Teatre d'aficionats o amateur

A part de l'aspecte econòmic, què ens diferencia del teatre professional? Que en teoría aquells són millors perquè viuen d'això i poden dedicar tot el seu temps a la seva professió i que els muntatges, al disposar de diners, són més espectaculars i que al mateix dia de posar-se a la venda les entrades, aquestes queden exhaurides en poques horas, sobretot si un dels protagonistes surt a alguna serie de TV3. Nosaltres, un cop descomptats familiars i amics del personal, quedarían quatre i el cabo, com dèiem abans, saben que la nostra motivació és l'escalf del públic. 

Sense voler donar una imatge de ploramiques i tenint en compte que ho fem perquè volem, voldria destacar que dins del món del teatre d'aficionats, he vist molt de talent tant en grups de casa com de fora, que res tenen a envejar als profesionales. Dels que tinc al meu entorn,  una majoria encara treballa, per tant, la disponibilitat a l'assistència als assajos també disminueix. 

Quan fem una bona feina i arribem al día de l'estrena preparats, no tenim por qué el públic no gaudeixi de l'obra, de fet, estem segurs que els que han vingut s'ho passaran d'allò més bé i, segurament, voldran repetir a la propera que estrenem. El que voldríem és que els que no han vingut, perquè només som aficionats, ens donguin un vot de confiança, com han fet moltes vegades a polítics que saben que després els donaran per allà, i vinguin a veure'ns una sola vegada..., qui sap, igual els sorprenem i els fem replantejar per què no ho han fet abans.