8M Per un feminisme de classe, construïm l’alternativa

El 8 de març no és una data de celebració còmoda. Enguany arriba en un moment d’ofensiva clara de les forces capitalistes i reaccionàries, que colpegen amb especial duresa les dones de la classe treballadora. Per a la joventut, el futur que dibuixa aquest sistema està ple de certeses aterridores: precarietat estructural, impossibilitat d'accedir a un habitatge, salaris que no permeten construir cap projecte de vida autònom i un empobriment generalitzat. La violència masclista es reconfigura i persisteix, mentre s’alimenten nous pànics morals: racisme, transfòbia, homofòbia. Ens volen fragmentades i exhaustes. 

Davant d'aquesta realitat, bona part del discurs institucional ha intentat reduir el feminisme a quotes simbòliques i a debats culturals desconnectats de les condicions materials de vida. És el parany del feminisme liberal: prometre una "llibertat" que es redueix a la capacitat de consumir o d’ascendir individualment. Però no hi ha llibertat possible sense condicions materials que la facin real.

Si les dones i identitats dissidents de classe treballadora rebem amb més cruesa els cops del capitalisme, també serem qui respondrem amb més força. Històricament, les dones hem sostingut la vida en moments de precarització i despossessió. Hem teixit xarxes comunitàries quan tot s’ensorrava, hem plantat cara a la militarització, hem defensat el territori i hem estat al centre de les lluites socials. Avui assumim de nou aquest lideratge.