Ni patriarcat ni capitalisme: Feminisme!

El procés de la creació va començar al  IV mil·lenni AC junt amb la formació de primeres ciutats, i va trigar 2.500 anys a consolidar-se

En el passat i entre primitius actuals  havien existit societats més igualitàries, on les dones compartien el poder amb els homes en alguns aspectes, encara que existia probablement una divisió sexual del treball, la contribució de les dones a la societat era considerada de la mateixa importància que la dels homes, la descendència es regia per la via matrilineal i la residència era matrilocal. El que no va existir mai és el matriarcat com a estructura social organitzada per la subordinació dels homes a les dones.

El patriarcat apareix amb les primeres societats agrícoles estables i les societats  ramaderes nòmades, que produeixen excedents acumulables i intercanviables. La divisió sexual del treball va donar lloc a una jerarquia amb  l’objectiu del control del cos de les dones,  la seva capacitat sexual, reproductiva i  laboral. Les dones van esdevenir un valor d’ ús i  canvi controlat pels homes. La conversió en esclaves de les dones del propi grup per pagar deutes masculins i les de grups vençuts va ser el model pel domini i l’esclavitud de totes les  poblacions vençudes. La subordinació social de les dones sembla haver estat el primer model per la divisió de classe i el domini sobre altres territoris i poblacions. Durant tot aquests procés i a nivell simbòlic,  les deesses mares van passar a ser companyes dels deus i la seva capacitat maternal  acaba desapareixent, assumida per un deu masculí i creador.

La construcció social del gènere es troba als orígens del patriarcat. El gènere és el conjunt  valors costums, rols socials i lleis  que van codificar les funcions que es consideren acceptables per dones i homes, és l’instrument de producció i reproducció del patriarcat fins avui mateix.

La classe privilegiava a homes amb mitjans de producció, dels que dones, concubines, esclaves i esclaus formaven part; els privilegis les dones depenien de la relació amb aquest homes. Una concubina podia pujar de categoria si paria un fill, una esposa baixar si era considerada infidel o el seu home perdia estatus .Les esposes podien mantenir el seu estatus oferint una esclava al marit per que parís un fill que seria considerat seu. La prostitució que va començar com celebració religiosa de la fertilitat es va convertir en una activitat mercantil per dones esclaves, pobres o sense cap protecció

La impossibilitat d’ accés de les dones a recursos per elles mateixes va dificultar el seu accés al coneixement i als elements de construcció simbòlica, per això la consciència feminista es va desenvolupar amb molts obstacles, com les persistents desigualtats educatives de les dones fins entrat el S.XX

L’autorització  i el misticisme van ser utilitzats per dones des de l’ edat mitjana per adquirir i crear coneixements, fent derivar aquests coneixements d’una relació directa amb Deu mitjançant la comunicació mística. La Reforma Protestant va millorar l’ educació de les dones, insistint en el seu paper subordinat.

La reivindicació de la maternitat i de les mares com a principals educadores, reforçat més tard per idea de la maternitat republicana,  va ser un altre instrument de formació de consciència feminista, també la crítica i reinterpretació bíblica en favor de la posició i drets de les dones

L’ escriptura i l’ expressió artística de les dones a partir del s XVI i la reivindicació de l’autoria crea espai per la literatura i l’art femení,  el dret a l’educació, reivindicat des del S.XV per Cristina de Pizan, assumit pel sector més progressista de la Il·lustració, i reivindicat pel feminisme que s’ afirma des de la revolució francesa,  es comença a fer efectiu en el S.XIX, i coincideix amb la reivindicació sufragista, que ens deixa a les portes del feminisme modern.

Al S. XX el feminisme separa clarament sexe, característiques biològiques i gènere models de comportament creats i imposats socialment a homes i dones. Millett en el seu llibre Política Sexual explica i demostra com la sexualitat és una relació de domini i poder dels homes sobre les dones i reivindica  la necessitat de la lluita pels drets sexuals i reproductius de les dones i posa les bases del feminisme radical..

