La transferència terapèutica

Ens trobem davant de sentiments que poden ser positius o negatius. Resulta quelcom molt interessant sobre els patrons que relacionen a la persona amb la seva problemàtica no resolta, una realitat que massa vegades passa desapercebuda i molt preocupant.

El significat del terme “transferència”, una paraula que prové del llatí “transferre”, “transferir”, el relacionem amb la psicologia i la psicoanàlisi. Aquest és un mot que té a veure amb el procés pel qual una persona transfereix inconscientment emocions, desitjos i expectatives que ha experimentat, a voltes, sobre els progenitors, als seus terapeutes o altres professionals.

Aquest fet dona lloc a una “relació inconscient entre el professional i el pacient”. La transferència juga un paper important en l'exploració terapèutica, ja que permet fer aflorar dinàmiques amagades i processar-les, això beneficia directament a les persones en les consultes dels professionals.

Els educadors i educadores socials sabem que la transferència emocional es produeix quan s’acumula frustració, tensió o decepció en la vida, redirigeix ​​aquestes emocions vers les persones que estan emocionalment properes malgrat que no hagin tingut cap responsabilitat directa sobre el que es pateix.

Personalment he tingut l’oportunitat de copsar aquest fet en persones que per la seva especial vulnerabilitat han compartit tot allò que els preocupava, molt sovint relacionat amb experiències directes amb la seva mare, amb relacions tòxiques, que posen de manifest una influència directa en el seu patiment. Un fill que necessita l’aprovació d’una mare absent, més preocupada per les seves pròpies necessitats que per les del seu fill, que han abocat a la cura dels avis, obviant directament les seves demandes.

Els sentiments es divideixen popularment, en agradables els que anomenarem positius i els desagradables, o negatius. Aquests depenen del benestar o malestar que generen. Els psicòlegs els cataloguen com a adaptatius o desadaptatius perquè tots tenen una funció útil per a la supervivència. Si parlem dels sentiments positius, podem parlar d’aquells que generen benestar, relaxació i reforcen les relacions socials, com l’alegria, un estat de gran satisfacció, goig i felicitat davant un esdeveniment favorable.

També l’amor, un sentiment d'afecte profund, connexió i estima cap a una persona, animal o idea. La gratitud, quan hi ha apreciació i reconeixement envers un benefici rebut o els aspectes positius de la vida. L’esperança, en la confiança o creença que s'aconseguirà allò que es desitja o que les coses aniran bé. La satisfacció, en el gust o plaer que se sent quan es compleix un desig o es resol una necessitat. I finalment, la seguretat, l’absència de por que permet sentir-se protegit i tranquil.

Si parlem dels sentiments negatius, els emmarquem en aquells que provoquen malestar o tensió, però que serveixen com a senyals d'alerta davant problemes o perills, com la tristor, una resposta emocional davant d'una pèrdua, un desengany o una situació de desànim.

També la por, una sensació d'angoixa provocada per la presència d'un perill real o imaginari. La ira, que provoca una reacció d'irritació, ràbia o indignació davant d'una injustícia o frustració. La culpa, que ens condueix a un sentiment de responsabilitat i remordiment per haver fet una acció que es considera incorrecta.

La gelosia, que ens porta a la inseguretat i la por de perdre l'afecte d’algú a favor d'una altra persona. I finalment, la frustració, que provoca directament un sentiment d'impotència quan no s'aconsegueix allò que es desitjava.

També podem parlar de sentiments neutres, són els que ens situen en estats que no són ni positius ni negatius, sinó que depenen del context, com per exemple la sorpresa, que condueix a una reacció ràpida davant d'un fet inesperat que pot derivar immediatament en alegria o en por.

O la compassió, una commoció davant el patiment d'un altre que impulsa a ajudar-lo. Per tant, podem dir que la transferència emocional és un fenomen psicològic inconscient on una persona projecta els seus sentiments, expectatives i desitjos del passat sobre algú del seu present.

Aquest és un concepte va ser descobert per Sigmund Freud dins de la psicoanàlisi, detectant que els pacients sovint revivien els vincles de la seva infància amb el terapeuta.

Per a Freud aquestes persones tenen unes característiques principals. Aquí la inconsciència, quan la persona no sap que està revivint dinàmiques del passat. És també anacrònica, quan es barregen reaccions antigues amb situacions actuals que no hi corresponen. I també relacional, en produir-se sempre en interacció amb una altra persona.

Parlem doncs dels tipus de transferència, aquesta també pot ser positiva, quan es projecten sentiments d'amor, admiració o tendresa, fet que facilita la confiança i el vincle. I també negativa, quan apareixen sentiments d'ira, enveja, odi o desconfiança, sovint basats en traumes infantils. També podem parlar de contratransferència, una resposta emocional que pot ser conscient o inconscient, que manifesta el terapeuta cap a les projeccions del pacient.

Si posem exemples concrets, els educadors i educadores socials, sovint observem reaccions de por extrema o rebel·lia davant d'un cap perquè recorda la relació amb un pare autoritari.

Per exemple, també observem, en relacions de parella, quan hi ha una atenció constant i tenir por de l'abandonament perquè es reprodueix la falta de cura patida durant la infància.

La transferència emocional es gestiona mitjançant la presa de consciència (insight) i la regulació emocional, tant en el context clínic de la psicologia com en la vida quotidiana. L’objectiu dels professionals no és eliminar-la, sinó utilitzar-la com una eina d'autoconeixement. A l'àmbit de la psicologia, es fa servir la transferència com un motor terapèutic per a la curació del pacient. En la detecció i anàlisi, observem les reaccions desproporcionades del pacient i se cerca quin lligam familiar del passat les està causant.

Sempre hem de mantenir la neutralitat, la ira la relacionem amb una figura del passat, aleshores s’actua com un mirall neutre, en relació amb l’assenyalament i la interpretació de tot el que ens verbalitza. Es fa també un treball de la contratransferència, el treball en xarxa ens ajuda a fer que les nostres emocions no interfereixen en el tractament del pacient.

Veiem, doncs, com gestionem les relacions personals. En primer lloc, hem d’identificar la desproporció, alerta amb una reacció emocional exagerada, ens cal separar el passat del present i treballar la comunicació assertiva. En resum, la transferència terapèutica és el procés inconscient pel qual un pacient projecta en el seu psicòleg sentiments, desitjos i expectatives del passat (com els viscuts amb els pares).

El seu origen rau en les relacions infantils i es reprodueix involuntàriament en el present. Pot ser positiva (afecte, admiració) o negativa (ira, desconfiança). És una eina clau a la consulta que serveix per detectar i curar ferides emocionals antigues. Els professionals hem de mantenir la neutralitat, ajudar el pacient a fer conscient aquesta projecció i utilitzar la supervisió clínica per no interferir-hi amb les pròpies emocions (contratransferència).

“La toxicitat d'una mare ho és al llarg de tota la vida del fill. Dèiem allò del tobogan quan són petits, i després miraran si escriu algun diari, li inspeccionaran la paperera, controlaran amb qui surt, amb qui deixa d'estar... “És aquell discurs que trobem al darrere de 'Sense mi no series el que ets avui'. Són mares que volen ser sempre el centre d'atenció i que es posen al davant del fill, fins i tot arriben a tenir fins gelosia dels seus èxits” Sara Tarrés, psicòloga infantil i juvenil.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)