Una fira per omplir l’expedient

Tot això ben amanit amb unes quantes dosis musicals, sobretot versions de peces finals del segle passat que és una cosa que mai falla. Una setmana abans varen programar el BPfest que és una mostra de la música de casa nostra amb versions i creació pròpia. Es podria aprofitar aquestes dues propostes per posar algun d’aquests grups dins la mostra gastronòmica per allò que entre tall de pernilet i copa de vi vas escoltant alguna cosa feta a KM 0 per a noves promeses. Per tenir una com la que teníem multisectorial que era un calaix de sastre de tot el que volia venir. A tocar teníem matalassos, assegurances, bijuteria i mil coses més. Un poti potí que era com un mercat de divendres però amb aires de grandesa. La gent vol beure i menjar i d’això en tenim encara que haguem de recórrer a Estrella de Galicia per omplir els espais perquè alguns d’aquí ja ni volen venir perquè no els hi resulta gens rentable si fa una mica de mal temps, però si plou dissabte tarda  la cosa pot resultar ruïnosa.

Aquí a Calafell tenim la fira medieval que és una empresa que va de poble en poble aportant una ambientació temporal, però la resta és el mateix. Només falta trobar alguna parada de venedor de carcasses de mòbil i ja ho tenim tot ben tocat i posat.

Avui en dia el que es porta són les fires temàtiques: medi ambient, vi, playmòbil, manga, jocs vintage i altres que es poden anar implementant segons la voluntat i pressupost dels organitzadors.

Fa uns 10 anys al Vendrell s’havien fet fires de petit format amb el nom de “Tastets” que si que reunien petits establiments de casa nostra amb producte de proximitat, però ara com s’ha d’omplir l’espai es porta una mica d’aquí i es reserva els espais grans a les grans marques. Al final tots hi treuen la seva partida, però la versió més propera queda una mica aigualida al costat dels grans imperis.

El Vendrell és una localitat que està plena de potencialitats, però clar si mai no els hi donem llum verda no podrem fer res perquè aquesta promesa es faci realitat i sorgeixi a la vida pública.

Primer de tot rebaixar els preus del estands perquè per tres dies i dues nits el preu que es paga es massa car. No cal ser tan bonics sinó que siguin pràctics i que la gent del poble hi pugui participar. En aquest espai també hi hauria d’haver lloc per als museus del Vendrell amb una petita mostra del que una persona que torni es pot trobar a la vila. Abans hi havia un estand l’Ajuntament amb els seus projectes faraònics i on sempre podries arreplegar encara que fos un bolígraf. Ara el protagonisme directament ja va a la policia municipal que és l’estrella del consistori i d’aquesta manera deixem de banda la resta de valors que tenim a casa nostra. Si no ens ho creiem no podem potenciar el que tenim. No tot són sirenes i cascos de policia en aquest món.

Evidentment en una fira de menjar com aquesta no cal promocionar segons quins restaurants del Vendrell perquè quan surts de la Rambla ja potser estàs tip de veure vi i pernil, però sempre hi ha gent que aposta per altres ofertes que no estan incloses en aquest espai a l’aire obert de tapes i similars.

Una fira que identifiqui el Vendrell perquè el tema exposat cada dia va perdent terreny en el nostre comerç, només cal donar un tomb i veure com els negocis d’inspiració oriental van creixent en aquesta vila tan especial. Aquest és el millor dels casos perquè el més senzill es veure negocis amb la porta tancada.

El Vendrell mereix una fira que el representi per promocionar-se. No s’hi val omplir per omplir amb el més fàcil que podem trobar al mercat perquè encara queden moltes coses per mostrar i aquesta fira només representa una petita part del nucli Vendrell i de la resta del municipi res de res.