La Rambla a la Fresca

Ara fa tres anys vaig escriure un article al Fanzine Detroit, en el que comentava el malbaratament energètic de les botigues de la Rambla de Vilanova i la Geltrú. Indicava que pots anar des de la Plaça Gumà i Ferran (carretera) fins a la plaça de les Neus, uns 600 metres, sense passar molta calor caminant al costat dels edificis i aprofitant l’aire fred que surt de les botigues. Això passava tot i que hi havia una normativa estatal que ho regulava i obligava a posar portes als locals.

Avui, tres anys més tard, i amb les conseqüències del canvi climàtic molt evidents (repetides onades de calor, incendis, rius secs, etc.) i la normativa que ho regula encara en vigor, la situació és la mateixa.

Malauradament, les decisions sobre les tendes franquícia que són les que majoritàriament omplen la Rambla, es prenen a centenars o milers de kilòmetres de Vilanova i la Geltrú, i els franquiciats han de complir les normes de la franquícia per atraure els clients. Així i tot, sembla que seria assenyat optimitzar el consum energètic que representen els aparells d’aire condicionat.

No pretenc criminalitzar l’aire condicionat, és clar que és necessari, i està demostrat i documentat que és un equipament de gran utilitat, fins i tot per salvar vides, en especial de gent gran. A més, algunes de les botigues que en tenen d’instal·lat  s’ofereixen com a refugi climàtic, o bé es fan servir com a tal, encara que no s’hagin ofert per aquesta funció. Caldria, això sí, que utilitzessin energia procedent de fonts renovables (electrons verds).

Una vegada més, ens enfrontem a una de les tantes contradiccions que tenim com a societat, si bé, en aquest cas, les conseqüències les paguem a escala global. Molts som conscients del canvi climàtic i del que representa tant localment com a escala planetària, però a l’hora de prendre decisions prima més el negoci o el benestar personal.

No cal fer demagògia sobre el tema, és massa fàcil, però les institucions, a més de fer normatives ‘ecològiques’ de fer bonic, caldria que les fessin complir, i els comerços, les empreses i els ciutadans, sense que ens hi obliguin, hauríem de tenir la capacitat d’aplicar el sentit comú.