Tornar al remitent...

A les bústies des de ja fa temps han minvat considerablement les cartes que rebem. Alguna factura, molta publicitat, paperassa amb ofertes, comunicacions administratives i potser una postal d’algú que ha viatjat a un espai exòtic i ens vol mostrar el paisatge gaudit. El correu electrònic ha arraconat la carta, aquella escrita a mà amb cal·ligrafia estilitzada o incomprensible, també a màquina però amb signatura i rúbrica original. No farem ara un elogi de la carta, ja l’han fet alguns escriptors de forma memorable. La lectura de la correspondència creuada entre personalitats ha donat molt de sí i llibres magnífics. Encara fa una vintena d’anys era un tema recurrent en algunes lliçons de llengua i literatura explicar i aprendre a escriure una carta amb les normes preexistents, ara rai, vas a Internet i et trobes el models ja prefixats.

Encapçalament, salutació, text i acomiadament.

Recordem el sobre, per la part sense la pestanya hi posem el destinatari i per la part que té la pestanya per tancar-la el remitent. Nom, adreça, codi postal i població (fins i tot  la província i l’estat si cal).

L’objectiu del remitent és informar al destinatari de qui l’envia i encara té una altra funció més operativa, si cal retornar-la Correus sabrà fer-ho a l’adreça del remitent.

Més d’una vegada es tornava a rebre la carta enviada amb un tampó “retornar al remitent”. Potser no havien trobat el destinatari o aquest no volia ni agafar-la i la deixava en mans del carter pel seu retorn.

De cartes n’hi ha (havia) de molts tipus, per donar notícies, d’amor, de dol, comercials, de notificacions oficials, de declaració d’hostilitats, de factures, de nomenament de cessament, cartes credencials...

Però ara hem conegut que ha aparegut la “Carta”.

La “carta” en qüestió és la que diu que ha enviat Benjamin Netanyahu al comitè dels Nobel per impulsar la candidatura de Trump per obtenir el guardó de la Pau. Ep, no és broma, la “cosa” va seriosament. 

Ja sabem i és conegut que Donald Trump porta mesos reivindicant el seu paper en diverses pacificacions que en realitat no han servit per res i per tant  creu que es mereix el premi el premi Nobel de la Pau per a si mateix, pels seus propis mèrits.

Segueixen bombardejant Ucraïna, a Gaza segueixen matant palestins. El mateix Trump ha a atacat a l’Iran. Una nivell de pacificació notable com es pot veure.

Ja us  podeu imaginar l’escena. Per una banda el President Trump, un delinqüent condemnat per diversos càrrecs judicials, que ha arribat a la Presidència dels EEUU, i es dedica a massacrar els drets humans dels immigrants i per altra banda el primer ministre israelià, perseguit pels tribunals internacionals per càrrecs de genocidi pel que està duent a terme a Gaza com a venjança pels atacs d'Hamàs del 7 d'octubre de 2023. Ja hi ha més de 56.000 morts en la Franja en una ofensiva que no sembla tenir fi i que està acompanyada del bloqueig humanitari per a les persones que viuen en un constant desplaçament forçós.

Doncs bé, Benjamin Netanyahu ha decidit convertir-se en patrocinador i avalador de la candidatura de Trump al Premi Nobel de la Pau.

Semblaria una broma de mal gust però no és així.

En el sopar entre les dues delegacions Netanyahu va fer algunes afirmacions realment molt, molt sorprenents. 

“Vull expressar l'estima i l'admiració, no sols de tots els israelians, sinó del poble jueu i de moltíssims admiradors a tot el món, pel seu lideratge del món lliure i la cerca de la pau i la seguretat, que lidera en molts països, i especialment a Orient Mitjà”, “Compta amb un equip extraordinari, i crec que els nostres equips formen una combinació extraordinària per a afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats. Així que vull presentar-te, senyor president, la carta que vaig enviar al Comitè del Premi Nobel, en la qual et nomino per al Premi de la Pau, que és molt merescut”.

I Trump ha  contestat “moltes gràcies, venint de tu, és molt significatiu”

I apa! Pel següent plat i les postres i tots contents.

Si abans el senador Bernie Moreno, republicà de Ohio, ja havia fet la pilota  demandat el guardó, o el mateix Paquistan que va liar-se a cops de bomba amb la India, en un dels recurrents atacs i contraatacs que periòdicament es fan, ja havien fet la demanda del Nobel de la Pau per Trump, el cert és que de moments sembla que no té masses possibilitats.

Però ja se sap que tot és possible, de més verdes en maduren i coses més esperpèntiques hem vist.

Així s’escriu la història, cal esperar que quan arribi la carta -si es que l’ha enviat de veritat- el diligent, assenyat i perseverant funcionari la llenci directament a la paperera o la deixen al costat del paper higiènic per si algú si vol eixugar-se el cul (perdonin).

Tot i que l’acció més pedagògica seria posar-hi el tampó de “retornar al remitent” perquè Netanyahu entengués que hi ha coses amb les que no es pot jugar. I més quan es tenen les mans tacades de sang.