Ser validat

L'«abús del jo» que J. Re Crivello, diagnostica al llibre Sacred Town, és la conseqüència d'una economia de l'atenció en què la visibilitat ha substituït la presència com a forma de reconeixement social.

El like —aquest petit gest d'aprovació digital que costa menys esforç que un parpelleig— funciona en els textos de Ré Crivello com a símptoma d'una degradació del reconeixement: ja no n'hi ha prou de ser reconegut pels que et coneixen, cal ser validat pels que no et coneixen i que dediquen a la teva existència el temps que triga a moure un polze —(Rafa de Saver J. Ré Crivello)

“Ser validat” Una frase tan curta, però tan significativa.

Recordo cap al 1973, mentre cursava Periodisme, assistia a les classes amb un jersei verd que cridava massa l'atenció, però la meva joventut m'impel·lia a qüestionar un professor de Comunicació Social. Tal era la meva capacitat de molestar que un dia la seva resposta en plena classe del professor va ser:

"Senyor Ré, la meva tasca l'ha de connotar massa, perquè no para d'insistir". Vaig poder quedar-me allà ficat a la foguera de les vanitats, però vaig marxar.

Connotar, de vegades suggereix un conjunt de significats. "L'enginyer Justin Rosenstein va ser el principal creador del botó "M'agrada" (Like) de Facebook, desenvolupat el 2007 i llançat el 2009. Encara que Rosenstein va construir el prototip, l'enginyer Leah Pearlman també va col·laborar significativament en la seva creació. La funció va néixer per permetre als usuaris mostrar aprovació ràpidament"

En aquells anys del 1973, no existia el like. La vida era més tranquil·la i no necessitàvem donar aprovats —a d'altres, com si fóssim alumnes de l'existencialisme. La nostra capacitat no augmentava ni tampoc la nostra capacitat personal de relació. Tret d'algun detall, com la meva impertinència o un jersei verd cridaner, la vida transcorria sense més que ganivetejos, converses i amistats que variaven cada cert temps.

És el like un símptoma de la degradació del reconeixement, com afirmo al meu últim llibre de 2026?

Potser és el símptoma de la superficialitat i l'angoixa de ser correspostos. Al final del dia tenim un rànquing d'acceptacions i això influeix en el nostre estat d'ànim. Podem afirmar que és més difícil mantenir una salut psicològica el 2026 que cap al 1973 del segle XX?

És probable. I si no em posa un like…? Quedaré enfonsat —ho confesso.