-
Editorials
-
Redacció
- Vilanova i la Geltrú
- 18-02-2026 09:22
Eix
La reiteració d’incidents vandàlics obliga la ciutat a obrir un debat serè però ferm sobre responsabilitats i sancions per preservar el prestigi del Carnaval
El Diumenge de Comparses és, sens dubte, el batec més intens del Carnaval vilanoví. És memòria compartida, és identitat col·lectiva, és orgull de ciutat. Però enguany, com ja va passar l’any passat, una minoria ha tornat a entelar la festa amb actes vandàlics que no només provoquen danys materials, sinó que erosionen la imatge i l’esperit d’una celebració que Vilanova i la Geltrú reivindica com a pròpia i exemplar.
Els intents d’assalt a l’estació de Rodalies, els desperfectes en vehicles i mobiliari urbà, i la difusió massiva d’aquestes escenes a les xarxes socials han generat una indignació que és transversal. No es tracta d’un episodi aïllat ni anecdòtic. La repetició dels fets obliga a una reflexió serena però contundent. No n’hi ha prou amb condemnar-los públicament —com han fet l’Ajuntament, l’Agrupació de Balls Populars i ara també la Federació d’Associacions pel Carnaval (FAC)—; cal actuar amb determinació.
La FAC ha anunciat la voluntat de debatre i aplicar sancions a les entitats responsables de comportaments incívics: des de l’incompliment reiterat d’advertiments fins a la presència d’alcohol en espais no permesos, l’ús de material pirotècnic, els cants xenòfobs o la manca de responsables que controlin els comparsers. És un pas necessari. El Carnaval és llibertat, sí, però mai impunitat.
El més preocupant no és només el dany puntual, sinó la normalització d’un relat perillós: que “sempre ha passat” o que forma part de la disbauxa pròpia de la festa. No. El Carnaval de Vilanova és irreverent, satíric i desacomplexat, però també és cívic, organitzat i orgullós de la seva tradició. La immensa majoria de comparsers i entitats ho demostren any rere any.
Preservar el Carnaval no és una qüestió d’imatge institucional, sinó de responsabilitat col·lectiva. Si volem continuar traient pit del “millor Carnaval del món”, com sovint proclamem, hem d’estar disposats a assumir que l’excel·lència també exigeix límits clars i conseqüències reals per a qui els traspassa.
Ara és moment de fermesa i coherència. De protegir la festa perquè continuï sent allò que sempre ha estat: una explosió de colors, música i tradició que uneix la ciutat, no que la divideix ni la desacredita.
El Carnaval és patrimoni viu. I com tot patrimoni, cal cuidar-lo.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
