Avui, Mar Pedrero

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies

Em dic Mar Pedrero Munné, soc vilanovina i m’agrada molt aquesta ciutat, aquí tinc tot el que vull, la meva família i els amics, les dues coses són part molt important de la meva vida i el mar element essencial.

Soc tècnica d’educació infantil, la meva vida laboral sempre ha estat vinculada al sector de l’educació en diferents àmbits, per mi l’educació és importantíssima i sobretot en edats primerenques on tot comença a formar-se.

Un altre de les meves passions són els llibres i l’art.

- Canviaries alguna cosa de tu mateix/a

La inseguretat, sovint m’ha fet deixar de fer coses que m’haguessin agradat.

- Un record recurrent de la infància

Jugar al carrer i passar els estius a la platja, a casa no havíem anat massa de vacances i passàvem els estius a Vilanova, jo vivia al barri de mar i allà es jugava molt al carrer, sempre érem una bona colla.

- Tens alguns paradís perdut

Sant Jaume de Frontanyà, allà hi tinc una casa amb amics, és un bon refugi per quan estic un pel atabalada. Les converses, sobretaules i   la muntanya fa que canviï el ritme i baixi revolucions, vivim massa ràpid.  

- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d’aquí quines són les

Tres coses imprescindibles: Aigua, ràdio i lot.

Tres coses prescindibles: Bateries, mapes em costa molt orientar-me i combustible no condueixo.

Tot i que m’atabala una mica pensar en això, crec que el que hagi de venir ja vindrà i si m’agafa sense kit ja ho veurem…

- El teu llibre

Em costa molt triar un llibre, m’agrada molt la novel·la històrica.

- La teva cançó

Un núvol blanc del Lluís Llach, m’emociona.

- La teva pel·lícula (màxim dos)

La vida és bella de Robert Benigni

- Que faries per un presentar un bon àpat

Primer de tot una bona companyia i per menjar gambes de Vilanova, un bon peix o cassoleta de peix acompanyat d’un bon vi i de postres maduixes amb nata.

- Quina relació tens amb les anomenades xarxes socials 

No massa relació, només tinc instagram que bàsicament faig de voyeur i watsap per que si no quedes una mica fora de tot, no hi passo massa temps però en els temps que vivim és inevitable

- Tens o voldries tenir alguna mascota. Quina?

No he tingut mai massa relació amb els animals, ells al seu lloc i jo en el meu.

- Prefereixes estar a Lluna de València o tenir la lluna en un cove

M’encanta estar a la lluna de València, crec que és saníssim de tant en tant passar-hi una bona estona.

- Què no faries mai...

Mal a algú

- Que t’agrada més i què menys de la ciutat

M’agrada el barri de mar, les platges, el passeig, la plaça de la Vila, el Carnaval i el seu actiu associatiu.

El que menys m’agrada és en que l’estem convertint, una ciutat dormitori on urgentment hem de fer que els nouvinguts la gaudeixin i la visquin només així aconseguirem mantenir l’essència de la ciutat i un altre cosa que tampoc m’agrada és que el nostre jovent hagi de marxar a viure fora per que aquí no tenen lloc. Apa ja ho he dit!!!!!

- Quins serien els teus referents

El meu pare i la meva mare dues persones bones que són els que em van acompanyar a ser com soc, el meu pare era la calma i la generositat i la meva mare el nervi i l’alegria, un bon tàndem.

- Ets de donar o rebre consells

De rebre i escoltar em costa donar consells, si algú me’l demana m’hi esforço, però ha de ser algú molt proper.

- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa

El del banc de sang

- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba

Soc més de nedar i guardar la roba, soc prudent i una mica poruga.

- En una relació. Més física o més química?

Més química, crec que si hi ha una bona química acaba havent-hi una bona física i les dues juntes seria l’ideal.

- Córrer és de covards?

Per mi sí, no m’agrada córrer en cap sentit ni fent esport ni en la vida.

- La sortida de sol anant a dormir o a llevant-te

Anant a dormir soc una persona nocturna m’agrada la nit.

- Amb la teva experiència i de veritat, és menja bé a les escoles?

