Manifes 8M

El moviment feminista té un compromís vital amb la llibertat, la igualtat i el dret a una vida lliure de violència per a les dones i les nenes. Hem lluitat a tot el món pels nostres drets i continuarem fent-ho: Des de les Gulabi Gang que combaten l'opressió amb les seves pròpies mans fins al crit de Dona, Vida, Llibertat. Des de Gisèle Pelicot a les milers de veus que han dit «jo sí que et crec» en el #MeToo i que han clamat #SeAcabó.

Sortim als carrers per a enfrontar l'extrema dreta que nega la violència masclista, que busca perpetuar estructures profundament misògines, i també per a denunciar a una suposada esquerra que, en nom de la interculturalitat i la diversitat, enalteix religions profundament sexistes.

Denunciem l’apartheid sexual de les dones afganeses pel règim talibà, mitjançant la privació absoluta de drets i el més dur i inhumà confinament que s'hagi conegut, arribant-nos a compte gotes els testimoniatges de la seva solitària resistència heroica, i sense que cap estat ni ningú faci res, com SÍ van fer en el cas del racisme a Sudàfrica, perquè a Afganistán només són dones. Aquí es mostra que a tot arreu estem en un món patriarcal, sigui de consentiment o de coerció.

Denunciem que les dones i nenes sirianes estan sofrint de nou una severa restricció en els seus drets; i que a l'Iran, Sudan, El Congo, Nigèria, Colòmbia, Ucraïna, Palestina i a qualsevol territori amb conflicte bèl·lic, la violència sexual, el segrest, les mutilacions i la tortura són emprades com a arma de guerra contra totes les dones i les nenes. Denunciem que aquestes violències i exterminis es practiquen amb la tolerància, passivitat i complicitat del nostre país i de la Unió Europea perquè prevalen els interessos geopolítics i econòmics enfront dels Drets Humans.

 Som l'únic moviment de resistència global, el feminisme és internacionalista, la privació de drets de les dones i nenes en qualsevol país del món ens recorda que cap dret està assegurat, i per això exigim:

•          Que els drets humans prevalguin sobre tradicions culturals i religioses que oprimeixen a les dones i a les nenes.

•          Un estat laic que freni el finançament de les confessions religioses a través dels diners públics i qualsevol altra modalitat encoberta de finançament.

•          Que la política exterior, els acords comercials i l'ajuda a la cooperació al nostre país i a la Unió Europea garanteixin els drets humans de les dones i de les nenes a tot el món.

També denunciem: Que la feminització de la pobresa, l'exclusió social i la precarietat laboral són la base del sistema: el 70% de les persones pobres en el món som dones.

Al nostre país, la bretxa salarial es manté entorn del 22%. La diferència d'ingressos al llarg de la vida i la imposició de les cures agreuja la bretxa de les pensions, ens empenyen a una vellesa en la pobresa.

Denunciem l'explotació i l’abandó de les dones amb discapacitat, que les dones migrants quedin relegades a  treballs pitjor qualificats més precaritzats, molts cops abocades a l’explotació sexual amb el vist-i-plau d’una esquerra que no ho és.

Siguem o no mares, la societat patriarcal ens adjudica el pes exclusiu de totes les cures frenant o destruint les nostres carreres professionals. El 73% dels contractes a temps parcial i el 85% de les excedències recau en les dones. Les mares soles enfronten la responsabilitat econòmica, la dificultat d'accés a un habitatge digne i les cures. Les  mares maltractades es troben en perill de perdre els seus fills i filles per les males pràctiques del sistema, com hem vist amb la DGAIA.

Denunciem la invisibilització i el menyspreu cap a tots els treballs de cures i la falta de mesures reals de conciliació. Exigim mesures reals de conciliació amb polítiques transversals i públiques. Denunciem específicament,  les condicions de les treballadores del SAD, imprescindibles pel benestar de les persones més febles i vulnerables.

La bretxa tecnològica i digital demostra que el món actual i futur continua sent dissenyat per homes i per a ells. Els algoritmes són patriarcals i discriminen a les dones, inclòs a l’hora de ser seleccionada per un treball. Des de la manosfera fins als algoritmes amb biaixos sexistes, el món digital androcèntric és una amenaça directa contra les dones.

Denunciem l'absència de mesures reals de prevenció i protecció enfront dels feminicidis i la violència masclista, denunciem la justícia patriarcal que culpa a les víctimes i protegeix els agressors. El sistema judicial continua fallant-nos a nosaltres i a la infància, deixa les nostres vides en risc. Exigim una auditoria d’actuacions i que no es deixin temes tant importants a interessos privats. Volem un bon sistema 100% públic.

Denunciem la cultura de la violació, que blanqueja i encobreix la violència sexual, que està augmentant, particularment la comesa per nois menors d’edat.

La prostitució és també cultura de la violació. Ens han venut la mentida de la «lliure elecció» dient “treball” a l'explotació sexual. Volem un món on cap dona hagi de vendre el seu cos per a sobreviure. Cap nena neix per a puta!

Exigim l'aprovació de la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema *Prostitucional (LOASP), mesures de protecció per a dones i menors explotades, suport i reparació real per a les supervivents i la persecució dels puters i proxenetes.

La pornografia normalitza la violència extrema contra nosaltres, és l'escola de la violació. Ens mostra com a cossos sense drets, com a éssers sense desig on el nostre NO és mai respectat. El Sugar Dating i les plataformes com Onlyfans blanquejant i normalitzen la violència i explotació sexual de dones i nenes.

Exigim l'abolició de la indústria d'explotació sexual i la construcció d'una educació sexual basada en el respecte, l'afecte i el desig lliure de violència. La pornografia i la prostitució no són un treball!

No som mercaderia sexual!

Defensem els nostres drets sexuals i reproductius. Defensem el dret a un avortament segur i accessible en centres sanitaris públics. Denunciem l'explotació reproductiva i el mercat d'òvuls com a formes d'explotació econòmica de les dones. Des de quan l'explotació de la pobresa és altruisme?, des de quan el desig de tenir filles i fills justifica la mercantilització de la maternitat? Els nostres cossos no estan en venda. La nostra capacitat reproductiva no és un negoci.

No som mercaderia reproductiva!

Defensem una coeducació real, que eduqui en igualtat a noies i nois, amb un currículum que visibilitzi referents de dones en els llibres de text, en els centres d'ensenyament i en la cultura.

L'esborrament de les dones representa una estratègia útil amb el propòsit de diluir al subjecte polític del feminisme, les dones, les nostres lluites i els nostres assoliments. No acceptem que la nostra opressió es dilueixi en discursos que ens invisibilitzen. Rebutgem que el concepte «sexe» sigui substituït per «gènere». Gènere és el que ens oprimeix i volem abolir, les dones com a casta sexual som oprimides a través del gènere pel fet de ser dones.

Denunciem les polítiques que permeten la hormonació de menors per qüestions identitàries.  Afirmem que ser dona és una realitat material i exigim que es mantinguin separades per sexe les estadístiques, esports i espais segurs.

El personal és polític: si toquen a una, ens toquen a totes!

Per les que ens van precedir, per nosaltres i per les que vindran, fem una crida global a continuar amb la lluita feminista contra l'extrema reacció patriarcal a la qual ens enfrontem.

No som mercaderia! El feminisme és abolicionista! Que visqui la lluita de les dones!