Per la creació d’una xarxa de camins escolars segurs a Vilanova

Torna el mes de setembre i, amb ell, la rutina. Mentre tots els ulls estan posats en la vaga de mestres i en l’inici del nou curs escolar, hi ha una part de la comunitat educativa que continua fent, cada dia i en silenci, el mateix trajecte de sempre. El camí de casa a l’escola. 

Milers d’infants de totes les edats travessen Vilanova caminant. Ho fan sovint per voreres estretes, cruïlles mal senyalitzades i carrers on encara podem avançar en la convivència entre els diferents usos de l’espai públic. I això ens hauria de fer reflexionar. 

Fa gairebé una dècada que a Vilanova es parla de la necessitat d’impulsar camins escolars segurs. No és una reivindicació nova ni una ocurrència d’última hora. La Plataforma pels Camins Escolars VNG — Ciutat Educadora es va constituir l’any 2016 i, des d’aleshores, ha treballat, documentat atropellaments d’infants i persones grans i ha impulsat mobilitzacions i enquestes ciutadanes que han posat de manifest una preocupació molt concreta de les famílies vilanovines: poder anar a l’escola amb seguretat. 

Per això, des de Transformem Vilanova i la Geltrú hem portat aquesta qüestió al Ple municipal. Creiem que garantir itineraris escolars segurs ha de formar part de les prioritats de ciutat i que l’Ajuntament ha d’assumir un paper actiu per avançar en aquesta direcció. 

I Vilanova ja parteix d’una feina feta. La diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible ja recull la necessitat de pacificar els entorns escolars i inclou un apartat específic sobre aquesta qüestió. El que falta és continuar desenvolupant aquest treball i convertir-lo progressivament en actuacions concretes, amb una planificació clara, recursos i mecanismes de seguiment.

Des de Transformem VNG proposem avançar cap a una xarxa de camins escolars segurs que arribi a tots els centres educatius del municipi, actualitzar la diagnosi existent amb la participació de la Plataforma i de tota la comunitat educativa i dotar el pla d’un calendari, una partida pressupostària específica i indicadors públics que permetin saber què s’està fent i què queda per fer. 

Però aquesta transformació s’ha de fer amb mètode i amb consens. La millora de la seguretat als entorns escolars afecta directament les famílies i els infants, però també les persones que viuen als barris, els comerços i les activitats que hi tenen lloc cada dia. Per això, abans d’aplicar canvis, cal escoltar les associacions veïnals, les veïnes i els veïns i els comerciants de cada zona. 

Cada barri té les seves particularitats i no totes les solucions han de ser les mateixes. En alguns punts pot ser necessari revisar els itineraris, en d’altres millorar la senyalització, els passos de vianants o la visibilitat, i en altres estudiar mesures de pacificació o regulació del trànsit. El més important és que les actuacions responguin a les necessitats reals de cada entorn. 

També tenim eines per fer-ho de manera gradual. Les proves pilot poden permetre comprovar sobre el terreny si una determinada actuació funciona, escoltar els veïns i els comerços i introduir els canvis necessaris abans de consolidar-la. La cocreació de polítiques públiques també pot donar un paper protagonista a les persones que coneixen millor cada barri perquè hi viuen o hi treballen. 

Aquesta manera de fer és especialment important quan parlem de mobilitat. La seguretat dels infants és una prioritat compartida, però les polítiques de mobilitat han de buscar l’equilibri entre els diferents usos de l’espai públic. No es tracta d’enfrontar vianants, conductors, comerciants o veïns, sinó de trobar solucions que permetin avançar en una ciutat més segura i cohesionada sense deixar ningú enrere. 

Vilanova té una diagnosi, té una demanda ciutadana organitzada i té una comunitat educativa que fa anys que reclama avançar en aquesta qüestió. Ara tenim l’oportunitat de continuar aquest camí amb planificació, participació i voluntat de consens.

Els camins escolars segurs poden ser una d’aquelles polítiques capaces de generar un ampli acord de ciutat. Perquè quan un infant va a l’escola caminant, tots compartim el mateix objectiu: que hi arribi segur. 

I per aconseguir-ho, avancem. Però fem-ho junts, escoltant els barris i construint les solucions amb les persones que hi viuen i hi treballen.