-
Cartes a la direcció
-
Marc Figueras Pons
- Sitges
- 06-07-2026 10:55
Diversos ciutadans passegen per una galeria de la Model de Barcelona. ACN / Jordi Bataller
L’exposició albergada es va inaugurar el passat 11 de desembre de l’any passat i que romandrà oberta fins el 19 de juliol d’aquest any
A l’any 2006 es va estrenar a la gran pantalla una joia del 7è art que ens va regalar Miguel Huerga titulada Salvador. La pel·lícula es centrava en la figura i vida de Salvador Puig Antich que, entre d’altres facetes, com bé es pot veure a la pel·lícula, fou un dels últims ajusticiats amb la cruel pràctica del garrote vil el matí del 2 de març de 1974 a la presó La Modelo de Barcelona. Simultàniament el ciutadà polonès Georg Michael Welzel va patir la mateixa sort el mateix matí al penal de Tarragona. Varen ésser els últims ajusticiats per aquesta pràctica horripilant, tot i que la pena capital es va seguir aplicant fins setembre de 1975 mitjançant afusellament, definitivament abolida per la Constitució de 1978 però no fou suprimida en la jurisdicció militar fins el 1995.
Entrar a l’antiga presó d’homes de La Modelo de Barcelona és deixar-te transportar en el temps, al passat, per fer una aproximació a la història recent d’Espanya per diferents motius. De per si, poder visitar el que fou una de les presons més emblemàtiques d’Espanya per diferents motius, tots ells tràgics, destacant l’apuntat unes línies enrere, com escenari de la vulneració del Dret fonamental i inalienables més preuat de l’ésser humà que és la vida. L’edifici tanmateix destaca pel seu valor arquitectònic patrimonial basat en una construcció on el seu cos central circular, cobert per una cúpula, hi convergeixen sis galeries. La cinquena galeria fou la que albergava els presos més perillosos. L’herència del jurista i filòsof Jeremy Bentham de finals del segle XVIII es fa palesa en aquesta construcció de finals del segle XIX i inicis del XX on la ideació del panòptic de Bentham concebia el penal com a presó model basada en el control i subordinació social basat en la fèrria vigilància dels reclusos i era en el cos central de la presó La Modelo on hi havia aquest centre de control o panòptic.
En el marc dels estudis de Postgrau de la Cultura de la Pau -ECP-UAB- vàrem tenir el privilegi d’assistir a l’exposició Després de Franco, què? (1965-1975) que continua albergada en la cinquena galeria de l’antiga presó per a homes de La Modelo a Barcelona. La Modelo no és un museu com a tal, sinó que es tracta d’un espai patrimonial visitable on l’exposició albergada es va inaugurar el passat 11 de desembre de l’any passat i que romandrà oberta fins el 19 de juliol d’aquest any. En relació als visitants de tot el recinte des de la inauguració fins el 31 de maig han estat més de 50.000 persones. El professor Andreu Mayayo és un dels comissaris d’aquesta exposició imprescindible per conèixer amb detall un dels períodes indispensables de la història d’Espanya. La sapiència i experiència del professor Andreu Mayayo va aportar un valor afegit a la visita i posterior classe magistral al que ja de per si comporta aquesta exposició. Tanmateix, com a comissari, juntament amb José Manuel Rua, han desenvolupat la feina a través del centre de recerca vinculat a la UB Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Conjuntament han ideat l’exposició, coordinat la recerca documental duta a terme per Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, i han elaborat els textos. Tanmateix han treballat en estreta col·laboració amb els equips de l’ICUB i el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, el disseny i la producció.
Aquesta mostra s’ha integrat en les visites guiades a La Modelo que s’ofereixen tant a escoles com a públic en general. Encara es pot visitar en les jornades de portes obertes de l’antiga presó -divendres, dissabtes i diumenges- i ha comptat amb diverses activitats vinculades, a destacar la visita, debat i projecció del documental O todos o ninguno (1976); el diàleg de Sant Jordi sobre tardo franquisme, la transició i la Revolució dels Clavells i el cicle de lectura Memòria històrica del franquisme. I després de Franco, què? (1965-1975).
De cara a la clausura de l’exposició I després de Franco, què? (1965-1975) s’està preparant un seminari sobre el 90é aniversari de la Guerra Civil, previst per al proper 17 de juliol al matí. I també s’està treballant en una publicació-catàleg sobre dita exposició. Tota la informació es podrà consultar al web.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!