Avui, Alfons Màrquez

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies:

Em dic Alfons Màrquez, també soc conegut amb el sobrenom de Nejinyo. Em considero un VTV; tot i que soc fill de pares emigrants, gràcies a això he après a estimar Vilanova. Soc un apassionat de la cultura de Vilanova: Portant del Drac de Vilanova i la Geltrú, Bordegàs actiu, Carnaval... He passat pels Diables de Vilanova, grup de dansa... vaja, em considero un fester. Treballador de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova des de fa més de 40 anys. Soc un treballador de la festa, amb la FAC, Tres Tombs, pabordes i les milers d’entitats de la vila. Amb la Montse, la meva parella, hem tingut dues filles: la Guisla i la Blanca. Són les persones que més m’omplen la vida.

Canviaries alguna cosa de tu mateix/a?

El meu sentit de neguit perquè tot estigui controlat.

Un record recurrent de la infància:

Sempre recordaré el meu pare, el Cruz, que quan arribava a casa i portava un caramel que l'hi havien regalat el partia en tres trossos, un per a cada fill. És poc, però sempre calia compartir. I veure de petit la cavalcada de Reis; sempre hi havia un patge que em saludava i això m’emocionava moltíssim (vaig saber amb els anys que era el meu pare).

Tens algun paradís perdut?

En tinc dos: Florència, espai tranquil i ple de cultura; o Nàpols, el caos.

En el kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció Civil d’aquí, quines són les tres coses imprescindibles?

Un aparell amb wifi (per veure sèries i TV).

Una cafetera (sense un cafè curt, no soc ningú).

I el disc dur de les fotografies que tinc a casa; no es pot perdre el passat.

Tres coses prescindibles:

Una pinta, una persona feixista, racista o homòfoba (tant català com espanyol) i tabals.

El teu llibre:

No tinc cap llibre en concret.

La teva cançó:

Tubular Bells, de Mike Oldfield (el primer).

La teva pel·lícula (màxim dos):

La guerra de les galàxies (sí, soc molt friqui).

Què faries per presentar un bon àpat?

Una sípia a la bruta. Bon menjar i, sobretot, de Vilanova.

Quina relació tens amb les anomenades xarxes socials?

És una cosa addictiva. Passo estona mirant Instagram, però no soc gaire publicador. Penjo una foto a l’any, el dia 17 de gener, menjant el meu tortell dels Tres Tombs, i poca cosa més.

Tens o voldries tenir alguna mascota? Quina?

No soc gens amant dels animals. No en vull cap; els animals, a la natura.

Prefereixes estar a la lluna de València o tenir la lluna en un cove? Cal ser imaginatiu i creatiu; per tant, la lluna en un cove.

Què no faries mai?

Anar a viure a Sitges.

Què t’agrada més i què menys de la ciutat?

El que més m’agrada: la Rambla i la plaça de la Vila, escenaris de la vida vilanovina. Estar al centre per perdre’m sol i sentir-te acompanyat de la gent: això és per a mi la vila. El que no m’agrada: el gran increment de la vila, amb preus de l’habitatge prohibitius per als joves que hi volen viure. I no voler ser una població dormitori; tenim prou potencial per ser una gran ciutat i no pas una ciutat gran.

Quins serien els teus referents?

El Cruz, el meu pare, és la base de tots els meus pensaments ideològics, de no perdre el nord de qui s'és. En cultura popular, el Bienve; gràcies a ell vaig estimar i entrar en la cultura popular. Un altre referent és Cruyff, per frases com: "Per controlar el partit tu has de tenir la pilota"; més clar l’aigua.

Aquests entre moltes persones.

Ets de donar o rebre consells?

Soc de la frase “pros i contres”, explicant el positiu i el negatiu, i tu esculls. Escoltar sempre és molt positiu.

De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa?

De la Unió Vilanovina.

Llençar-te del trampolí o nedar i guardar la roba?

Ja soc més prudent: nado i guardo la roba.

En una relació, més física o més química?

Sense química no hi ha física.

Córrer és de covards?

No s'ha de córrer, cal fer el pas i no amagar-te.

La sortida del sol: anant a dormir o llevant-te?

Anant a dormir, encara ho aguanto.

Vilanova és festa: mite o realitat? Avantatge o inconvenient? Creativitat o rutina?

És realitat, però potser que anem frenats. El calendari ja està col·lapsat i no hi ha prou dies ni espais per a tanta activitat.

Diuen que el "Porquet" no surt al Correfoc. No ho fa perquè és mansuet o per les restriccions de la pesta porcina?

Ja, ja, per la pesta porcina. És un problema que cal regular: no caben tants elements nous en un acte com el Correfoc.

Quina part de la festa gaudeixes… i quina pateixes?

Gaudir i patir són les dues cares de la mateixa moneda. Quan es fa un castell, el pateixes fins que sona l’aleta i després el gaudeixes. La festa és producció, neguit i després una explosió d’alegria.

"No és soroll, és cultura". De veritat t’ho creus?

La cultura és soroll, és l'ocupació de l’espai públic, és l’alteració de l’ordre. És la cultura de carrer (concerts, balls, cercaviles...). Però també el silenci és cultura (exposicions, la literatura...). Per tant, la cultura és el soroll i també el silenci. Tot és CULTURA.

Hi hauria d’haver pressupost per reallotjar veïns temporalment afectats per la festa?

En principi, no. El que cal és no enganyar els compradors: no és zona tranquil·la, és zona viva. Millors aïllaments acústics als habitatges. Espai de lliure elecció:

Si pogués canviaria... els tabals del Drac de la Geltrú per un flabiol i un tamborí.

Si pogués eliminaria... els feixistes intolerants.

Si pogués mantindria... el patrimoni de la vila.

M’agradaria treballar... del mateix que faig.

El més enllà és... dels meus besnéts.

Conclusió: Que estic orgullós de ser vilanoví per la seva festa, cultura i per la seva gent. Els nous, els vells, els d'aquí i els nouvinguts; entre tots hem de fer una Vilanova viva. Cal cuidar els nostres joves i els nostres grans. És un plaer poder treballar per la vila.