Davant els avenços feministes en la igualtat legal entre homes i dones i l’ abolició del gènere; el patriarcat s’ ha rearmat apropiant-se  de conceptes que intenta imposar i fer passar com feminisme. El patriarcat de la Coerció, que manté la subordinació legal de les dones, conviu amb el Patriarcat del Consentiment, on la igualtat legal no implica la igualtat real i on algunes imposicions legals s’ apropen més a la coerció que al consentiment. Llibertat i consentiment han estat redefinits pel patriarcat i el capitalisme en la llibertat de fer i el consentiment per fer el que convé als últims desenvolupaments capitalistes.

La prostitució, convertida avui en negoci global que mou a l’estat espanyol més de 4000 milions d’ euros anuals,  i esclavitza a cinc milions de persones al món, la majoria dones i nenes,  es reivindica en nom d’ aquesta llibertat com a treball escollit voluntàriament i, per tant, consentit. La prostitució al cor del capitalisme de R. Cobo explica el volum i l’impacte global d’ aquest negoci.

La Pornografia, d’ accés gratuït i universal, reforça un model de sexualitat violenta que es recrea en el patiment de les dones, fet estudiat per M.  Alario a Política Sexual de la Pornografia. A més a més,  la pornografia s’ introdueix a guies i materials de l’anomenada “educació sexual integral” a les escoles mentre la coeducació desapareix, com explica el llibre coordinat per Silvia Carrasco La Coeducació Segrestada.

La violència sexual d’homes cap a dones i menors i entre menors augmenta i les noies accepten pràctiques sexuals doloroses i perilloses. En nom de la llibertat i el consentiment dones i nenes són deshumanitzades i socialitzades en la submissió i el desig d’ agradar  i nens son socialitzats en una sexualitat violenta i psicòpata

La violència simbòlica contra les dones està present no sols a la publicitat i els mitjans, també a la societat i fins i tot les lleis, que treuen valor a la experiència i la història de les dones atribuint lluites i fites assolides per dones a alguna essència o identitat masculina que habitava el cos de dones reals, del present i del passat o personatges literaris.

Com les esclaves bíbliques som desposseïdes de la maternitat, convertides en                     “ persones gestants”. Les dones hem perdut el dret legal a definir-nos a nosaltres mateixes com éssers humans de sexe femení i subjecte de drets per ser-ho. Aristòtil ha ressuscitat: les dones som homes imperfectes i dipositàries del poder creatiu de la llavor dels homes.

La confusió entre sexe i gènere ens porta enrere, establint una relació determinista bidireccional entre sexe i gènere, que porta a defensar que les dones som una identitat naturalitzada, basada en  assumir i convertir-nos en una síntesi de tots aquests comportaments, atribucions, rols i activitats que, durant més de cinc mil anys, la societat i el poder han creat i imposat sobre els nostres cossos i el nostre sexe, ara convertit també en una elecció.

Esgotats recursos naturals, el cos humà, especialment dones, menors i també persones a les quals la societat situa en posicions vulnerables,  s’ha convertit en primera matèria, medi de producció i producte comercial. El negoci dels cossos humans és l’últim desenvolupament capitalista

En aquest moment, clau per les dones i també pel futur de la humanitat, reivindiquem el Feminisme: la lluita de les dones per un món lliure d l’ opressió sexista del gènere  i la seva agenda: coeducació lliure de biaix de gènere, abolició de la prostitució, pornografia, l’ explotació reproductiva de les dones i abolició del negoci de cossos humans.

M. Xosé González Fontela
Associació de Dones La Frontissa

Per saber més:

Alario Gavilan, Mònica . Política sexual de la pornografia. Càtedra UPV 2023

Carrasco Pons, Silvia. La coeducación secuestrada. Octaedro.2022

Cobo Bendia,Rosa, La prostitución en el corazón del capitalismo. Los libros de la catarata. 2020

Cobo Bendia , Rosa: La ficcion del Consentimiento Sexual. Los libros de la catarata 2024.

Lerner Gerda: La creación del patriarcado. Katakrak 2017

Lerner Gerda .La creación de la conciencia feminista. Katakrak 2019

Millet Kate. Política sexual. Cátedra 2017