Què pensarà l’Infant?

Ja sabem que la festa sempre ens dona imatges entranyables i emotives.

La contemplació per part d’aquest nen del Drac ens mostra la fascinació que moltes vegades tenen aquestes bèsties del nostre imaginari festiu que ens retrotrauen a temps passats i immemorials.

La nostra cultura té una llarga, àmplia i notable tradició en la representació de bèsties fantàstiques i la seva participació en els seguicis de les festes populars.

Com tants altres animals fabulosos i bèsties mítiques del llarg catàleg d’animals feréstecs i/o simbòlics, el dracs són dels més antics i els més reconeguts i fins i tot diríem que estimats i admirats. Venen de lluny aquestes figures, hi ha qui parla de l’edat mitjana (1). I encara més hi ha que els emparenta amb les serps i ja sabem que una serp ens va allunyar del paradís terrenal permanent. Per tant venen de lluny, del temps de la Mariacastanya.

I el Drac té encara la connotació de la seva presencia com a força del mal juntament amb els diables i que eren derrotats pel bé, els àngels i la creu en l’escenificació d’algun acte sagramental durant la festivitat del corpus (ja saben un dels tres jueves que relucen más que el sol).

D’aquí que sembla que el Drac ha estat exclòs de poder entrar a les esglésies, tot i que a la nostra ciutat de manera espontània hi va entrar, però no hi ha haver cap espetec, tot té un límit.

I segurament d’aquí vindria la presència del Drac en la corrua festiva de l’arribo del Carnestoltes. Passar del recolliment l‘abstinència i del dejuni a l’opulència i l’orgia carnal del Carnaval.

Potser pel fet de ser proscrit de la seva entrada a l’església els portant del Drac de Vilanova (Il·lustre confraria adscrita a la Unió Vilanovina) ja fa molts anys que en arribar a la plaça de Sant Antoni i a l’entrada de l’ofici del dia de Festa Major es col·locat en una de les petites voltes que hi ha entre les potents columnes. És una manera de considerar que el drac malgrat la seva llegenda i exclusió de segons quin actes litúrgics també vol participar en la festa i no es vol perdre l’entrada a l’ofici, amb autoritats civils, eclesiàstiques, les militars ara ja han deixat d’anar-hi...

I què dir del drac, més enllà de ser el co-protoganista de la llegenda  fundacional del patró que s’allunya amb una actitud avui molt condemnada, aprofitar-se de les donzelles per anar vivint del xollo sense massa treball ni massa dedicació a la seva feina i perdent el temps espantar a la gent.

Potser per això una bèstia ferotge, però menys del que diuen, espanta en alguns moments però en el fons és un element que atrau a les criatures.

Llença foc, allunya els mals esperits.

Diuen els que segueixen les feres de la nostra tradició que en el Drac s’hi concentren els quatre elements, la terra perquè el drac sempre té els seus peus a la terra, l’aigua perquè en moltes zones d’aiguamolls els dracs hi fan estada, el foc per les espurnes que llença i l’aire perquè la seva presència es fa present a través de l’olor embriagadora de la pólvora i les espurnes que pul·lulen per l’aire amb un foc que deixa empremta.

Es deia en les llegendes de la nostra ciutat que qui feia un glop d’aigua de la font de la Plaça dels Carros (hi ho resisteix) tornava a Vilanova en algun moment de la seva vida. Això sembla que ha canviat, es diu ara que qui està tocat per alguna espurna màgica de les que llença el drac queda unit per vincles molts forts a la nostra ciutat.

Que ho provin els forasters i ja veuran com unirà la seva vida a la nostra ciutat.

I què deu pensar aquest infant que es mira al Drac.

L’acompanya en la seva solitud.

Bona companyia la d’un infant, el futur, l’esperança.

Li explica que ell no pot entrar a l’església, però que és igual, que no pateixi perquè sense ell la festa no és la mateixa... Potser li explica que no faci cas dels que estan a favor de Sant Jordi, n’hi ha moltes més que el prefereixen a ell amb tota la seva història de lluita.

Que no es preocupi que els suposats perdedors, en el fons, són els millors...

I van tenir un diàleg que només ells dos, drac i nen entenen i comprenen.

La imatge és clarament una mostra de que entre els dos hi ha el principi d’una llarga i gran amistat. El nen creixerà i l’adolescent, el jove que esdevindrà farà saltar i ballar el drac, Rambla amunt i Rambla a vall, ballarà i farà mil i una filigranes sota les espurnes màgiques que quan et toquen et purifiquen de les malastrugances...

I el Drac en justa correspondència vetllarà els sons de l’infant que s’anirà fent gran i es convertirà en un adolescent jove rebel i segur que bon ciutadà, el foc li haurà deixat l’empremta de la Vilanova més activa, cívica i festiva.

(1) el “reconegut” diari “El País” fa alguns anys assegurava que el drac de Vilanova va acompanyar al rei Jaume en la conquesta de Mallorca.