Avui, Eric Cañizares

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies

Em dic Eric Cañizares Sansilvestre, tinc dinou anys i estudio Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Anteriorment, vaig cursar els meus estudis al Rafecas i al Volerany.

Em considero una persona propera, alegre i amb ganes d'implicar-me en tot allò que m'interessa. M'agrada mantenir-me actiu i participar en moltes activitats diferents.

Soc un gran apassionat de la música i de la cultura popular. Formo part de la Penya Filatèlica, del Drac de la Geltrú i del Círcol Catòlic. També tinc una vinculació especial amb teatre: faig teatre a TracArt des de ben petit, participo en els Pastorets des de fa uns anys i formo part de la Companyia 4 Gats.

A més, m'agrada molt el futbol i tinc un equip amb els meus amics a la Lliga de les Casernes. Tot i això, el que més valoro és poder passar temps amb la gent que estimo.

- Canviaries alguna cosa de tu mateix/a

La tossuderia.

- Un record recurrent de la infància

Anar a veure la sortida dels Reis Mags del castell de la Geltrú. Escoltar aquella melodia dels sacs de gemecs i dels tamborins i els flabiols, i després veure sortir a l'Eliseu, el Melcior, en Gaspar i en Baltasar presentats per la veu del Carles Serra.

- Tens algun paradís perdut

La muntanya. La serra del Bonaire o els Colls m'agraden molt, tenim una natura on he gaudit molt.

- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d'aquí quines són:

Tres coses imprescindibles

Alguna cosa per escoltar música. Coses per menjar i beure. Anècdotes, fotos i records.

Tres coses prescindibles

Estrès. Feina. Mals pensaments.

- El teu llibre:

Recordo que m'agrades molt Nascut per ser breus, de Toni Mata.

- La teva cançó:

Molt complicat triar, però ara mateix Agost dels Pets o alguna del nou disc de La Ludwig Band.

- La teva pel·lícula:

The Truman Show o La Casa en Flames.

- Que faries per un presentar un bon àpat

De primer uns macarrons de mon pare, de segon una quiche de ma mare i un pastís de crema cremada d'una bona pastisseria.

- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials

Cordial. Les utilitzo sovint, i des de fa un temps.

- Tens o voldries tenir alguna mascota, quina?

Ara mateix no en tinc, però m'agradaria tenir un gos.

- Prefereixes estar a Lluna de València o tenir lluna en un cove

Prefereixo tenir la Lluna en un cove.

- Què no faries mai...

Saltar en paracaigudes, tinc por a les altures.

- Que t'agrada més i què menys de la ciutat

Evidentment m'agraden les festes, sobretot el carnaval i la festa major. Però també m'agrada molt sortir i trobar-te a gent coneguda sense esperar-ho; l'ambient de vila petita (tot i que cada cop sigui més gran).

El que menys m'agrada és que tot se sap molt ràpid, és difícil tenir discreció.

- Quins serien els teus referents

En tinc molts, tinc la sort d'haver conegut molta gent de la qual he après molt, depèn l'àmbit. Professors que et queden marcats per sempre, sobretot el Javi a primària. En el teatre els Estaquirots, la Montse i el Salva de TracArt. I la meva família i amics sempre són referents en moltes coses.

- Ets de donar o rebre consells

Crec que de rebre.

- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa

No tinc el carnet en físic, però el de totes les entitats de les quals formo part: la Penya Filatèlica, el Círcol Catòlic i el Drac de la Geltrú.

- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba

Depèn el dia. Diria que llençar-me del trampolí, tot i que de vegades entra el vertigen.

- Córrer és de covards?

Córrer és necessari de vegades, i tots ho fem. Potser ser covard és no voler-ho admetre,

- La sortida de sol anant a dormir o a llevant-te

Ara que ve l'estiu, millor llevant-me i ben envoltat d'amics.

- Ets l'autor del documental"Festa Major i Carnaval: Miralls i reflexos d'una ciutat" Un cop acabada la feina quin elements consideres que són els més significatius de la festa a la ciutat

Crec que l'element més significatiu, tant del Carnaval com de la Festa Major, és la gent que hi participa. Els que hi participen d'una forma més directa o els que miren. És la gent la que fa la festa i la que decideix com ha de ser i que volen canviar. Sense qualsevol altra cosa potser la festa es podria fer, sense gent no.

- La festa mor d'èxit? Quin reptes creus que hi ha plantejats. I com veus la festa a vint anys?

Crec que encara no està morint d'èxit, tot i que està creixent molt. I és normal que creixi, la ciutat està creixent i tothom hi vol participar. El que s'ha de tenir clar, tot i que costi, és que s'han de fer canvis i prendre mesures per garantir que la festa es pugui continuar fent de forma segura i lluïda. I crec que aquí està el repte, trobar les maneres per fer cabuda al màxim de gent possible d'una forma segura i sense que perdi el sentit en excés.

