DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dijous, 13 d'agost de 2020
No heu de creure res quan us diguin que la cultura popular, el folklore, és una qüestió banal, demodé i inservible per a l’actualitat
Sovint, qualsevol persona poc vinculada a la festa de Sant Antoni per motius gremials -per dir-ho d'alguna manera- acusa la festa de ser avorrida, repetitiva i poc oberta a la Ciutat. Jo no ho considero així però ho he sentit com un mantra
Seguint la màxima a la nostra ciutat la tradició es transforma, incorpora elements nous que es fusionen amb els antics, es pot vestir de blanc des de fa uns anys i sembla com si ja es fes els segles passats o vingués de l’època dels “Indianus”
Jo sempre he trobat molt més interessant les festes dels barris que no pas la festa major del Vendrell perquè la gent es mobilitza molt més per barris que no pas per Santa Anna
La nostra Festa Major ha anat evolucionant al llarg de la història, la seva evolució s’ha gestat per la voluntat dels qui fan la festa. Ha incorporat noves accions que ben segur que amb el temps esdevindran actes que anomenarem tradicionals encara que tinguin una vida encara jove
La CUP de l'Arboç demanarà al proper ple que l'Ajuntament de l'Arboç s'adhereixi al manifest a favor de l'entrada de dones als balls de diables de l'Arboç i Sant Quintí de Mediona; una iniciativa empresa per l'assemblea feminista La Ruda
¿Qui ho havia de dir que el segle XXI (el de l’Odissea a l’Espai d’ A C Clarke, i S Kubrick, hauria de comportar una tal floració dels vells entremesos populars, de les moixigangues festives que ens tornen l’imaginari de la civilització clàssica, medieval, renaixentista i barroca, en definitiva de l’èpica del vell món?
Quan jo era petit, i de més jove, que vivia a marina, el dia de sant Pere era Festa major, perquè sant Pere és el patró dels pescadors, dels pescadors, eh! No de tots els mariners, perquè la gent de mar es divideixen en pescadors i navegants
La festa popular és espectacular: impressiona, provoca sorpresa i admiració; s'ofereix a la mirada intel·lectual com una acció no ordinària. Des d'aquesta perspectiva convindrem que, com qualsevol altre espectacle, la festa posseeix la seva tramoia, el seu guió i els seus actuants
Sembla indubtable que entre les figures de la festa, entre mulasses, bous, lleons, àligues i altre bestiari festiu sobresurten dos elements que es distancien de la quotidianitat humana a la que ens referíem: els esparveradors dracs i els tremends gegants de la porra.
Caldria considerar la Festa com un model socialitzador, com un entorn societari que educa i socialitza i dona entitat
Aquests són els últims dies per veure a La Sala l’exposició sobre la festa popular i la configuració de la catalanitat cívica. Es tracta d’un treball de més de trenta anys d’en Bienve Moya
Sembla que quaranta anys d'ajuntaments democràtics i d'aprofundiment en el coneixement de models de polítiques públiques en societats plurals i diverses no han servit gaire, a casa nostra, per avançar ni en transparència, ni en rendiment de comptes, ni en models d'avaluació
