Regular per protegir: comerç local, feina i cohesió social

En la visita veïnal que fèiem a l’espai de les Calderes amb alguns veïns i veïnes, compartíem una reflexió que va molt més enllà d’un espai concret. Parlàvem del pes industrial que va tenir Vilanova i la Geltrú a finals del segle XIX i inicis del XX, quan la ciutat era un motor econòmic i d’ocupació per a milers de famílies. I constatàvem com, en un temps que encara és record viu —no arriba ni a mig segle—, hem viscut un procés progressiu de canvi, amb tancaments, deslocalitzacions i la desaparició d’aquella activitat que va definir el caràcter industrial de la ciutat.

La tecnologia va transformar aquell model productiu i la fesomia urbana. Avui, immersos en l’era de la digitalització, del mercat global i d’una economia cada cop més especulativa, tornem a viure un nou punt d’inflexió. I aquest procés, si no s’acompanya políticament, pot afectar de ple l’activitat comercial i el teixit productiu de proximitat, tal com ja va passar amb la indústria.

Els Comuns de Vilanova i la Geltrú hem analitzat les dades de l’IDESCAT  i dels observatoris socioeconòmics del territori, i les conclusions són clares: tant a Vilanova i la Geltrú com al conjunt del Garraf, l’economia local descansa majoritàriament sobre petites empreses, autònoms i petit comerç. No és un sector secundari: és la base de l’ocupació, de la vida quotidiana i de la cohesió social als barris. Però és també un teixit fràgil, sotmès a una doble pressió: la transformació digital accelerada, la globalització comercial i l’especulació immobiliària sobre els locals comercials.

Quan els lloguers dels locals es disparen o quan aquests es mantenen buits com a actiu especulatiu, no només es perd activitat econòmica. Es perden projectes de vida (molts d’ells amb les dones com a protagonistes principals), relleu generacional, serveis de proximitat i vida al carrer. És una pèrdua col·lectiva que el mercat, per si sol, no corregeix.

Per això, des dels Comuns defensem que la regulació no és una trava, sinó una eina de protecció democràtica. Tant a escala estatal com de país calen mesures antiespeculatives que blindin els usos comercials dins les trames urbanes i als barris, evitant que l’especulació de qualsevol mena decideixi el futur econòmic de les ciutats.

A Europa ja trobem experiències que van en aquesta direcció. Als Països Baixos, programes públics impulsen la digitalització del petit comerç per competir en millors condicions. A Dinamarca, els municipis tenen un paper actiu en el suport a l’economia local i social. En altres ciutats europees s’han aplicat limitacions d’usos, incentius al lloguer comercial o protecció dels eixos de proximitat per evitar la desertització comercial.

I també tenim exemples a casa nostra. Barcelona, durant l’etapa d’Ada Colau, va fer un pas important amb la compra i rehabilitació de locals comercials buits amb recursos públics. L’objectiu era clar: treure locals del circuit especulatiu, posar-los al servei de projectes de comerç de proximitat, economia social o activitats arrelades al barri, i intervenir directament en un mercat que expulsava activitat. Aquesta mesura, combinada amb plans d’usos, subvencions per acompanyar l’arrencada del projecte, protecció del comerç emblemàtic i suport als mercats municipals, demostrava que l’administració pot actuar com a garant de la diversitat i la vida econòmica urbana.

En aquest context, cal també fer una reflexió crítica sobre determinades polítiques basades en el titular fàcil i en els grans esdeveniments com a suposada recepta per dinamitzar l’economia local. Els grans actes poden tenir un impacte puntual, però no sostenen el comerç de proximitat a mitjà i llarg termini. El que realment funciona no és la compra excepcional, sinó la compra quotidiana, la relació de confiança, la fidelització de clients que tornen cada setmana i cada mes.

I aquesta fidelització no es construeix amb focs artificials, sinó garantint estabilitat: estabilitat en els lloguers comercials, en l’activitat econòmica, en l’entorn urbà i en les condicions de vida de la gent. Sense veïnat que pugui viure als barris, sense habitatge assequible, sense serveis de proximitat, no hi ha comerç que aguanti, per molts esdeveniments que s’organitzin.

Defensar el comerç local és defensar una economia arrelada, resilient i amb futur. Vol dir apostar per la digitalització sense expulsió, per la transició ecològica justa, per l’acompanyament a les “micropimes”, però també per l’habitatge assequible, l’espai públic viu i la cultura de barri. Per als Comuns, economia i comunitat són inseparables.

No es tracta de mirar enrere, sinó d’aprendre del passat per no repetir errors. Ja sabem què passa quan deixem sectors sencers a mercè del mercat global sense regulació: desapareixen. Avui encara som a temps d’evitar que això passi amb el comerç de proximitat.

Perquè, al capdavall, regular per protegir el comerç local és protegir la feina, la cohesió social i el dret a viure a ciutats amb vida.

Núria Pérez Blanch
Coordinadora de Comuns Vilanova i la Geltrú