D'aquí a vint anys no sé com estaran el Carnaval i la Festa Major, és difícil de pronosticar. La festa major potser sí que es mantindrà molt semblant a com la fem avui, perquè té un tarannà i un esquelet molt marcat. El Carnaval, en canvi, potser ha canviat coses. Potser hi ha actes que s'han deixat de fer i ara se'n fan uns altres, és una festa més dúctil.

- Quina imatge per tu resumeix l'esperit festiu de la ciutat?

En diré dues, potser molt típiques, però que per mi resumeixen l'esperit del Carnaval i de la Festa Major.

Per Festa Major, l'entrada de la banda Mestre Montserrat amb l'Amparito Roca a la plaça de les Neus expressa a la perfecció aquest esperit festiu. No importa si ets ballador, autoritat, paborde o espectador, en aquell moment tothom salta i taral·leja, tothom és protagonista. Tots aplegats als peus de la verge de les Neus. Per mi, aquell moment dona sentit a la Festa Major.

Per Carnaval també el tinc clar, l'entrada a la guerra de les comparses a la plaça de la Vila. En aquell moment, milers de vilanovins (i gent de fora també) fem un cant a la vida, una oda a ser Vilanoví. Quan sonen les primeres notes del Turuta les individualitats passen a formar part d'un crit col·lectiu, d'una catarsi compartida. Tots junts celebrem ser un any més a la plaça, celebrant la vida tot cantant. És un moment emocionant, que per mi resumeix l'esperit festiu del carnaval, i en general de la ciutat.

- Fer de tabaler és un goig o una creu o és que no has trobat el teu lloc a la festa

És un goig i un orgull. És una manera més de participar en la festa, com tirar carretilles o ballar bastons. Si bé és cert, potser no es valora prou la música que acompanya la festa, i és un tret essencial. En el cas concret dels tabals, tinc la sensació que hi ha poblacions (com per exemple els veïns ribetans o sitgetans) on són molt més protagonistes, on són molt més celebrats i respectats. Això no obstant, jo estic molt content de sortir cada any tocant el tabal pels carrers i places.

- Amb quatre frases explica-li la festa un foraster que no sàpiga res de la ciutat.

És una tasca complicada, som molt nostres.

En el cas de la festa major li diria que són dos dies en què els vilanovins tirem foc i ballem danses tradicionals en honor a la nostra patrona perquè ens ofereixi protecció un any més.

En el cas del carnaval, li diria que són sis dies de gresca i xerinola, d'actes de molts tipus. De totes maneres, li diria que ho ha de viure, és l'única manera de poder arribar a entendre el que és.

- De la festa al Teatre. Què són els “Quatre gats" . És un exercici pràctic de buscar tres peus al gat?

La companyia de teatre 4 gats som 7 amics (i tota la gent que ens ajuda), que vam decidir que volíem passar-nos-ho bé fent teatre. Sempre havia rondat la idea de fer una companyia, però va acabar passant després d'un espectacle que vam fer per a un acte de la pabordia. A partir d'aquí vam veure que era factible, i ens hi vam llançar. Ja portem gairebé tres anys, i està sent una aventura meravellosa.

- Al panorama teatral de la ciutat què li cal, actors? Actrius? Ganes? Confiança? Models ?

És una pregunta difícil. Des de la meva perspectiva, potser calen més espais teatrals a la ciutat. Algun altre espai escènic físic, inclús algun festival o diada del teatre.

- Això de que els Pastorets és un escola d'actors t'ho creus de veritat? o és una llegenda urbana més?

Els pastorets és un espai en què pugen a l'escenari persones acostumades a actuar i persones que no s'havien posat mai a actuar. És la porta d'entrada al món del teatre per a molts. No sé si és una escola d'actors, però sí que ha estat el primer contacte amb el teatre per a molta gent, i per ells han passat actors com en Sergi Lòpez o en Dafnis Balduz. Llarga vida als Pastorets de Vilanova.

- Ets més de drama o de comèdia. Per què?

De comèdia sempre. Crec que la vida és més bonica rient, que en aquest món tant boig ens cal riure.

- Et quedes en blanc a l'escenari, que fas, et deixes portar pel pànic escènic o segueix parlant tot improvisant?

Sempre endavant, continuo improvisant!

- Quin va ser el moment exacte en què vas pensar: "Vull actuar"? Quin personatge voldries fer?

No recordo un moment exacte, faig teatre des dels quatre anys i no recordo la meva vida sense el teatre. Per escombrar cap a casa, m'agradaria fer el Lluquet i el Satanàs als Pastorets de Vilanova, i també fer de Carnestoltes. I si apuntem més amunt doncs m'encantaria fer de Saïd de Mar i cel.

- Si pugues canviaria la mirada de molts joves cap al teatre.

- Si pugues eliminaria les guerres i el feixisme.

- Si pugues mantindria l'esperit festiu vilanoví.

- M'agradaria treballar d'alguna cosa relacionada amb el teatre o la comunicació.

- Els més enllà és un misteri.