Premi Carta al maltractador, Menció especial

Hola,

Em dic Vicallum i tinc 14 anys. Et vull escriure aquesta carta perquè crec que és important parlar de coses que moltes vegades es passen per alt, però que fan molt de mal a les persones, especialment a les dones. Potser no t’has adonat del tot de com les teves accions o paraules poden ferir, però el que pot semblar insignificant pot causar molt de dolor.

És possible que no siguis conscient de com el que fas afecta els altres, però fins i tot les paraules o gestos que semblen “normals” poden ferir molt. Quan algú rep violència, no només és el dolor físic, sinó també el que sent al seu cor i a la seva ment, i això pot deixar cicatrius molt grans. També pot afectar els fills o filles que veuen tot això. Pensa per un moment com se sent un infant que veu com la seva mare plora o té por; això també és violència, encara que no se li aixequi la mà.

Vull que pensis en com és sentir por, sentir-se menys valorada o sentir que ningú t’escolta. Aquesta sensació és molt difícil d’aguantar i no se l’hauria de desitjar a ningú. La violència masclista no només fa mal a la persona que la rep directament, sinó que es transmet a les relacions, a la família, als amics i fins i tot a la societat. Cada acció té una conseqüència i tothom mereix viure amb seguretat i respecte. Quan humilies o controles algú, també t’allunyes de ser la persona que podries arribar a ser. No hi ha força més gran que la d’un home capaç de respectar, comprendre i cuidar.

No és fàcil reconèixer els errors, ni admetre que alguns comportaments estan malament, però fer-ho és molt important. Reflexionar sobre el que fem i com tractem els altres és un primer pas per canviar. Canviar no és senzill, ni es fa d’un dia per l’altre, però sempre és possible. Quan aprens a respectar i a escoltar, estàs construint relacions més sanes i més justes. Això també et fa millor persona i et permet entendre millor els sentiments dels altres. Reconèixer el mal no et fa dèbil; et fa valent. Afrontar el teu passat i decidir fer-ho millor és un acte de coratge que pot canviar vides.

Vull que sàpigues que totes les persones tenim la responsabilitat de fer un món millor, on ningú tingui por de ser qui és, i on les relacions siguin igualitàries i respectuoses. No només és qüestió de no fer mal, sinó també d’ajudar al fet que les coses siguin més justes, de dir “això no està bé” quan veus que passa alguna injustícia, i de ser valents per canviar. Petits gestos poden tenir un gran impacte, i tothom pot aprendre a actuar amb respecte i empatia. Encara hi ets a temps de canviar, de demanar perdó i començar de nou. Ningú neix sabent com estimar bé, però tothom pot aprendre.

Espero que aquestes paraules et facin parar una mica i pensar sobre tot això. No es tracta de castigar, sinó d’entendre que les nostres accions tenen conseqüències i que tots podem aprendre a relacionar-nos millor. El canvi és difícil, però sempre val la pena, perquè tothom mereix viure en un món més segur i just.

Gràcies per llegir-me.

Vicallum, 14 anys, 3r ESO, Escola Pia de Vilanova i la Geltrú