Jo no puc ser massa objectiva vaig treballar durant molts anys de monitora de menjador a l’escola Llebetx i allà es menjava i es menja de luxe, es evident que veient i comparant podria dir que no a tot arreu es menja bé, correcta poder sí.

- La veterania és un grau. Quin plat no posaries mai en un menú escolar i quin repetiries? Costa molt fer uns menús equilibrats i que alhora siguin atractius pels nens i nenes.

No trauria cap plat, crec que és important que mengin de tot adequat a l’edat, és clar. El que és més important és assolir uns bons hàbits a l’hora de menjar, cal tastar-ho tot i invertir-hi temps per ensenyar a menjar bé i de tot, si el que es cuina és fa amb bon producte i cuinat amb delicadesa acabarà agradant.

No costa massa fer menús equilibrats el que cal tenir en compte és a qui van dirigits aquests menús, no hem de pensar que perquè són infants podem cuinar de qualsevol manera, tenen el gust per les coses bones i ben fetes com els adults i així ho feien i ho fan en el menjador del Llebetx i això dona un bon resultat, molts dels infants volien quedar-se a dinar a l’escola i el comparaven amb el de casa. Les croquetes de la Maria Rosa les millors de tot el món!!!!!!!

- Quina és l'excusa més estranya que t'han donat per no menjar?

No hi havia masses excuses, l’estratègia era amagar-se el que no volien o darrera els radiadors o a les butxaques de la bata o passar-ho al veí o veïna podia ser a traïdoria mentre no mirava o fent pactes, era molt divertit veure com s’ho manegaven per no menjar allò que menys els hi agradava.

- Després d’una jornada et queden ganes de menjar?

I tant i sobretot on jo treballava el menjar era boníssim i les cuineres ens cuidaven moltíssim fèiem un molt bon equip.

- El lleure extraescolar és un dret o bé és un invent perquè els nens, nenes estiguin més a l’escola

El lleure és un dret imprescindible es faci dins o fora de l’escola, és l’espai en el que cadascú hauria de triar i fer allò que més li agrada.

- Amb la teva trajectòria com has vist l’evolució del lleure infantil

Crec que la societat actualment no valora gaire aquest temps de lleure, lleure és comparat a perdre el temps i per mi lleure és fer allò que un vol fora de les obligacions sigui el que sigui. Actualment em dona la sensació que als infants no els hi donem prou temps de lleure, com a societat pensem que cal fer activitats en les que hi puguem treure un profit i jugar, fer esport i saber avorrir-se… és temps de lleure.

- En quin projecte que t’hagis embarcat recordes amb més satisfacció?

Les fundació de l’espai Drac Màgic, per mi una de les millors experiències en el món del lleure.

- Creus que la societat valora prou la feina dels professionals del lleure? Per què?

La societat en general no la valora prou, crec que qui més la valora és qui en algun moment de la seva vida i ha tingut alguna vinculació, són feines mal pagades o voluntàries, però alhora molt gratificants, per que qui les realitza les fa per que vol i amb moltes ganes i això fa que tant qui fa la feina com qui la rep estiguin gaudint.

- Hi ha prou inclusió de tots els infants i joves en les activitats? Quins obstacles hi ha?

Com que en el lleure no s’inverteix masses recursos fa que la inclusió costi, per fer un bon acompanyament calen mans i inversió i això te unes despeses que pujarien el cost de les activitats excloent a infants per causes de personal o de preu.

- Si fossis de donar consell quin donaries a algú que vulgui treballar en el món del lleure i l’animació cultural.

No soc massa de donar consells, però li diria que per la meva experiència és un camp molt gratificant per que qui participa està feliç de fer allò que ha triat i qui hi treballa rep aquest bon rotllo, treballar per fer feliç algú és una molt bona experiència.

- Si pogués canviaria...

El sistema, que fos més igualitari. El ritme de vida que portem

- Si pogués eliminaria ...

El feixisme, les males persones, les guerres, la fam.

- Si pogués mantindria...

L’escolta, l’empatia i tot allò que fa feliç a les persones.

M’agradaria treballar de...

Per variar m’agradaria treballar de restauradora obres d’art o d’arqueòloga.

- Els més enllà és...

Doncs no ho sé.