Manifest de la pesca catalana

La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, vol traslladar a la societat en general, el nostre posicionament davant de la nova normativa llançada per la Comissió Europea que multiplica
innecessàriament la tasca administrativa, fins a un punt d’impossible compliment, per part dels pescadors i pescadores catalans.

Cal posar en context la situació actual. Aquesta normativa afecta a totes les modalitats pesqueres, a les arts menors, a l’encerclament i a l’arrossegament de fons. La pesca catalana no és industrial, és costera litoral, en una mateixa jornada: sortim a mar, pesquem i venem les nostres captures. Bàsicament obliga abans de l’entrada a port, a emetre un preavís abans de 4 hores mitjançant una aplicació telemàtica (DEA); si ja és un perill complir la norma sense preavís, amb un termini esdevé d’impossible compliment. La següent norma, obliga a enviar l’estimació de totes les diferents espècies capturades i el seu pes. La voluntat del legislador és establir mesures de control, que poden ser necessàries en altres llocs d’Europa, però a Catalunya el nostre model pesquer, s’organitza en les confraries de pescadors, que alhora son el concessionari de la llotja del peix, el que permet què tot el model sigui tutelat per la Direcció General de Pesca; control de les captures i de les estadístiques pesqueres.

L’activitat pesquera i així ha de ser, està controlada primer pels propis pescadors organitzats amb Confraries i per les administracions competents.

Som part fonamental de l’economia blava, en molts indrets de Catalunya som la principal empresa en facturació, però la dada real és molt superior si incloem la comercialització, els serveis de tot tipus, la gastronomia de la restauració i el turisme. Tot això estan posant en risc.

Patim des de fa anys, un desgavell amb la normativa que emet la Comissió Europea i l’aplicació que es fa des de l’estat. D’uns anys ençà, s’ha reduït un 50% la flota catalana, una barca que surt del sector és una pèrdua irreparable; socioeconòmicament i culturalment. El motiu d’aquest fenomen el trobem en el desencís generat per una normativa imposada, que no reflexa la nostra realitat però ens fa perdre les ganes de continuar.

Tot plegat, ha comportat un malson per a les empreses pesqueres, per als treballadors i ha afectat directament a totes les modalitats i a les Confraries de Pescadors. També afecta a tota la cadena del peix, com els peixaters i resta de sector com el de la restauració o el turístic.

La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors des de l’inici hem al·legat la impossibilitat d’un compliment abans de l’aprovació del Reglament i un cop aprovat portem més de dos anys instant a l’Estat que es tramiti la revisió d’aquest article, sense fer-nos cas.

Davant d’aquesta infàmia, els pescadors catalans diem que ja en hi ha prou, que hem arribat a un punt de no retorn, no podem acceptar més normes que no s’ajusten a la nostra realitat! Som pesca costera litoral mediterrània, que no te res a veure amb la pesca industrial que sembla ens vulguin equiparar. La viabilitat i la dignitat de la pesca catalana no es mereixen el tracte rebut i molt menys aquest disbarat normatiu. Demanem a les administracions pesqueres, a les municipalistes i de l’àmbit institucional econòmic i social i sobretot als nostres conciutadans els seu posicionament al costat de la veritat, al nostre costat.

Anem a mar cada dia per portar-vos el millor peix i marisc a casa vostra, de manera controlada, sostenible i respectant la sobirania alimentaria i les garanties sanitàries.