Creixeu i multipliqueu-vos

No està documentat al llibre Descripción e Historia de la villa de Villanueva y Geltrú de Fra José  Antonio Garí i Siumell, ni consta en cap apunt del Qüestionari Zamora de Francesc de Papiol, ni en els Anales de Villanueva y Geltru de Josep Maria Freixa Olivar però es llegenda urbana, periurbana i rural que hi ha hagut documentades diverses pluges de peixos sobretot quan s’han produït manegues prop de la costa que han xuclat fins els fons i després han caigut. Són fenòmens locals però que poden passar.

I aquest carpes arrenglerades poden ser fruit d’aquest fenomen entre sobrenatural i màgic.

Alguns autors més nostrats com el famós Nicanor Gracia ens parla de l’arribada a les nostres costes del mític peix Nicolau i encara la reconeguda poetessa Octavia Buscarons ens diu que a les nostres platges s’havia vist en diverses ocasions el magnífic i encisador peix irisat.

I quan passen aquests fenòmens romanen a la memòria i el relat del que va succeir va passant de generació en generació i es va adaptant, segon convingui, als temps que corren.

També podria ser cert que a rel del miracle aquells de la multiplicació dels pans i peixos que va protagonitzar el nostre Jesucrist. La multiplicació dels pans i els peixos ja sabem que és un dels miracles més coneguts de Jesús, narrat als quatre evangelis. Va aconseguir alimentar milers de persones utilitzant només una petita quantitat de menjar, simbolitzant així la generositat, la providència i l'Eucaristia.

L'episodi es detalla de la manera següent:

El primer miracle: Prop de 5.000 homes van ser saciats amb només cinc pans i dos peixos. Després de repartir-los, fins i tot van sobrar 12 cistelles de menjar.

El segon miracle: Segons Mateu i Marc, en una altra ocasió es van alimentar 4.000 persones amb set pans i uns quants peixos, sobrant 7 cabassos.

Doncs d’aquest sobrants i seguint el miracle van a anar a parar a Vilanova i van caure dins d’una bassa i ara dissecats surten per algunes festes, no per la Major, que el protocol ja està fart d’animals, bèsties, cuques matineres i que van sortint de manera irrefrenable per acabar esdevenint més un inconvenient que no pas un divertiment.

Doncs bé es possible que alguns d’aquets miracles de multiplicació es produís durant alguna de les grans marxes del procés i les restes de peixos acabessin en alguns espai i ara els facin sortir a sobre el cap d’un infant (pobre criatura) per servir de divertiment, tot fent unes giragonses més aviat poc destres, que fan patir pel peix, i sobretot, per la criatura.

Aquesta vocació de portar els nostres animals més mítics a la festa no acaba de convèncer a molta gent. Per un uns, és degradar-los, la seva màgia consisteix en ser desconeguts, esquius, o no massa visibles, els que creuen això són aquells que creuen també que l’esport local és caçar la lluna amb un cove, i altres perquè ja n’estan farts que vagi creixent i multiplicant-se el nombre de bestioles -que han de ser simpàtiques, clar- que pul·lulen pels nostres carrers fent salts i saltironets per justificar la seva presència a les cercaviles dels festius, això sí els saberuts folkloristes solen donar mil versions que justifiquen la seva presència.

Però la cosa encara és pitjor quan els animals en qüestió adquireixen categoria infantil. Aquestes “carpetes” (no Modernes) acompanyaran a la més que universal Carpa Juanita i amb unes coreografies més que qüestionables sense mostrar masses vegades el talent que representa portar un carpeta petita al cap i dansen i dansen encara que sigui sense massa convenciment per part dels nens, però per un gaudi extraordinari de pares i avis que s’ho miren com si fossin els únics balladors que hi ha al món.

És així, els petits al servei del divertiment dels grans, ara una foto, ara vine que et moco, ara fem rotllana que les masses no trepitgin els petis balladors, ara beu del porró ara la faixa s’ha deslligat… En fi tot allò que hem vist tantes vegades i seguirem veient tantes més.

Tenir les mini carpes doncs a punt per tornar-hi.

Per més festa que sigui sempre hi ha qui s’entesta en anar traient més animalons o animalots que fan festa.

Sortosament creiem que d’aquí unes generacions, sobretot aquelles en les que els nens van patir que els pares els fessin anar a actuar als cercaviles infantils, trencaran la cadena i deixaran de ballar i portar animalots festius.

Llavors podrem començar de nou amb més seny i amb menys parafernàlia sobrera.

Llàstima que aquí el miracle no fos aquell de les bodes de Canan que va fer fluir el vi amb quantitat irrefrenable.

Ara aniríem contents, alegres i tosquejats i ballaríem amb el que fos, la Carpa, la Milana, el Porquet, la Brívia, la Mosca collonera, la Cabra de la Ronda, el burru del Mariano, el Gos de l’estanquera, La sípia a la Bruta i la Gamba de Vilanova.

Inenarrable Vilanova… que no pari mai la festa!.