va rebre Àngel Guimerà en el seu moment.

Durant l’estada de mossèn Miracle al Vendrell ha estat rodejat d’un grup de gent que han donat empenta a a l’orgue, al bestiari de processó i algunes tradicions gairebé perdudes com la festivitat del Corpus que va agafant empenta poc a poc.

Al Vendrell com la majoria de llocs l’església té un paper més simbòlic que altres coses. Cada dia hi ha més persones que opten per les vies laiques en la versió profana d’alguns sagraments. Una societat cada dia menys arrelada i de creences més dispars que representen aquesta nova vila que hem creat entre tots. Alguns han posat el crit el cel al veure que el mossèn marxa, però algú altre vindrà. A veure si marcarà el pas o seguirà el que li diuen els seus consellers locals més propers en aquest grupet de famílies que sempre ha rodejat l’església vendrellenca.