D'Orwell a Bradbury

Qui m’havia de dir que per formar part del Club de lectura ofert a la Biblioteca Roig i Raventós de Sitges rebria una invitació de la Diputació de Barcelona per assistir a la 11ª Trobada de Clubs de Lectura i gaudiria d’una experiència cultural completa i genuïna amb l’obra de teatre Göteborg inclosa al Teatre Monumental de Mataró.

El dilluns passat, des del passeig Vilanova de Sitges vàrem iniciar el viatge que ens havia de portar en bus a Mataró. Sonsoles, la directora de la Biblioteca Roig i Raventós de Sitges, en un rol diligent i d’acompanyament a la colla de sitgetanes i sitgetans que anàvem convidats i com no havia d’ésser d’una altra manera ho repetí perquè després de l’esdeveniment poguéssim tornar a casa.

Aquesta iniciativa cultural entenc que serveix per commemorar públicament la dedicació de les i els professionals al servei de la cultura i d’aquelles persones destinatàries, que en fan ús i en gaudeixen d’aquesta, que amb la seva participació fan possible que puguem continuar gaudint d’unes institucions tan riques com són les biblioteques municipals.

Ja al teatre Monumental de Mataró, amb l’aforament ple, Espartac va fer de mestre de cerimònies amb un discurs improvisat i fresc que després de donar pas a les autoritats per els seus parlaments institucionals, va continuar donant lloc a la presentació de l’obra Göteborg. Dirigida per Jordi Casanovas i interpretada per Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla considero que és una obra lograda, entretinguda que no hi falten gags per estimular el riure. I hi va haver-hi feedback de l’audiència. És una obra que et convida a pensar, amb el recurs del flashback més propi del cinema però també útil en el teatre, convida a reflexionar sobre el passat, el nostre propi passat vital, en aquelles ocasions en que totes i tots ens em trobat davant una bifurcació emocional que potser, per molts anys que passin, continua sent un cercle que encara no em tancat. Tanmateix significativa la banda sonora i el nom i missatge de la cançó del grup Depeche Mode, àlgid als 80,s.

Finalment apuntar pel que fa a la concurrència, tractant-se d’un públic majoritàriament femení i de certa edat que fa reflexionar sobre el futur i el moment social que vivim. El llibre de paper continua resistint, tot i que Orwell ja fa temps que és una realitat però desitjo que Bradbury no acabi amb la democratització de la cultura.