Pensant en les noves generacions

Vam deixar de respirar. Vam construir parets per ofegar el so del riu i vam asfaltar la terra per no sentir els seus batecs. La desconnexió és la malaltia del nostre temps, una amnèsia col·lectiva que ens fa creure que podem viure sense arrels.

La revista FONOLL proposa: I si l’escola no fos un edifici, sinó un pulmó? Un lloc per reprendre a inspirar l’olor de la pluja i a expirar gratitud. Aquesta és la nostra revolució: no lluitar, sinó despertar. Comencem amb els infants perquè la seva memòria és més fresca; encara recorden el llenguatge del vent.

Aquí no hi ha professors, sinó traductors. Un equip d’educadores que no ensenyen fets, sinó que ajuden a desxifrar la historia escrita a l’escorça dels arbres i a la llera del riu. El nostre únic principi és aquest: el cor només pot defensar allò que reconeix com a propi. Per això el primer pas és el retorn.

El nostre llibre de text és el paisatge viu de la Banqueta, la Manreana o Les Obagues. Llegim la bellesa en el vol d’una papallona i el dolor en la cicatriu que un plàstic deixa a la riba. Perquè estimar la terra és estimar-la sencera, amb la seva llum i les seves ferides. Conèixer la malaltia forma part de la cura.

Cada joc és un ritual de reconnexió. Cada conte, com els d’en Blauet és un conjur per recordar. No acumulem dades; teixim vincles. Les nostres eines busquen desfer el nus de l’individualisme i recordar-nos que formem part d’un teixit interdependent.

La gran mentida és la separació. No som amos, ni tant sols convidats. Som aigua, som fulla, som terra que camina. L’educació ha de ser aquest recordatori constant. L’escola ha de ser el lloc on l’ànima recorda que és part del món i que, en defensar-lo es defensa a si mateixa.

Aquesta escola no lliura títols. Lliure uns certificats de supervivència ètica en un planeta ferit. El seu missatge és un repte: “Serà que no ets prou valent per formar part de la generació que deixarà d’excavar la seva pròpia tomba?”.

Perquè quan un nen aprèn que un toll és un univers i no un “terreny buit”, quan una nena entén que les arrels dels arbres són xarxes secretes de cooperació…el món ja no torna a ser el mateix. I potser, només potser encara arribem a temps”.

Tot aquest text anterior forma part de la secció “Editorial” del n. 255 de la revista Fonoll (s’edita a Juneda, Les Garrigues). Crec que mereix ser llegit més enllà de les pàgines de la mateixa revista per la seva convicció tant en el seu contingut com per la visió de futur que ofereix; pensant en les noves generacions. Per tant, pot ser un bon recurs en la tasca de conscienciació social en la temàtica presentada: l’alfabetització ecològica. Tan de bo hi “arribem a temps” com diuen a la revista.

Finalment, també considero molt destacable que aquesta editorial estigui escrita en una revista local d’una població (de només 3500 habitants) on hi ha una ADPN (Associació de Defensa del Patrimoni Natural) com ho és la Banqueta, un ecocentre (Les Obagues) i una granja escola (La Manreana). Totes tres entitats remen a favor de la causa ecologista i tenen ja un prestigi assolit arreu de Catalunya (en dono fe) i probablement més enllà i tot. Déu n’hi do!.